1 de cada 7 adolescents té problemes de salut mental

Salut mental Unicef
La infància i la joventut ja patien problemes de salut mental abans de la covid-19, però la pandèmia ha deixat al descobert l'abast d'aquesta problemàtica. (UNICEF/Mandros)

Un estudi alerta que els trastorns mentals entre menors són més habituals del que pensem i no reben el tractament necessari

Un de cada set adolescents d’entre 10 i 19 anys té un problema de salut mental diagnosticat, 166 milions de nens i joves a tot el món, segons ha informat el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). Gairebé la meitat d’aquests casos es deuen a trastorns com la depressió i l’ansietat.

D’altra banda, es calcula que cada any prop de 46.000 adolescents se suïciden a tot el món, fet que converteix el suïcidi en la cinquena causa de mort entre els més joves. 

Són conclusions de l’informe sobre l’Estat Mundial de la Infància 2021, que UNICEF elabora cada any i que per primera vegada s’ha centrat en la salut mental dels nens i nenes, adolescents i els seus cuidadors. Segons el text, la infància i la joventut ja patien problemes de salut mental abans de la covid-19, però la pandèmia ha deixat al descobert l’abast d’aquesta problemàtica.

Durant un any i mig, el confinament i les restriccions de la pandèmia de covid-19 han condicionat les nostres rutines, les relacions socials i el nostre entorn; en el cas dels nens i adolescents, han perdut temps per estar amb part de la seva família i els seus amics, aprenent a classe o jugant a les estones lliures. Tot això ha afectat el seu estat anímic i psicològic.

Aquesta situació ha posat al centre del debat la importància de tenir cura de la salut mental, una part fonamental del nostre benestar que sovint ignorem perquè no és tan visible o no sabem com tractar-la.

Malgrat això, UNICEF també adverteix que aquesta situació no és nova: la incidència dels trastorns mentals entre la població més jove ja era greu abans de la pandèmia i els governs no inverteixen suficients recursos per prevenir-los i tractar-los. Segons l’informe, només un 2% dels pressupostos de salut a nivell mundial es destinen a la salut mental.

 

Trastorns mentals: una preocupació global

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que hi ha prop de mil milions de persones afectades per alguna mena de trastorn mental al món. No obstant això, els recursos per tractar-los són insuficients. Molt poques persones tenen accés a serveis de salut mental de qualitat: als països més pobres, més del 75% de persones amb problemes de salut mental no reben cap mena de tractament. 

La falta d’atenció mèdica especialitzada repercuteix en la vida d’aquestes persones i pot afectar el seu benestar físic i emocional, a banda de tenir repercussions a nivell econòmic i de desenvolupament. Sovint, els trastorns mentals afecten la nostra capacitat per concentrar-nos, estudiar o treballar, i això pot tenir conseqüències en la formació o la carrera professional d’una persona.

Els trastorns mentals són molt variats: la discapacitat intel·lectual, l’autisme, el trastorn bipolar o la depressió són diferents tipus de trastorns mentals i del desenvolupament. Es manifesten de formes molt diferents i poden afectar la nostra capacitat de pensar, com ens comportem o relacionem amb els altres, i com ens sentim amb el nostre entorn.

Per conscienciar sobre la importància de la salut mental i la necessitat de destinar més recursos, les Nacions Unides celebra cada 10 d’octubre el Dia Mundial de la Salut Mental.

  

Fer front als trastorns de salut mental

La salut mental està molt condicionada pel món que ens envolta. Més enllà dels nostres pensaments i emocions, les circumstàncies en les quals vivim tenen una gran influència en com ens sentim: la relació amb els nostres pares, les relacions amb els nostres amics, les oportunitats que tenim d’aprendre i créixer com a persones, a què dediquem el nostre temps lliure… tot això pot marcar el nostre benestar emocional.

Alhora, les situacions de pobresa, violència, conflicte o malaltia també afecten directament la salut mental de milions de nens i nenes a tot el món.

A tot això cal sumar-hi l’impacte de la pandèmia, els efectes socials i econòmics de la qual trigaran a desaparèixer i també afecten el benestar dels joves. Per exemple, quan els ingressos familiars disminueixen o els pares perden la feina, els més petits han de fer front a situacions molt difícils, com deixar d’estudiar i posar-se a treballar per ajudar la família. El tancament de les escoles també implica que molts joves perden l’oportunitat d’estudiar per tenir un futur millor.

Aquestes situacions poden fer que els i les joves se sentin deprimits o apàtics, sense interès pel món que els envolta. També poden patir ansietat, nerviosisme o por pel futur.

Sovint ens costa parlar sobre la nostra pròpia salut mental, ja sigui per prejudicis o perquè no sabem explicar com ens sentim. Expressar els nostres sentiments, encara que siguin desagradables, ens permet reconèixer si hi ha algun problema i començar a fer-hi front. Igual que la salut física s’aconsegueix amb exercici, una bona alimentació i altres hàbits saludables, la salut mental ha de cuidar-se cada a dia.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here