400 aniversari del teatre satíric de Molière

400 aniversari Molière
Les obres de Molière fan un retrat satíric de la societat de l'època, dels seus defectes i mals costums. (Bliblioteca Gallica)

Considerat el pare de la Comèdia Francesa, les obres de Molière descriuen amb ironia la societat francesa del segle XVII

El 15 de gener del 2022 es conmemora el 400 aniversari del naixement de Molière, actor i dramaturg francès considerat el pare de la Comèdia Francesa, la institució teatral més important de França i una de les companyies de teatre més antigues del món. Avui dia, les seves obres s’han convertit en clàssics universals i s’interpreten en teatres de diversos països. 

Molière era el nom artístic de Jean-Baptiste Poquelin. Va néixer a París el 1622, membre d’una família benestant: el seu pare era tapisser de la cort reial, encarregat de la decoració i les teles de palau, i així va ser com Molière va entrar en contacte amb les companyies de teatre que actuaven per entretenir la noblesa. El 1642 va substituir el seu pare com a tapisser reial, sota les ordres del rei Lluís XIII, tot i que en realitat ell volia dedicar-se al teatre.

Un any després va començar a escriure els primers textos i a pujar a l’escenari per actuar, assumint tasques de direcció de l’Illustre Théâtre, una companyia de teatre que havia fundat al costat de la família de comediants Béjart. Durant els anys següents van actuar com a companyia ambulant i van fer gires per diverses províncies franceses.

A partir de la dècada de 1650, el teatre de Molière va guanyar popularitat entre la noblesa: en aquella època era important comptar amb la protecció d’un noble, que oferia diners a la companyia perquè pogués seguir actuant. Així va ser com van arribar a actuar davant del rei Lluís XIV. La presentació de l’obra Les precioses ridícules, estrenada el 1659, va suposar un gran èxit i el va convertir en protegit del rei.

Molière es va casar amb Armande Béjart i va tenir quatre fills. Va morir el 17 de febrer de 1673, quan només tenia 51 anys. La llegenda diu que va morir sobre l’escenari, però la història real va ser una mica diferent: tot i estar malalt, Molière va sortir a actuar i va patir un atac mentre representava la seva última obra: El malalt imaginari. Va morir posteriorment a conseqüència d’aquell atac. 

Precisament, la forma en què va morir ha donat lloc a una de les supersticions més famoses del món del teatre: es diu que Molière anava vestit de groc el dia de la seva última funció. D’aquí que el groc s’associï a la mala sort i que molts actors es neguin a vestir aquest color sobre l’escenari. 

 

Comèdia de costums

Al llarg de la seva vida, Molière va escriure una trentena d’obres de gèneres molt diversos: comèdies, tragicomèdies o farses, un tipus d’obres que satiritzen el comportament de la societat d’aleshores, sobretot els vicis i capritxos de la noblesa. També va crear les comèdies-ballet, una espècie de comèdia musical que incloïa la coreografia dels actors. 

La seva extensa obra retrata la societat francesa a partir de comèdies costumistes, que descrivien amb ironia la vida quotidiana de l’època. Més enllà de l’argument, les obres de Molière es basen en situacions del dia a dia i personatges ordinaris (de classe alta o baixa) que aconseguien connectar fàcilment amb l’espectador.

D’altra banda, els personatges de les seves obres eren exagerats, amb actituds excessives. Aquesta característica complia dos objectius: d’una banda, els caràcters exagerats i excèntrics resultaven còmics i aconseguien fer riure al públic. Però, alhora, aquest retrat satíric era una manera de denunciar els defectes o mals costums de la societat de l’època. 

La seva manera de criticar no sempre va ser ben rebuda i alguns membres de la noblesa i de l’Església van condemnar la seva obra, que consideraven immoral. La crítica social de Molière ha perdurat en el temps i per això les seves obres continuen representant-se avui dia.

 

El llegat de Molière

Després de la mort de Molière, la seva companyia es va fusionar amb una companyia rival i es van establir a l’Hôtel Guénégaud, on representaven les seves funcions. El 1680, per ordre del rei Lluís XIV, aquesta companyia es va fusionar amb la de l’Hôtel de Bourgogne i va donar lloc a una única companyia: la Comédie-Française.

Com que comptava amb el suport de la monarquia, la Comédie-Française o Comèdia Francesa es va convertir en la companyia més important de França, encarregada de representar les obres de grans autors francesos com el mateix Molière, Pierre Corneille, Jean Racine o Paul Scarron. Després de la Revolució Francesa del 1789, va passar a dependre del govern de la República.

Més de tres segles després, aquesta institució teatral segueix en actiu i gaudeix d’un gran prestigi al país i a nivell internacional. Sovint és coneguda com La Casa de Molière, ja que el dramaturg i actor es considera el patró dels actors francesos.

No s’han conservat notes o manuscrits de Molière, fet que ha generat certa polèmica sobre si ell va ser el veritable autor de les seves obres. Alguns estudiosos creuen que alguns textos atribuïts a Molière podrien ser en realitat de Pierre Corneille, un altre dramaturg del segle XVII. No obstant això, fa només un parell d’anys, el Centre Nacional d’Investigacions Científiques de França va dur a terme una investigació amb intel·ligència artificial que analitzava la manera d’escriure de tots dos autors i va arribar a la conclusió que Molière va ser l’autor de les obres atribuïdes.

 

El teatre de Molière en cinc obres

Les precioses ridícules (1659). Comèdia protagonitzada per dues dames joves i ambicioses que es traslladen a París per trobar dos homes rics amb els quals casar-se. L’obra va ser un gran èxit i va agradar molt al rei Lluís XIV, que va atorgar la seva protecció a Molière.
Tartuf o L’impostor (1664). Comèdia crítica amb la religió cristiana. El personatge de Tartuf representa un fals devot que es guanya la confiança d’Orgon i la seva família per satisfer els seus propis interessos. Va ser prohibida durant anys per la pressió de l’Església, i Molière va haver de reescriure’n alguns passatges perquè pogués tornar a ser representada.
Don Joan (1665). Obra teatral inspirada en El burlador de Sevilla de Tirso de Molina. Don Joan és un home seductor i llibertí que només busca conquerir les dones per abandonar-les després. També es va deixar de representar per pressions religioses, que en denunciaven la falta de moral.
L’avar (1668). Comèdia que gira al voltant de l’avarícia del personatge principal: un home ric que obliga els seus dos fills a viure de manera austera i als quals vol obligar a casar-se amb dos vells que tenen una gran fortuna.
El malalt imaginari (1973). Va ser l’última obra escrita per Molière. Es tracta d’una comèdia-ballet protagonitzada per un home hipocondríac que està obsessionat amb el seu estat de salut, motiu pel qual viu envoltat de metges.

 

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here