Absolts dos condemnats per l’assassinat de Malcolm X

Malcolm X
Malcolm X va ser un dels principals defensor dels drets dels afroamericans, juntament amb Martin Luther King. Tots dos van ser assassinats. (Bettmann / Getty)

La sentència s’ha anul·lat gairebé 60 anys després de l’assassinat del líder afroamericà, un dels principals activistes pels drets civils als Estats Units

Una jutgessa de Nova York (Estats Units) ha anul·lat la condemna de Mohamed Aziz i Khalil Islam, dos dels tres sospitosos que el 1965 van ser condemnats per l’assassinat de Malcolm X (1925-1965), un popular activista pels drets civils i líder de la comunitat afroamericana.

La fiscalia ha revisat les proves que hi havia sobre el cas i ha arribat a la conclusió que no eren suficients per condemnar Aziz i Islam. A més, una nova investigació oberta recentment havia aportat noves proves que demostraven la innocència dels dos acusats. 

El tercer home implicat en l’assassinat de Malcolm X va ser Thomas Hagan, que durant el judici va confessar que havia matat Malcolm X però va assegurar que Aziz i Islam no hi estaven implicats. Malgrat això, Hagan es va negar a donar els noms dels homes que havien participat amb ell en l’assassinat.

Tots tres van ser declarats culpables i condemnats a cadena perpètua. Aziz va ser alliberat el 1985 i Islam, el 1987, després d’haver complert més de vint anys de condemna. D’altra banda, Thomas Hagan va ser alliberat el 2010, després de passar més de 40 anys a la presó.

El judici per l’assassinat de Malcolm X i la sentència han estat envoltats de controvèrsia des del principi. Alguns testimonis anònims asseguren que la policia de Nova York i l’FBI (una de les principals agències de seguretat dels Estats Units) van estar implicats en el cas.

El Projecte Innocència, una organització de drets civils que treballa per resoldre condemnes injustes, fa anys que reclama l’exoneració d’Aziz i Islam. El febrer del 2020, l’estrena d’un documental d’investigació va plantejar nous dubtes i va dur les autoritats judicials a reobrir el cas per revisar les proves.

 

Malcolm X: defensa radical dels drets civils

El-Hajj Malik El-Shabazz, més conegut com Malcolm X, va ser un dels líders destacats de la comunitat afroamericana als Estats Units a mitjan segle XX. Al costat de Martin Luther King, va lluitar per defensar la igualtat entre blancs i negres en plena època de segregació racial. I igual que King, va ser assassinat per les seves idees.

Malcolm Little (el seu nom quan va néixer) va tenir una infància molt dura, marcada pel fort racisme de la societat nord-americana. La seva família havia estat amenaçada per grups racistes, casa seva va ser incendiada i van haver de fugir a una altra ciutat. 

Quan tenia 20 anys, Malcolm va ser condemnat a presó per cometre diversos robatoris. Allà va entrar en contacte amb la Nació de l’Islam, un grup extremista que defensava els drets dels negres al marge dels blancs. Els membres de la Nació de l’Islam creien que els negres eren superiors i havien de defensar-se dels atacs de la gent blanca.

Malcolm X també era molt crític amb el govern dels Estats Units, perquè creia que es mantenia sobre un sistema injust que només servia als blancs poderosos. A causa dels seus comentaris contra la gent blanca, els seus detractors l’acusaven de ser racista, just el contrari del que perseguia el moviment igualitari de Martin Luther King.

Al final de la seva vida, Malcolm X va adoptar una postura menys radical per defensar els drets de la població afroamericana. Va abandonar el moviment de la Nació de l’Islam perquè volia unir forces amb altres associacions i líders que lluitaven pels drets civils.

Va ser assassinat el 21 de febrer de 1965, suposadament per membres de la Nació de l’Islam que no estaven d’acord amb el nou rumb de les seves idees. Tres anys més tard, el 4 d’abril de 1968, Martin Luther King va ser assassinat per un grup de racistes blancs. Tots dos van morir a la mateixa edat, amb 39 anys.

 

El racisme segueix present als Estats Units 

Més de mig segle després de la lluita per la igualtat i la justícia social liderada per Malcolm X i Martin Luther King, el racisme continua estant molt present a la societat nord-americana, tant a les institucions com entre la població.

Les estadístiques mostren que els afroamericans tenen menys probabilitats de cursar estudis superiors que les persones blanques, a causa de la seva situació econòmica o context social. Això es tradueix en menys oportunitats laborals i més precarietat. A més, també tenen més possibilitats d’acabar a la presó.

Els últims anys, la brutalitat policial contra les persones negres ha provocat multitud de manifestacions i moviments de protesta, com la plataforma Black Lives Matter [Les vides dels negres importen], que denuncia la violència i discriminació contra la comunitat afroamericana als Estats Units. 

Els casos de persones negres assassinades per les forces de seguretat en aquest país ha augmentat de manera exponencial els últims anys. Un dels casos més greus, que va provocar una onada de protestes als Estats Units i també a altres països, va ser la mort de George Floyd, que va morir mentre era arrestat per un policia. L’agent va ser declarat culpable i condemnat a 22 anys de presó.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here