Àfrica, un escenari de cine

La pel·lícula 'Hotel Rwanda' explica l'enfrontament entre hutus i tutsis a Ruanda, que va acabar amb el genocidi de tutsis per part del govern hutu. (Arxiu)

Els paisatges, les llegendes locals i els conflictes socials a diferents països africans han inspirat moltes pel·lícules

Els espectaculars paisatges d’Àfrica han sigut l’escenari de moltes pel·lícules. El cine ha sabut aprofitar la bellesa de la sabana, els deserts i rius del continent africà en clàssics com Memòries de l’Àfrica (1985), Mogambo (1953), La reina d’Àfrica (1951) o El Rei Lleó (1994).

Quan pensem en pel·lícules sobre Àfrica, la majoria són produccions americanes que presenten un visió idealitzada del continent. Però també hi ha pel·lícules que han volgut denunciar injustícies socials i els conflictes que afecten aquest territori.

Per exemple, Hotel Rwanda (2005) explica les conseqüències de la guerra civil entre hutus i tutsis, mentre que Diamants de sang (2006) denuncia el negoci del tràfic d’armes a Sierra Leone.

Altres pel·lícules mostren la lluita de grans personatges, com Invictus (2009), una pel·lícula sobre el paper que va jugar Nelson Mandela, president de Sudàfrica, en la reconciliació del país després del règim de l’apartheid.

D’altra banda, Goril·les en la boira (1988) explica la tasca i compromís de Dian Fossey, una científica que va arriscar la seva vida per protegir els goril·les en perill d’extinció dels caçadors furtius a Ruanda i Burundi.

Però també hi ha molts cineastes africans que han fet el seu propi retrat d’Àfrica. A continuació et presentem algunes pel·lícules africanes que ofereixen un enfocament més autèntic sobre el continent.

 

Yaaba (1989) Burkina Faso

Un dels directors africans més prestigiosos és Idrissa Ouedraogo, nascut a Burkina Faso. Una de les seves pel·lícules més conegudes és Yaaba, que explica la història entranyable d’en Bila, un nen de 10 anys que es fa amiga de la Sana, una anciana del seu poblat.

La gent del poble creu que la Sana és una bruixa curandera i la rebutgen, però en Bila de seguida li agafa molt d’afecte i l’anomena “Yaaba”, que significa àvia o iaia. La pel·lícula és una història d’amistat entre persones d’edats molt diferents i un exemple contra els prejudicis.

 

Moolaadé (2004) Senegal

Ousmane Sembéne és un altre dels grans directors de cine africà. A Moolaadé tracta el tema de l’ablació de clítoris o mutilació genital femenina, un procediment que suposa un “ritual de purificació” per a algunes cultures.

La protagonista de la pel·lícula és una dona que va patir l’ablació de petita i vol evitar que la seva filla passi pel mateix. Des d’aleshores, es dedica a donar refugi a nenes que fugen d’aquest ritual terrible. La paraula mooladé significa, precisament, “protecció”.

 

 

Efraín (2015) Etiòpia

Dirigida pel director etíop Yared Zeleke, el protagonista de la pel·lícula és un nen que ha de quedar-se a viure amb la seva àvia i els seus tiets perquè el seu pare troba una feina a la ciutat.

Mentre ajuda la seva família al camp, el petit es farà amic d’un xai. Quan el seu tiet vol sacrificar l’animal, l’Efraín fuig de casa i farà tot el que pugui per salvar-lo. És la primera pel·lícula etíop seleccionada per al Festival de Cine de Cannes.

 

Timbuktú (2014) Mauritània

El director Abderrahmane Sissako explica, amb un humor una mica surrealista, com la ciutat de Tombuctú (Mali) ha caigut en mans d’un grup extremista que imposa les seves idees a través del terror: està prohibit escoltar música, jugar a futbol o fins i tot riure.

 

I am not a witch (2017) Zàmbia

Rungano Nyoni es una directora de Zàmbia que va emigrar al Regne Unit. En aquesta pel·lícula ens parla de les dones africanes que són considerades bruixes, fet pel qual són rebutjades per la resta de la societat.

La protagonista, la Shula, és una nena de 9 anys acusada de bruixeria i reclosa en un “camp de bruixes” on l’amenacen i li diuen que es convertirà en una cabra si intenta escapar.

 

Els déus deuen estar bojos (1980) Sudàfrica

El director sudafricà Jamie Uys va voler denunciar les conseqüències de la colonització a través d’una comèdia. La vida d’una tribu de boiximans del desert del Kalahari, al sud del continent, queda totalment alterada quan es troben amb una ampolla buida de Coca Cola i es creuen que és un regal dels déus.

L’ampolla començarà a provocar problemes de convivència i se’n voldran desempallegar, però no serà tan fàcil…

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

COMPARTIR
Article anterior‘Apps’ per practicar el teu anglès durant les vacances
Article següentMés de 15 centres escolars participen a la Beca ACER-RED
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here