L’arquitectura sostenible: un pas per millorar la salut en l’espai personal

Es calcula que passem fins un 90% del nostre temps al espais tancats, com per exemple la nostra casa. (Unsplash)
Es calcula que passem fins un 90% del nostre temps al espais tancats, com per exemple la nostra casa.

La llar, l’escola i el carrer són espais de la vida quotidiana de les persones que s’han d’analitzar per tal de millorar-los i adaptar-los a les seves necessitats

Casa nostra, l’escola, el lloc de feina o fins i tot el carrer i els edificis públics formen part de la nostra vida quotidiana. En aquests espais interiors és on passem el 90% del nostre temps. I, encara que de vegades no ens n’adonem, l’arquitectura és un element que pot condicionar la vida de les persones.

L’arquitectura consisteix a idear, dissenyar i construir edificis i altres estructures on es desenvolupen les activitats humanes, que, al seu torn, han de ser funcionals, perdurables i estèticament valuosos per afavorir la felicitat de les persones. L’essència d’aquesta disciplina és construir espais de vida a través del disseny i tenint en compte la sostenibilitat, entre altres aspectes. Per això, la història de l’arquitectura va relacionada amb l’evolució de l’ésser humà i s’ha anat adaptant a cada moment històric.

És aquí quan ens adonem i comencem a plantejar-nos fins a quin punt convé que sigui sostenible l’arquitectura que conforma els nostres edificis que són, al cap i a la fi, l’espai on passem la major part del nostre temps. Influeixen en la nostra salut? Com ens cal que siguin? Som nosaltres que ens hi hem d’adaptar o més aviat hem d’adaptar-los a nosaltres mateixos? 

 

Evolució de l’arquitectura 

El període de la Revolució Industrial, que se situa a la segona meitat del segle XVIII, va fer que comencessin a canviar totes les tècniques que durant segles s’havien fet servir per a la construcció. Durant aquest període històric van arribar nous materials que van fer possible que avancéssim cap a la modernitat en el sector de la construcció i aquesta evolució en l’arquitectura s’ha mantingut en canvi constant. Avui dia, el sector de la construcció és un dels consumidors més grans de matèries primeres

 

En aquest cas, és important el procés de rehabilitació d’edificis com a eina per crear una arquitectura més sostenible. Una construcció totalment nova també pot convertir-se en un edifici molt sostenible, però és molt millor el fet de rehabilitar un edifici adaptant-lo a totes les millores que siguin més favorables per a la salut, segons indiquen des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). 

 

Cap a una arquitectura saludable

L’arquitectura i la salut són dos conceptes que van junts. Això es deu al fet que l’arquitectura ha de respondre a unes necessitats bàsiques que s’adaptin al concepte de salut. 

La salut és un “estat de complet benestar físic, psíquic i social”, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Això vol dir que, per ser una persona saludable o gaudir de bona salut, no n’hi ha prou de no estar malalt, sinó que hi ha molts altres aspectes que cal tenir en compte, com les relacions socials o com ens pot afectar l’entorn on vivim per tal de garantir el nostre confort. 

Seguint la definició de confort que dona l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i per garantir que aquest es compleixi a casa nostra, hem de substituir tot allò que ens causi molèstia o incomoditat i distribuir els elements del nostre habitatge de manera que suposin més benestar físic.

La llar és una necessitat bàsica i és important a l’hora de plantejar-se el concepte de salut, ja que pot beneficiar o perjudicar les persones. Els diversos confinaments domiciliaris causats per la pandèmia de la covid-19 així ho han evidenciat. 

Per aconseguir la sostenibilitat a casa nostra hem convé que assolim una bona temperatura i el confort tèrmic amb un equilibri entre els recursos passius, que venen de la llum del sol, i els actius, que són els que ens donen els sistemes de climatització. Quant a la il·luminació, cal que predomini la llum natural. A més, també són importants altres conceptes com la humitat, la composició de l’aire i la ventilació, el so o l’acústica, entre d’altres. 

D’altra banda, l’arquitectura, i, de manera específica, la llar, ens arrela en la presencialitat: en un món cada vegada més digital, afavoreix la connexió amb l’entorn físic perquè ens acosta a un context material i tectònic que ens embolcalla i que hem de cuidar. Uns millors disseny i arquitectura de l’habitatge ajudaran sempre les persones a connectar emocionalment amb el seu dia a dia. 

Què podem fer per millorar la sostenibilitat al nostre espai? 

Durant el confinament domiciliari que va deixar la pandèmia del coronavirus, la ciutadania ha estat més conscient de la importància de les condicions de l’habitatge on viuen: el seu disseny, si està ben aprofitat, si està cuidat, si hi ha coses que es podrien millorar, etc.

Hem de corregir l’estat dels nostres edificis, la seva estructura, l’aïllament de les seves façanes, la protecció de les finestres respecte al sol directe d’estiu i moltes altres estratègies. Per aconseguir-ho, hem de cercar arquitectes que ens ajudin a cuidar els nostres espais, igual que els metges tenen cura de la nostra salut. 

Actualment, és obligatori que els arquitectes facin la Inspecció Tècnica de l’Edificació (ITE) per conèixer l’estat de salut de les nostres llars. També cal fer el Certificat d’Eficiència dels nostres Edificis (CEE) per poder saber el consum que ens farà falta per viure en condicions saludables de confort. Tal com succeeix amb tots els electrodomèstics, segons la lletra sabrem l’estat en què es troba casa nostra. Si tenim una A, serà una llar eficient, i, en canvi, si tenim una F, serà un edifici amb necessitat de ser rehabilitat.

D’altra banda, el carrer és com una extensió de la casa, segons expliquen els experts de COAC. Per tant, s’ha de treballar per convertir-lo en un espai molt més agradable, sostenible i adaptat a les persones. Les autoritats han de valorar la importància que té el carrer per a la ciutadania, però alhora, els ciutadans també han de reflexionar sobre quina importància donen a l’espai públic

Els arquitectes de COAC parlen d’anar més enllà del concepte de carrer, que habitualment porta a debats sobre l’amplitud de la via o els carrils per als vehicles, i pensen que cal mesurar i valorar també elements com la qualitat ambiental, la intensitat de les activitats que s’hi produeixen, l’enfortiment del comerç de proximitat o la densitat d’habitants.

Un altre espai important en el nostre dia a dia són les escoles. Al col·legi és on la canalla i els adolescents passen gran part de la jornada, per això cal adaptar els centres educatius generant i construint espais inclusius que suportin els diferents models pedagògics. 

L’edifici escolar ha de representar un espai de referència al barri per a la comunitat educativa de joves i adults. Convé que s’adapti i permeti acollir diverses activitats simultànies que puguin desenvolupar-se amb el pas del temps. Per això cal transformar els centres escolars perquè la vida interior es connecti amb l’espai exterior, i transformar espais com el pati perquè sigui part de l’aprenentatge pedagògic i representi tota la comunitat educativa. 

 

En definitiva, cal analitzar el valor que donem als espais i l’ús que fa cada persona de la seva pròpia casa, la seva ciutat i la seva escola. Detectar quines parts del nostre espai habitual no ens generen confort és determinant per poder millorar-les, sempre des del punt de vista de l’arquitectura sostenible i la renovació urbana

Fonts: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Institut de Recerca en Energia de Catalunya, Organització de Nacions Unides (ONU).

Consulta el nostre catàleg complet d’Unitats Didàctiques per treballar l’actualitat a l’aula.

COMPARTIR
Article anteriorConstruir pensant en el futur del planeta
Article següentCom influeix l’arquitectura en la nostra salut?
Periodista i comunicadora audiovisual. Realitzant el Màster en Periodisme Avançat i Reporterisme a la Universitat Ramon Llull. Ha realitzat reportatges televisius al sud d’Itàlia pel programa Blog Europa del Canal 33 (CCMA) i ha sigut becària d’informatius a Cadena SER Catalunya. Actualment, aprenent sobre periodisme digital per a adolescents a Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here