Auge i dissolució de la Unió Soviètica

La falç i el martell es van convertir en el símbol del comunisme: en el sistema comunista, el poder estava en mans dels agricultors i els treballadors. (Getty)

La caiguda del Mur de Berlín va suposar també la fi de la Unió Soviètica, una de les principals potències mundials durant el segle xx

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), també coneguda com a Unió Soviètica, va ser una federació de repúbliques d’ideologia comunista que va existir entre el 1922 i el 1991. L’URSS ocupava els territoris actuals de Rússia i d’alguns dels països que l’envolten.

La Revolució Russa del 1917 va ser l’origen de la Unió Soviètica. El febrer d’aquell any, la revolta del poble rus va provocar la fi del règim dels tsars, que funcionava com una monarquia. Després d’un breu govern de transició, finalment es van imposar els bolxevics, els comunistes més radicals liderats per Vladimir Lenin.

L’enfrontament entre partidaris i detractors de la revolució russa va derivar en una guerra civil. Els comunistes van vèncer i el 1922 van fundar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques amb un sistema polític de partit únic. Ucraïna, Bielorússia i Transcaucàsia (actuals Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan) es van annexionar de seguida.

Lenin mor el 1924 i el succeeix Josef Stalin, que va governar l’URSS amb mà de ferro fins a la seva mort el 1953.

 

De Stalin a la Segona Guerra Mundial

El govern de Stalin va estar marcat per la seva mà dura i una obsessió persecutòria contra tothom que el contradigués. Va dur a terme purgues polítiques i va enviar milions de detractors als gulags (camps de treballs forçats). Milions de persones van ser assassinades durant el seu mandat.

El sistema comunista establia la propietat pública dels mitjans de producció i l’expropiació de tota propietat privada; això vol dir que el govern controlava totes les fàbriques i administrava les terres de cultiu. El Partit Comunista (l’únic permès) controlava de ben a prop la població per evitar qualsevol crítica o oposició.

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la Unió Soviètica va començar aliant-se amb el règim de l’Alemanya nazi, però després va tenir un paper molt important en la derrota d’Adolf Hitler. Al final de la guerra, havia expandit els seus dominis a part de Polònia i Alemanya, a més d’exercir la seva influència sobre els estats que formaven part de l’URSS.

 

De la Guerra Freda a la caiguda de l’URSS

Stalin va morir el 5 de març del 1953 i el Partit Comunista va nomenar Nikita Khrusxov successor seu. La missió principal de Khrusxov va ser modernitzar el país per competir amb els Estats Units, l’altra gran potència vencedora de la guerra.

Soviètics i nord-americans van estar enfrontats durant dècades en la Guerra Freda, un període de gran tensió política durant el qual el món va quedar dividit en dos blocs: països comunistes contra països capitalistes.

El 1964, Khrusxov va ser expulsat del Kremlin, el Govern a Moscou, i Leonid Bréjnev va passar a dirigir el país. Durant el seu govern, l’URSS va augmentar la seva influència internacional gràcies a l’expansió militar del país i a l’organització d’esdeveniments com els Jocs Olímpics de Moscou del 1980.

No obstant, l’URSS continuava estancada econòmicament. El fracàs de la invasió de l’Afganistan, on els soviètics buscaven petroli, va provocar un boicot internacional i va agreujar encara més la situació del país.

El 1985 va assumir el poder Mikhaïl Gorbatxov, que va iniciar una sèrie de reformes polítiques i econòmiques conegudes com la perestroika. L’URSS va signar un acord de desarmament amb els Estats Units i va aplicar mesures d’obertura i transparència per democratitzar el país; fins i tot es van celebrar eleccions, encara que només per triar dirigents del partit comunista.

Aquestes reformes, però, no van aconseguir aturar les protestes contra el règim comunista, cosa que va crear una gran inestabilitat.

Finalment, el 9 de novembre del 1989 es va produir la caiguda del Mur de Berlín, que havia dividit la ciutat durant 28 anys. Aquest fet va ser l’inici de la fi de la Unió Soviètica, perquè va donar ales a les revoltes contra el domini soviètic a diferents països.

El setembre del 1991, l’URSS va reconèixer la independència d’Estònia, Letònia i Lituània. Les proclamacions d’independència d’altres repúbliques es van anar succeint i, al costat del col·lapse econòmic, Gorbatxov perdia autoritat. El 8 de desembre del 1991, Gorbatxov va anunciar la dissolució de la Unió Soviètica.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

COMPARTIR
Article anteriorSIMO Educació premia els projectes més innovadors
Article següentCronologia de la Segona Guerra Mundial
Periodista i experta SEO. És redactora de Junior Report, periodista freelance i optimitzadora de pàgines i contingut. Ha treballat a l’agència Efe i a Diario de Mallorca.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here