Avortament: un procediment regulat per llei

La interrupció de l’embaràs pot produir-se per qüestions mèdiques o de manera voluntària. (Getty)

La legislació d’alguns països permet interrompre l’embaràs per diversos motius amb la finalitat de garantir la salut de la dona

L’avortament és la interrupció de l’embaràs abans que el fetus sigui viable i pugui sobreviure fora de l’úter. Aquesta situació es pot donar tant de manera espontània com provocada.

Un avortament espontani és un procés natural que té lloc al ventre de la mare quan l’embrió o el fetus mor durant el procés de gestació.

En canvi, l’avortament induït té lloc quan la interrupció de l’embaràs és provocada, sigui per raons mèdiques o per una qüestió personal, quan la dona decideix que no vol tirar endavant l’embaràs.

Hi ha diversos motius mèdics per aturar un embaràs, sigui perquè el procés de gestació posa la vida de la mare en perill o perquè hi ha una probabilitat molt alta que el fetus neixi amb malformacions o malalties greus.

No obstant, l’embaràs també pot interrompre’s per voluntat de la dona: és el que es coneix com a interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) o avortament lliure.

La decisió ve determinada per un factor econòmic o social. En alguns casos, la dona no vol tirar endavant l’embaràs perquè per la seva situació econòmica no s’ho pot permetre. En d’altres, implica el dret de la dona a decidir sobre el seu cos i la seva maternitat.

El període límit per dur a terme la interrupció voluntària de l’embaràs depèn de les lleis de cada país, però sol ser fins a la setmana 10 o 14 de gestació.

En canvi, quan es tracta d’un avortament induït per motius mèdics, la majoria de països permeten l’avortament dins de les 22 setmanes de gestació.

En alguns casos molt concrets, quan existeixen malformacions fetals o malalties extremament greus que fan difícil que el nadó pugui sobreviure, l’embaràs es pot interrompre en qualsevol moment.

 

Supòsits per avortar

Les condicions per interrompre l’embaràs estan establertes per les lleis de cada país, que poden tenir en compte diferents supòsits o circumstàncies per avortar.

Hi ha països on l’avortament està prohibit en qualsevol circumstància, fins i tot si la vida de la mare corre perill o l’embaràs és producte d’una violació. És el cas d’una vintena de països a tot el món, segons dades del Centre pels Drets Reproductius (CDR).

En aquests països, la llei persegueix les dones i els metges que practiquen els avortaments en la clandestinitat amb penes de presó.

En la majoria de països, la legislació permet avortar per supòsits mèdics, quan la salut de la mare està en perill o si hi ha cap risc de malformació o malaltia greu per al fetus.

La majoria de països també inclou el supòsit de violació com a circumstància per avortar legalment.

Finalment, l’avortament lliure és més restrictiu. El dret a avortar està reconegut en la majoria de països d’Europa i Amèrica del Nord, on les dones embarassades poden interrompre l’embaràs entre les 10 i les 14 primeres setmanes per decisió pròpia i sense cap altre condicionant.

En canvi, l’avortament lliure està prohibit en la majoria de països de l’Àfrica, Llatinoamèrica i el Sud-est asiàtic.

Situació de les lleis sobre l’avortament al món. (Centre pels Drets Reproductius)

Segons les dades del CDR, només una de cada tres dones té accés a l’avortament lliure (36%) a tot el món, i n’hi ha 90 milions (el 5% de les dones del planeta) que viuen en països on no poden avortar, encara que la seva vida estigui en perill.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

COMPARTIR
Article anteriorCom es desenvolupa un embaràs?
Article següentL’Argentina vol legalitzar l’avortament
Graduat en Comunicació i Periodisme Audiovisuals per la UdL. Escriu a Junior Report i a les edicions locals de LaVanguardia.com. Molt vinculat a la prensa digital i a la televisió, ha passat per les redaccions de Balaguer Televisió, Betevé, La Xarxa o el Diari de Sabadell.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here