Beethoven i Napoleó: de l’admiració al rebuig

Retrat de Napoleó Bonaparte titulat 'Napoleó creuant els Alps', de Jacques-Louis David. Wikimedia

El compositor era un gran admirador de Napoleó per les seves idees il·lustrades, però el va repudiar quan el dirigent es va autoproclamar emperador

Tot i que mai van arribar a conèixer-se en persona, Ludwig van Beethoven (1770-1827) sentia una gran admiració per Napoleó Bonaparte (1796-1821), l’home que es va consolidar en el poder després de la Revolució Francesa i que va estendre el seu imperi sobre l’Europa continental.

Beethoven tenia moltes esperances posades en ell, creia que es convertiria en el portador dels ideals de la Il·lustració per tot Occident. Per què després va deixar d’admirar-lo?

 

De l’Antic Règim a la Il·lustració

Durant la vida de Beethoven, Europa va experimentar diversos canvis polítics i socials. Entre finals del segle XV i finals del XVIII, la gran majoria del continent es trobava sota el model de l’Antic Règim. Era un sistema polític i social en el qual l’aristocràcia i el clergat acumulaven privilegis. El rei tenia tot el poder, que es considerava que provenia directament de Déu.

 

L’evolució de la societat va començar a posar en qüestió el model. Especialment entre la burgesia, aquelles persones amb poder econòmic que podien començar a gaudir d’una educació, i que reclamaven també poder de decisió i els privilegis que tenia la noblesa i el clergat, a més d’un canvi en els valors de la societat.

A diferència de l’Antic Règim, la Il·lustració defensava la igualtat, la llibertat i la fraternitat, juntament amb la creença cega en la raó. El segle XVIII, a causa d’aquest moviment, també és conegut com el Segle de les Llums.

La Revolució Francesa (1789-1799) va ser una revolució social i política que va acabar amb la monarquia absolutista a França per posar la burgesia al poder, amb l’ajuda de les classes populars. Va ser una de les revoltes més importants motivades pels ideals de la Il·lustració. Napoleó va ser un dels militars que van liderar aquesta revolta i que més endavant lideraria el país.

 

Beethoven i Napoleó

La ciutat natal de Beethoven, Bonn (Alemanya) rebia influència de les noves idees que provenien d’Europa. Va ser allí on va aprendre els valors artístics i humanístics que defensaria al llarg de la seva carrera.

Quan es va mudar a Viena (Àustria) per a estudiar amb el famós compositor Joseph Haydn, els seus ideals no encaixaven bé amb l’estil de vida de la noblesa. Havia de tractar amb comtes, prínceps i personalitats de l’aristocràcia, ja que alguns d’ells eren els seus mecenes, persones adinerades que finançaven la seva producció artística. Mai es va posar del costat de la monarquia i a vegades els tractava de forma poc amable, però ja no era tan republicà com abans.

Durant aquella època, Napoleó era Primer Cònsol de la República Francesa. Beethoven ja coneixia les seves gestes com a general a través de la premsa. El compositor el veia com la reencarnació dels valors il·lustrats. Creia que ell seria l’encarregat de posar fi als vells ideals de l’Antic Règim.

Cap a la meitat del 1802, Beethoven va començar a produir una peça nova, amb un estil molt original, valent i fins i tot triomfalista. Encara no se sap si va ser per recomanació o per iniciativa pròpia, però a principis de 1804 Beethoven va titular la seva famosa Simfonia nº3 en honor a qui per a ell simbolitzava els seus ideals de joventut, Bonaparte. Aquesta obra també va marcar un abans i un després en la música per la seva evolució cap al romanticisme musical.

Per molt paradoxal que sembli, es va estrenar en el palau aristocràtic del príncep Lobkowitz, un dels seus més fidels seguidors.

 

Napoleó, autoproclamat emperador

Bonaparte va arribar al poder de l’Imperi Francès l’any 1799 i el seu mandat va estar marcat per conflictes entre França amb diversos països europeus, coneguts com a guerres napoleòniques o guerres de coalició.

Les tropes napoleòniques fins i tot van ocupar Viena l’any 1805, ciutat en la qual Beethoven va desenvolupar la majoria de la seva carrera artística.

El 18 de maig de 1804 Napoleó es va autoproclamar emperador, deixant de costat els ideals de la Il·lustració.

 

Va ser un dur cop per a Beethoven, una traïció, i es diu que va reescriure el títol de la simfonia amb tanta energia que va trencar el paper (uns altres postulen que va partir la fulla en dues i la va llançar contra el terra). Ara passaria a dir-se Simfonia Heroica, sense referències a cap persona en concret. Va començar a parlar d’ell en passat, com si hagués mort. No obstant això, i com es pot comprovar en alguna de les seves cartes, encara conservava una mica d’admiració pels seus assoliments.

Les guerres napoleòniques van finalitzar l’any 1815, després de la batalla de Waterloo, en la qual les tropes de Napoleó van perdre definitivament. En 1814, Beethoven compondria una cantata, El moment gloriós. Feia referència als monarques i líders europeus que van participar en el Congrés de Viena (1814-1815), una trobada per a restablir les fronteres dels països europeus després de la derrota de Napoleó, per tal de tornar al sistema polític absolutista de l’Antic Règim.

 

Fonts: National Geographic, La Vanguardia, el llibre Beethoven: Anguish and Triumph: a Biography (Jan Swafford)

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

COMPARTIR
Article anteriorPer Nadal, aposta per un consum responsable
Article següentBeethoven, un clàssic també al cinema
Redactor freelance. Màsters en Democràcies Actuals i en Història del Món (Universitat Pompeu Fabra). Ha escrit a Revista Mirall i United Explanations.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here