Berlín: una ciutat, dos mons

Els ciutadans dels dos costats del Mur de Berlín van anar en massa a destruir la barrera que els havia mantingut separats gairebé 30 anys quan finalment se’n va anunciar l’obertura el 1989. (Europa Press / EP)

El Mur de Berlín va dividir la ciutat del 1961 al 1989 per evitar que els berlinesos de la part comunista fugissin a la part occidental

El matí del 13 d’agost del 1961 els habitants de Berlín, la capital d’Alemanya, es van trobar amb una sorpresa: la ciutat havia quedat dividida per una tanca de filferro. La policia i els militars de la República Democràtica Alemanya (RDA), sota control soviètic, vigilaven la nova frontera i impedien travessar-la a les persones no autoritzades.

Amb el pas del temps, aquesta barrera acabaria convertint-se en el Mur de Berlín, una paret de tres metres d’alt que dividiria la ciutat durant gairebé tres dècades. Aquesta separació va ser una de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Després de derrotar el règim nazi d’Adolf Hitler, els països vencedors van imposar el seu domini sobre Alemanya: els Estats Units, França, el Regne Unit i la Unió Soviètica van dividir el territori alemany en quatre “zones d’influència” on controlaven el govern i l’economia.

Els països occidentals (els Estats Units, el Regne Unit i França) tenien economies capitalistes, mentre que la Unió Soviètica (URSS) estava governada per un sistema comunista. Els dos sistemes polítics i econòmics eren rivals i competien per expandir la seva influència al món.

Berlín es trobava dins de la República Democràtica Alemanya, àrea controlada per l’URSS. No obstant això, tots els països vencedors volien tenir representació a la capital alemanya i es va acordar dividir-la en quatre zones d’influència, una per a cadascun dels països.

D’aquesta manera, el costat est de Berlín va quedar sota el control de la RDA i les seves polítiques comunistes, mentre que el costat oest estava sota la influència de les potències occidentals, una petita illa capitalista envoltada d’un vast terreny prosoviètic.

Els països vencedors de la Segona Guerra Mundial es van repartir Berlín. El mur que va dividir la capital alemanya durant gairebé tres dècades separava la zona d’influència soviètica de la resta. (Wikipedia)

 

Dos mons separats per una paret

Al principi, els berlinesos podien desplaçar-se lliurement d’un costat a l’altre de la ciutat per visitar els amics i la família, anar a treballar o anar a la universitat. Aquest fet contrastava amb la forta militarització de la frontera que dividia l’Alemanya comunista de la capitalista.

Aquesta facilitat de moviment va causar que, entre el 1945 i el 1961, uns 3 milions d’alemanys de la RDA passessin al Berlín Oest per tal de fugir del sistema comunista. Només els calia caminar d’una zona de la ciutat a l’altra.

Els habitants del Berlín Est fugien a la cerca d’una vida millor. La Segona Guerra Mundial havia afectat molt l’economia i hi havia escassetat de productes. Els alemanys de la RDA no podien viatjar sense permís, i es perseguia els qui no estaven d’acord amb el règim.

Davant aquesta fugida massiva de ciutadans, la RDA va decidir construir el mur. Entre el 1961 i el 1989, dues ciutats van créixer de forma paral·lela a Berlín mateix.

Les diferències entre les dues parts de la ciutat encara es noten avui dia. A la part est encara hi ha més atur que a la zona occidental de la ciutat. L’economia també tendeix a ser pitjor a les regions d’Alemanya que van pertànyer a la RDA.

 

Fugir del Berlín Est, una missió (quasi) impossible

Famílies i amics van quedar separats pel mur. Per aquest motiu, diverses organitzacions clandestines van ajudar els habitants del Berlín Est a fugir-ne. Tot i així, gairebé 140 persones van morir mentre intentaven travessar el mur.

Els intents de fugida es van concentrar els primers anys de la construcció del mur, pel fet que hi havia menys control. Es va fer famós el grup Girrmann, un conjunt d’estudiants universitaris que ajudaven persones de l’est a fugir per les clavegueres.

Quan els policies i militars de la RDA van començar a vigilar els túnels del metro i les clavegueres, els berlinesos de l’est van haver de buscar altres solucions. Una va ser cavar túnels: se’n van arribar a crear més de 70 dels quals només el 20% van tenir èxit.

El més famós de tots és el Túnel 57, construït el 1964 i a través del qual es van poder escapar 57 persones. Les històries dels tunelers han inspirat un munt de cineastes, que n’han recreat les experiències en diversos films com Der Tunnel (2001).

Altres vies de fugida van ser més originals. Dues famílies van aconseguir fugir viatjant en un globus aerostàtic el 1979. Fins i tot n’hi va haver que van aconseguir passar els controls amagats a l’espai reservat a la calefacció dels cotxes.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here