Brexit: sis anys de separació

Les negociacions per acordar en quines condicions es farà el Brexit s’han allargat durant anys. (Kirsty Wigglesworth / AP)

Des de l’anunci del referèndum fins que conclogui el procés de separació podrien passar sis anys plens de negociacions

El referèndum del Brexit es va anunciar el juny del 2015 i va tenir lloc un any després, el 23 de juny del 2016. No obstant, l’origen del Brexit és molt anterior i no es materialitzarà del tot fins l’any 2021, com a mínim.

Repassem les dates i etapes clau d’un fet sense antecedents en la història de la Unió Europea.

 

Convocatòria del referèndum

El moviment favorable al Brexit va anar creixent els anys anteriors al referèndum arran de les retallades econòmiques provocades per la crisi global del 2008, el descontentament de la població i el creixement dels discursos populistes.

El govern britànic no podia ignorar-lo, així que el primer ministre de llavors, David Cameron, va anunciar una consulta perquè els britànics poguessin decidir: continuaven formant part de la Unió Europea o en marxaven?

El 23 de juny del 2016 va tenir lloc el referèndum i més de 30 milions de britànics van anar a votar. Va ser una victòria ajustada: els partidaris del Brexit van guanyar amb el 51,9% dels vots.

Cameron havia fet campanya a favor de quedar-se a la Unió Europea així que, després dels resultats, va acceptar la derrota i va dimitir. Va succeir-lo en el càrrec Theresa May, també del Partit Conservador.

 

Article 50: comença la desconnexió

El setembre del 2016, els altres 27 països de la Unió Europea (UE) es van reunir per analitzar la situació: com es faria la sortida del Regne Unit de la UE? De quina manera continuarien col·laborant les dues parts? Quines normes i lleis regirien a partir d’aleshores?

El 29 de març del 2017, la primera ministra britànica, Theresa May, va recórrer a l’Article 50 del Tractat de Lisboa per activar el procés de desconnexió de la UE. Aquest pas va marcar l’inici de les negociacions.

Durant mesos, totes dues parts van debatre sobre els nous drets i responsabilitats del Regne Unit: les condicions per comerciar en el mercat únic (el mercat comú de la UE), els drets dels ciutadans europeus que viuen a territori britànic, la cooperació internacional

El 25 de novembre del 2018, després de gairebé dos anys de negociacions, els 27 països membre de la UE van validar l’acord. No obstant, Theresa May encara necessitava l’aprovació del Parlament britànic per començar el procés de separació.

 

‘No’ a l’acord, dimissió i noves eleccions

El gener del 2019, el Parlament britànic va rebutjar l’acord de Theresa May per 432 vots en contra i 202 vots a favor. La primera ministra va demanar a la UE una pròrroga fins al 31 d’octubre per intentar convèncer els diputats britànics.

No obstant això, el Partit Conservador no volia esperar més. Davant la manca de suport i les pressions del seu propi partit, May va presentar la dimissió al maig. Va succeir-la Boris Johnson, un dels principals partidaris del “Brexit dur” (sortir de la Unió Europea encara que fos sense acord).

Després de la renúncia de Theresa May, Boris Johnson va guanyar les eleccions primàries del Partit Conservador i es va convertir en el nou primer ministre el juliol del 2019. (WPA Pool / Getty)

Johnson va negociar el seu propi acord amb la UE, però va tornar a xocar amb l’oposició del Parlament britànic. Per desbloquejar la situació, va convocar eleccions el 12 de desembre del 2019.

El Partit Conservador va guanyar amb majoria absoluta els comicis: això va donar a Boris Johnson l’autoritat per tirar endavant el seu pla. El 31 de gener és la data límit per aprovar l’Acord i començar, definitivament, la retirada de la Unió Europea.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here