19 agost 2022
spot_img
19 agost 2022
spot_img

El llegat de Franco 45 anys després de la seva mort

A Espanya queden encara monuments i fundacions que defensen el franquisme, i els hereus del dictador mantenen un gran patrimoni heretat de Franco

El 20 de novembre de 1975 va morir Francisco Franco. Va ser un militar que va encapçalar el cop contra el govern de la Segona República  que va donar lloc a l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936- 1939). Després de finalitzar la guerra, Franco es va convertir en dictador d’Espanya.

A mitjans setembre del 2020, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica, que vol substituir la Llei de Memòria Històrica del 2007. Amb aquesta llei es busca reconèixer a les víctimes, que l’Estat assumeixi l’exhumació de les persones enterrades en fosses comunes perquè la seva família pugui recuperar-les, la retirada de símbols contraris a la democràcia, mesures per evitar l’enaltiment de la Guerra Civil o de la dictadura (incloses associacions o organitzacions) i fomentar el coneixement d’aquests fets històrics en els continguts curriculars de secundària.

Amb aquest pas, Espanya segueix el camí d’altres països d’Europa, que han vetat la defensa i l’enaltiment del feixisme i de les dictadures. De fet a Alemanya està contemplat en el Codi Penal des del 2005. Per part seva, Itàlia va aprovar la Llei Mancino l’any 1993.

En aquest sentit, la nova llei afectaria els monuments d’època franquista, organitzacions que enalteixen la seva figura, i les propietats i riquesa dels hereus de Franco obtingudes durant la dictadura.

 

Monuments i carrers d’època franquista

Al llarg de la història hi ha hagut el debat sobre què fer amb aquells monuments que defensaven règims totalitaris. Han de mantenir-se sense canvis perquè són històrics, reinterpretar el seu significat o derrocar-se? Amb la nova llei, el govern haurà de decidir què fer amb els monuments franquistes que queden a Espanya.

‘El Valle de los Caídos’ és un dels principals monuments erigits durant el franquisme. Va ser construït per ordre de Franco per enterrar-hi combatents de tots dos bàndols de la Guerra Civil. Ell també va ser enterrat aquí però, el 15 de febrer del 2019, el Govern va aprovar treure de ‘El Valle de los Caídos’ les restes del dictador per traslladar-les al cementiri de Mingorrubio, on hi ha enterrada la seva dona, Carmen Polo.

D’aquesta manera, es buscava que el seu cadàver no estigués en un lloc que es considerava un homenatge per al dictador. La família del dictador ha recorregut aquesta decisió al Tribunal Europeu de Drets Humans, però encara estan pendents de la resposta.

La nova llei vol donar un altre significat a ‘El Valle de los Caídos’, que sovint s’associa amb un homenatge a la dictadura. Es convertirà en un cementiri civil, sense vinculació religiosa, per la qual cosa s’expulsarà els monjos benedictins que han gestionat el monument fins ara.

Al país també hi ha altres monuments d’exaltació franquista a la via pública. Els més coneguts són el ‘Arco de la Victoria’ (Madrid), construït com a homenatge al bàndol nacional, guanyador de la Guerra Civil, o el conegut com a ‘Monumento a Franco’, a Tenerife. A Melilla encara es manté en peus una estàtua dedicada al dictador. A més de grans monuments, encara hi ha carrers amb noms vinculats al franquisme.

L’Associació de la Memòria Històrica fa peticions de forma regular a ajuntaments o organismes públics perquè els retiri. Segons la Llei de Memòria Històrica aprovada el 2007, aquests monuments o referències al franquisme havien de ser retirats, però no hi havia un termini per a fer-ho.

En algunes localitats s’han retirat les plaques de carrers a noms relacionats amb el franquisme, com la del carrer Alcalde Sangenís, Lleida (ACN / Crida-CUP)

Fundacions i organitzacions que continuen el llegat de Franco

La Llei de Memòria Democràtica també busca il·legalitzar fundacions o entitats que defensin el franquisme o al dictador, així com les que promoguin l’odi contra les víctimes de la dictadura.

Per aquest motiu un dels organismes més coneguts que continua amb el llegat del dictador, la Fundació Francisco Franco, podria desaparèixer. La Fundació segueix molt activa, compartint intervencions en els mitjans de comunicació i convidant als seus seguidors a participar de les activitats que organitzen.

La Falange (FE) és un partit polític registrat el 1999. El partit actual té arrels en la Falange Espanyola de les JONS, partit fundat en la dècada dels anys 30 per ideòlegs feixistes espanyols, com José Antonio Primo de Rivera. Durant la dictadura, Franco ho va reformular per convertir-lo en la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS (FET i de les JONS), l’únic partit oficial del règim, del qual era cap suprem.

És un dels partits que forma part de la coalició de partits d’extrema dreta ADÑ Identidad Española, juntament amb Democracia Nacional, Alternativa Española, Falange Española de las JONS, i FE-La Falange.

 

Diners i propietats de la família Franco

Durant la dictadura, Franco i la seva família van acumular grans riqueses i multitud de propietats, que han heretat els seus familiars. Els llibres Los Franco, S.A , escrit per Mariano Sánchez, i Los herederos del Gran Poder, de Juan Luis Galiacho, parlen sobre el poder i el patrimoni de la família Franco, encara que reconeixen que és difícil saber exactament la dimensió de la riquesa de la família. No obstant això, segons el llibre de Sánchez, es calcula que la riquesa dels Franco es trobaria entre els 120 i els 600 milions d’euros.

Actualment hi ha edificis vinculats a la família Franco que s’estan investigant. El pazo de Meirás era un palau que va ser regalat als Franco com a residència d’estiu. No obstant això, el passat 9 de juliol, una sentència judicial va declarar que el palau passava a ser de propietat pública.

La jutgessa va assenyalar que la donació s’havia fet al cap d’estat, no al dictador a títol personal, per la qual cosa els descendents no podien reclamar-ho com a seu. Els hereus de Franco han recorregut aquesta decisió.

La justícia va decretar que el Pazo de Meirás era públic i que la família Franco ha de lliurar-lo el 10 de desembre del 2020. (M. Dylan / EP)

Però la justícia no sols reclama el palau. De fet l’ajuntament de la Corunya reclama als Franco totes les propietats que van aconseguir de manera irregular durant el període de la dictadura. El Cabdill va rebre molts edificis i propietats com a regal, com la Casa Cornide.

 Fonts: La Vanguardia, La Razón, El Mundo, El español, El Diario.es, EFE

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -