31 gener 2023
spot_img
31 gener 2023
spot_img

El nucli de la Terra s’alenteix

Un nou estudi suggereix que la rotació del nucli terrestre varia cada 70 anys i pot influir en la durada del dia i el camp magnètic del planeta

“La rotació del nucli intern de la Terra canvia al llarg de les dècades i gairebé s’ha aturat”. Així és com la revista Nature Geoscience, una de les publicacions de geologia més prestigioses del món, ha fet públic un nou estudi que analitza les variacions del nucli terrestre a través d'ones sísmiques.

El nou descobriment suggereix que els canvis en la rotació del nucli terrestre es produeixen de manera periòdica i que podrien afectar la durada dels dies i alterar els camps magnètics de la Terra. Així i tot, molts científics han advertit que aquests canvis són pràcticament imperceptibles i no suposen cap perill per la vida a la Terra.

L'estudi en qüestió es titula Variació multidecadal de la rotació del nucli intern de la Terra i ha estat elaborat per Yi Yang i Xiaodong Song, dos geòlegs de la Universitat de Pequín (Xina). Tots dos han analitzat registres d'ones sísmiques des del 1990 i han arribat a la conclusió que, en l'última dècada, la velocitat de rotació del nucli està disminuint.

Yang i Song van comparar aquestes dades més recents amb l'historial sísmic de les Illes Sandvitx del Sud, un arxipèlag situat entre el continent sud-americà i l'Antàrtida, que es remunta a l'any 1964. Així és com han arribat a la conclusió que cada setanta anys es produeix una oscil·lació en la rotació del nucli de la Terra.

A més, aquest període de set dècades coincideix amb algunes observacions geofísiques relacionades amb la durada del dia i el camp magnètic de la Terra. Per aquest motiu, alguns mitjans de comunicació han anunciat que els canvis en la rotació del nucli podrien escurçar els dies (fraccions de segon) o afectar el camp magnètic, que ens protegeix de la radiació solar.

La part més externa del nucli terrestre és líquida, i això provoca que la part interna (el centre de la Terra) no giri alhora que la resta del planeta. Malgrat això, el nucli de la Terra no s'ha detingut ni ha canviat el sentit de rotació: simplement, com que va més lent, genera l'efecte que va en direcció inversa a l'escorça terrestre, però en realitat segueix el mateix sentit.

Terratrèmols per estudiar el nucli de la Terra

Per fer l'estudi, els geòlegs xinesos han analitzat centenars de terratrèmols a diferents parts del planeta i en diferents dècades. Aquests sismes proporcionen informació sobre el que passa al centre de la Terra, a més de 5.000 quilòmetres de profunditat.

Els terratrèmols produeixen ones sísmiques: ones d'energia acústica que es desplacen a través de l'escorça terrestre. La velocitat de desplaçament d'aquestes ones i qualsevol variació que pugui haver-hi ens indiquen que hi ha canvis en l'estructura interna de la Terra, com la velocitat de rotació del nucli o el camp magnètic que genera.

Els pols del planeta són les zones on més es percep el camp magnètic, per això Yang i Song han mesurat les ones sísmiques a Alaska (prop del Pol Nord) i les Illes Sandvitx del Sud (prop del Pol Sud). Comparant aquestes dades, han vist que les ones es propaguen de manera diferent depenent del moment en què es produeixen, fet que significa que l'interior de la Terra no és sempre el mateix.

Els últims anys, diversos estudis científics han assenyalat al fet que el nucli de la Terra no és estable, sinó que pot patir canvis en la velocitat de gir i, com a conseqüència, alterar la durada dels dies, influir en el nivell del mar o en la temperatura global del planeta.

Les capes de la Terra

Les dades del nou estudi també demostren que, encara que estan separades per milers de quilòmetres, les diferents capes de la Terra es relacionen entre elles i poden influir en els fenòmens geològics que percebem a la superfície: terretrèmols, tremolors, aparició de muntanyes…

La Terra es divideix en quatre capes, des de la més externa fins a la més interna: l'escorça terrestre, el mantell, el nucli extern i el nucli intern. Cadascuna té una composició diferent i el conjunt suma uns 6.370 quilòmetres (que corresponen al radi de la Terra).

Esquema de les capes de la Terra. (Vriullop / Wikipedia)

L'escorça n’és la capa més fina, amb un gruix entre els 6 quilòmetres (a les zones més profundes dels oceans) o els 75 quilòmetres (a les zones muntanyenques). A continuació vindria el mantell, que és la capa més gruixuda i arriba fins als 2.900 quilòmetres cap a l'interior de la Terra.

Els materials que formen el mantell estan sotmesos a una gran pressió i a temperatures que poden superar els 3.000°C a les zones properes al nucli. Aquestes condicions fan que els materials, encara que siguin sòlids, puguin moure's i provocar el moviment de les plaques tectòniques situades a l'escorça, fet que produeix terratrèmols i erupcions volcàniques.

Finalment, el nucli es divideix en dues parts: el nucli extern va dels 2.900km als 5.100km, i el nucli intern arriba fins als 6.370km. És la capa amb més densitat de materials i amb les temperatures més altes, de fins a 5.500°C (la temperatura a la superfície del Sol). Aquestes altes temperatures escalfen el mantell terrestre i són l'origen de les ones sísmiques que es fan servir per estudiar el nucli.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -