25 abril 2024
spot_img
25 abril 2024

Els equipaments juvenils: una peça clau per combatre l’abandonament escolar

Els espais gestionats pels ajuntaments poden ajudar els joves a trobar noves oportunitats i donar resposta a les seves demandes

Un 17,4% dels joves de Catalunya abandonen els estudis en l’etapa adolescent. Una xifra que està per sobre de la mitjana espanyola (16%) i molt lluny de la mitjana europea (10,3%). Per aquest motiu, els ajuntaments treballen de valent per assessorar els joves i ajudar-los a trobar noves oportunitats educatives. Amb aquest objectiu, la Diputació de Barcelona ha impulsat el projecte Noves Oportunitats Educatives (NOE), en què participen set municipis (Badia del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Igualada, Mataró, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès) i el Consell Comarcal d’Osona.

Un dels elements destacats en el procés per orientar els joves que es troben desmotivats són els equipaments juvenils. Sobre el paper d’aquests espais a les ciutats ha tractat el segon seminari del cicle que ha organitzat la Diputació de Barcelona i en el qual han participat 160 persones de manera telemàtica. «Els equipaments juvenils són peces fonamentals per als ajuntaments en la recerca de noves oportunitats que ajudaran a donar resposta a les demandes dels joves», ha explicat Javier Silva, diputat delegat de Joventut de la Diputació de Barcelona.

Durant el seminari, s’ha presentat la Guia de suport per a l’acompanyament socioeducatiu des dels equipaments juvenils municipals. Una guia que posa especial èmfasi en aspectes com el vincle que pot establir un jove que es troba desorientat o desmotivat amb un referent que pot trobar en aquest equipament. «Un referent que no és ni el mestre ni el pare ni la mare, però en qui el jove diposita la seva confiança per establir un vincle», diu Lluís Mas de Xaxars, director de serveis de l’àmbit d’adolescència i joventut de Doble Via. «Aquests espais són perfectes per establir un projecte de vida per al jove», assegura Mas de Xaxars.

La guia està dividida en tres eixos: la prevenció, la intervenció i la compensació. L’àmbit de la prevenció, que engloba des dels 12 fins als 30 anys, pot ajudar a detectar un futur cas d’abandonament escolar. Poden ser joves, per exemple, que es troben amb l’autoestima molt baixa o que pateixen frustracions personals. Una de les mesures que es proposa és organitzar tallers per a famílies i professionals als equipaments juvenils, és a dir, fer xerrades a l’entorn més proper del jove per oferir-los recursos.

Una altra de les mesures que es proposa és crear un espai estudi com a aula de reforç, on poden treballar de manera conjunta els tutors amb els educadors de l’equipament juvenil. Tot i que està més orientat a alumnes d’ESO, «seria interessant oferir-ho a alumnes de batxillerat que han mostrat necessitat d’aquest espai», ha explicat Caterina Pedregal, directora tècnica de la Guia de suport per a l’acompanyament socioeducatiu des dels equipaments juvenils municipals. Pedregal ha destacat també el treball en xarxa com un element clau per fer aquest acompanyament als joves i ajudar-los en la seva presa de decisions.

Pel que fa a la intervenció i a la compensació socioeducativa, els objectius són orientar el jove, no només en l’àmbit educatiu, sinó també de cara a la seva introducció al món laboral. En aquest sentit, es proposa donar suport emocional a joves que necessiten ajuda al trobar-se desmotivats, amb l’autoestima baixa i que poden arribar a patir ansietat i, fins i tot, iniciar-se en el consum de drogues.

«És important que els equipaments juvenils es tinguin en compte com a agents socioeducatius», assegura Caterina Pedregal. En la guia que s’ha elaborat, i que està oberta a propostes, s’inclouen totes aquestes mesures amb la finalitat d’abordar les situacions personals dels i les joves per fer un acompanyament acadèmic i laboral.

 

Experiències locals com a exemple

Durant el seminari, s’ha donat a conèixer l’experiència de quatre municipis pel que fa a l’ús dels equipaments juvenils com a espais de noves oportunitats per als joves. Des de l’Ajuntament de Cornellà han destacat la incorporació de dos espais joves que havien estat gestionats pels serveis socials. «Aquest augment ens permet fer una reflexió sobre el casal de joves tradicional i convertir-lo en aules d’estudi i organitzar-hi tallers», ha explicat Maria José Ramos, coordinadora de Joventut i Solidaritat de l’Ajuntament de Cornellà.

La necessitat de la participació de tots els agents implicats en el procés d’acompanyament del jove també ha estat posada damunt la taula a través de la tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Badia del Vallès, Katia Villa. «Ens hem de desplaçar on estan els joves per aconseguir generar un vincle», diu Villa. Des de Parets del Vallès també han destacat la coordinació amb serveis de salut mental i de seguretat ciutadana en la tasca d’assessorament, junt amb els educadors de carrer i els pares i mares dels joves. «A vegades ens oblidem del paper de les famílies, les persones que tenen més relació amb els joves amb qui treballem», ha recordat Carles Vila, educador social i associat al Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, encarregat de moderar la taula rodona.

Tots els participants al seminari han coincidit a considerar imprescindible el vincle dels joves, les famílies i els tutors amb les entitats educatives dels municipis, que poden ajudar a frenar aquest abandonament escolar prematur. «No ens podem permetre més històries de fracàs, hem de fer propostes d’èxit i necessitem l’ajuda de tothom», ha afirmat Marcelo Montori, director del Centre Educatiu Esclat de l’Hospitalet de Llobregat.

El projecte Noves Oportunitats Educatives pretén fomentar en els joves la socialització, l’autonomia i la vinculació amb el seu entorn a través dels equipaments juvenils. «Volem ajudar el jove a reenganxar-se a un projecte educatiu, però, sobretot, a un projecte vital», ha afirmat Neus Gómez, tècnica assessora de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, en la cloenda del seminari. Consulta més informació sobre el projecte a la web de la DiBa.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon, especialment, a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 4: “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -