31 gener 2023
spot_img
31 gener 2023
spot_img

La capa d’ozó es recupera

Les Nacions Unides assenyalen que el forat de la capa d'ozó podria restablir-se del tot durant les properes quatre dècades

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha anunciat que el forat de la capa d'ozó, l'escut protector de la Terra, s'està fent més petit i que podria tancar-se del tot l'any 2066 al Pol Sud, al 2045 al Pol Nord i al voltant del 2040 a la resta del món.

Aquesta és la principal conclusió d'un informe elaborat pel grup de científics del Protocol de Mont-real, un acord que va entrar en vigor l’any 1989 i que prohibeix l'ús de substàncies que esgoten l'ozó (SAO). Aquestes substàncies redueixen l'ozó de l'atmosfera i fan que la radiació solar que arriba al nostre planeta sigui més perjudicial per als éssers vius.

Segons els càlculs dels experts de l'ONU, gairebé el 99% de les substàncies prohibides ja s'han eliminat de l’atmosfera. Així, la capa d'ozó podria recuperar els valors de la dècada del 1980 (abans que el forat comencés a engrandir-se) els propers quaranta anys.

Restablir aquesta barrera natural podria ajudar a combatre el canvi climàtic. D'acord amb l'informe científic, gràcies al Protocol de Mont-real i a les esmenes posteriors l'escalfament global podria reduir-se entre 0,3 i 0,5 °C d'aquí a finals de segle.

Això ajudaria a assolir els objectius de l'Acord de París, signat durant la Cimera del Clima del 2015, on prop de 200 països es van comprometre a treballar junts per limitar l'augment de temperatura entre 1,5 i 2 graus centígrads de cara a l'any 2100.

En aquest sentit, els impulsors de l’acord festaquen la importància que els països actuïn tots junts per poder fer front a la crisi climàtica. Després de prohibir i eliminar l'ús de SAO, el següent pas hauria de ser abandonar els combustibles fòssils i reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

L'escut protector de la Terra

La capa d'ozó es troba a la part superior de l'atmosfera, entre 10 i 40 quilòmetres per sobre de la superfície terrestre. La concentració d'ozó a la part més externa de l'atmosfera crea un escut contra la radiació solar, és a dir, els raigs de sol que arriben al nostre planeta i que poden ser perjudicials per als éssers vius.

L'ozó absorbeix fins al 99% de la radiació ultraviolada i, d'aquesta manera, la temperatura a la Terra és prou càlida i suau i es reuneixen les condicions necessàries perquè hi hagi vida. Si no existís aquesta capa protectora, les temperatures serien molt més elevades i augmentaria el risc de contreure càncer de pell o altres malalties, a més d'afectar les plantes i altres éssers vius.

El problema és que alguns gasos i substàncies químiques utilitzats pels humans durant dècades han afectat l'ozó i han fet un forat en aquesta capa. La majoria són substàncies creades artificialment per al consum humà, com els gasos que s'utilitzen per a la refrigeració, l'aire condicionat o els aerosols.

Amb l'objectiu de combatre el forat de la capa d'ozó, es va crear el Protocol de Mont-real: un acord que establia la prohibició de substàncies nocives per a la capa d'ozó. Avui dia, l'acord està ratificat per tots els països del món i es considera un èxit de la cooperació internacional.

Els pols del planeta: les zones més vulnerables

El forat de la capa d'ozó no és sempre igual, sinó que va variant al llarg de l'any a causa del clima: la temperatura de l'aire i els vents poden influir en la quantitat d'ozó que es concentra a l'atmosfera.

Això, combinat amb la presència de substàncies que afecten l'ozó, fa que el forat vagi canviant de mida. A la web de la NASA, per exemple, es pot veure com el forat canvia de forma i grandària gairebé cada dia.

No obstant això, hi ha regions del planeta més afectades que d’altres. L'Antàrtida (Pol Sud) i l'Àrtic (Pol Nord) són especialment sensibles als canvis en el clima. Ho hem vist enguany a l'Antàrtida, on s'han registrat temperatures rècord que posen en perill l'ecosistema natural del Pol Sud.

De la mateixa manera, el forat d'ozó és més gran a les zones on el clima és més extrem. Al 2020 es va detectar sobre l'Antàrtida un dels forats més grans i profunds des que es mantenen els registres: el forat d'ozó s'estenia uns 25 milions de km² (tant com la superfície de Rússia i el Canadà junts).

Un forat més gran a la capa d'ozó permet que entri més radiació solar, que incideix directament sobre la superfície de gel als pols. Alhora, el desgel dels pols és un dels principals efectes del canvi climàtic i té repercussions globals.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -