29 març 2024
spot_img
29 març 2024

La desigualtat, l’obstacle principal per combatre l’Ebola

L’epidèmia del virus Ebola ha tornat a ressorgir al continent africà, on la falta de recursos ha provocat milers de víctimes

L’aparició del coronavirus SARS-CoV-2 a la ciutat xinesa de Wuhan i la seva ràpida propagació ha provocat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi declarat l’emergència de salut internacional.

L’objectiu és que els països es coordinin per frenar el contagi del virus, per això científics d’arreu treballen sense descans per identificar l’animal del qual prové el virus i poder elaborar una vacuna com més aviat millor.

Aquesta situació és molt similar a la que es va viure el 2014, quan es va detectar un brot d’Ebola que va afectar diversos països de l’Àfrica Occidental.

 

Una epidèmia de gran abast

L’Ebola és una malaltia molt infecciosa. Els primers símptomes són similars a una grip (febre, dolor muscular, mal de cap), però després els òrgans comencen a fallar i es produeixen hemorràgies internes.

Els científics creuen que l’hoste original del virus van ser uns ratpenats que van encomanar el virus als humans. Els primers casos de l’epidèmia es van detectar el desembre del 2013 a Guinea, el primer país que va declarar oficialment el brot d’Ebola.

L’any següent, l’OMS va declarar l’emergència de salut pública d’interès internacional (ESPII). Es van construir diversos centres de tractament per detectar els contagis i interrompre la transmissió del virus. També es van enviar científics a l’Àfrica per descobrir l’origen del virus i desenvolupar una vacuna eficaç.

Això no obstant, molts governs van acusar l’OMS d’actuar massa tard. La fi de l’epidèmia a l’Àfrica es va declarar gairebé dos anys després, el gener del 2016, i va deixar més d’11.000 morts i gairebé 30.000 infectats.

L’Ebola és una malaltia greu amb una alta taxa de letalitat, però l’epidèmia va empitjorar per la falta de recursos per prevenir i tractar la malaltia. El fet que el brot es produís en una regió amb sistemes sanitaris deficitaris i zones de difícil accés, va provocar que l’epidèmia s’estengués molt de pressa.

La falta de recursos i d’una infraestructura mèdica en condicions va elevar el nombre de víctimes. (Yann Libessart / MSF / LV)

Per contra, a Europa va haver-hi poc menys d’un centenar de persones infectades, que van rebre atenció mèdica i tractament de seguida que es van detectar els primers casos de contagi.

A Espanya se’n va diagnosticar només un cas: una infermera que va estar en contacte amb dos missioners i va aconseguir superar la malaltia. Als Estats Units va haver-hi quatre persones infectades i en va morir només una.

La diferència de recursos entre els països occidentals i el continent africà va tornar a reflectir la gran desigualtat que hi ha al món. Un dels motius d’aquest contrast es deu a l’explotació i la colonització que els països europeus van dur a terme a tot el continent africà durant els segles XIX i XX.

 

Nou brot d’Ebola a la RDC

L’agost del 2018, el govern de la República Democràtica del Congo va declarar oficialment un altre brot d’Ebola originat a la província de Kivu Nord. Era el desè en la història del país.

Avui dia s’hi han registrat més de 3.000 casos de persones infectades, que han provocat un total de 2.251 morts, d’acord amb les últimes dades de l’OMS. Això no obstant, aquest cop les autoritats han reaccionat a temps i disposen de més recursos i experiència per fer front a la malaltia.

L’OMS no ha dubtat a enviar-hi ajuda des de fa mesos, i amb això ha aconseguit que l’epidèmia estigui pràcticament controlada.

Malgrat la crida d’atenció de les organitzacions humanitàries, l’epidèmia de coronavirus ha eclipsat la notícia i ha provocat que molt pocs mitjans de comunicació hagin donat cobertura a aquesta epidèmia a l’Àfrica.

Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.

 

 

 

 

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -