27 abril 2024
spot_img
27 abril 2024

La vampira del Raval, la crònica més negra de Barcelona: llegenda o veritat?

Descobrim la història de la dona que va protagonitzar els crims més mediàtics de la capital catalana

Climent Muñoz, Marta López, Aina Vendrell, Berta Farran i Laia Arias de la revista Escola Solc Report  Aquest article ha estat elaborat per un equip d’estudiants amb la col·laboració de periodistes de Junior Report.

Enriqueta Martí Ripollés és la coneguda vampira del Raval. El seu nom va ser internacional per haver protagonitzat els crims més mediàtics de la capital catalana. És coneguda pels assassinats en sèrie, segrestos i l’explotació infantil, però, recentment es va fer una investigació i es va aprovar que només va participar en el segrest de Teresa Ricart, però és realment així o va participar en tots els crims que se li associen?

Es coneix molt poc la seva infància, ja que els seus pares no van parlar sobre com era de petita ni van deixar cap fotografia ni escrit. Ella va explicar alguns moments de la seva infància, com per exemple, que un dia en el seu poble, Sant Feliu de Llobregat, es va perdre i va decidir esperar en un banc seguda i segons va explicar va estar més de 5 hores seguda esperant que l’anessin a buscar.

De la seva adolescència es coneixen més coses, se sap que molt jove (amb uns 16 anys) va marxar a viure a Barcelona i va començar a exercir de mainadera, perquè es trobava en una molt mala situació econòmicament. Més tard, com que no guanyava prou diners va decidir començar en la prostitució en llocs com el Port de Barcelona. La seva adolescència se li va quedar marcada i va madurar ràpidament, perquè va viure circumstàncies inusuals pels joves i per la seva situació econòmica que li va fer posar-se a treball ben aviat.

Ja d’adulta va casar-se amb un famós pintor, Joan Pujaló, alguns creuen que aquesta relació era d’interès per poder mantenir un bon nivell de vida perquè va ser una relació desatrossa i van separar-se fins a 6 cops. Es van separar definitivament perquè portava una doble vida que a Pujaló no li agradava. 

La seva doble vida era: al matí es dedicava a pidolar pels carrers i a la tarda es vestia amb roba luxosa per actuar al Teatre Liceu i es rodejava de gent d’alta classe, és possible que el contacte amb aquesta gent fos perquè oferia serveis sexuals infantils de nens d’entre 3 i 14 anys. Per aquest motiu va ser detinguda per primer cop.

Però es desconeix la causa de la seva doble vida, ja que realment no anava malament de diners i no se sap perquè pidolava. Ella tenia dos treballs; un d’ells de fetillera, en el qual venia pocions i remeis que deia que servien per allunyar la mala sort i curar qualsevol desgràcia i el de proxeneta infantil.

ELS CRIMS DE LA VAMPIRA BARCELONINA

Durant el segle XIX, es va estendre la llegenda de què hi havia algú reptant nens i adolescents, al principi, tothom creia que era una llegenda que havien creat els adults de la burgesia perquè els seus fills quan estiguessin al carrer anessin amb compte i no marxessin amb cap adult.

Però van començar a incrementar els casos de desaparicions de nens, però ningú no actuava, fins que la desaparició de Teresa Ricart va alertar de que realment eren veritat totes les desaparicions. 

Durant 2 setmanes el cas de la Teresita (com es coneixia) es va fer molt famós i tot Barcelona es va bolcar a trobar-la, finalment, un divendres, la Claudina Elías, coneguda per saber totes les xafarderies del barri va avisar del fet que hi havia al carrer una nena amb el cap rapat.

Tot seguit, la guàrdia civil, es va dirigir al domicili on va veure la Claudina entrar la nena i van dir que anaven a inspeccionar si tenia gallines, quan l’Enriqueta es va adonar ja era massa tard.

La nena va confessar ser la Teresa Ricart. Però al pis hi havia una nena més, l’Angelita, que li va passar el mateix que a la Teresa. Va perdre de vista la família i aleshores l’Enriqueta Martí li va dir que tenia llaminadures i que l’acompanyés a casa. Totes dues van obeir les ordres, però per sort no van morir com ho van fer d’altres nens.

A partir de trobar a la Teresa, es va deduir que l’Enriqueta Martí havia participat en més segrestos i va ser quan es va trobar un sac amb ossos i sang. Aleshores va ser quan es van adonar que la “vampira de Barcelona” va participar en una desena de assassinats.

L’Enriqueta va dir que tots els ossos que hi havia que semblaven d’un gran grup de nens eren de un home de 25 anys i que els posseïa perquè creia que portava bona sort.

Per culpa de la manca de proves i de la falta d’investigació no es va poder comprovar mai si era una assassina en sèrie o si realment tenia raó i només havia segrestat dues nenes.

LA LLEGENDA 

Darrere de la figura de l’Enriqueta Martí, hi ha una gran llegenda negra que caracteritza a la capital catalana.

El mite que hi ha sobre l’Enriqueta és que va participar en més d’una desena d’assassinats de nens petits i que totes les parts del cos les utilitzava per a les cremes i pocions que feia servir com a fetillera i que donava a gent de classe alta.

El mite més gran que es coneix és que la pell dels nens la feia servir per crear sabó i la sang com a líquid per afegir en les cremes.

Totes aquestes “historietes negres” mai podran ser demostrades i quedarà com una llegenda negra que avui en dia és símbol de la part negra i fosca de Barcelona.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -