4 desembre 2022
spot_img
4 desembre 2022
spot_img

La volta al món de Jules Verne fa 150 anys

‘La volta al món en vuitanta dies’ va començar a publicar-se per lliuraments i va acabar sent una de les novel·les més populars de l'autor francès

Aquesta setmana se celebra una efemèride literària molt important: fa 150 anys del llançament de La volta al món en vuitanta dies (1872), novel·la d'aventures escrita per l’escriptor francès Jules Verne.

Inicialment, l'obra es va publicar per lliuraments al diari francès Le Temps entre el 6 de novembre i el 22 de desembre del 1872. Llavors era molt habitual que els diaris oferissin continguts literaris: era una manera de guanyar lectors en una època en què encara no existia la ràdio, la televisió ni molt menys internet.

El relat de Verne va crear tanta expectació que va acabar convertit en una novel·la que va ser un èxit de vendes. Explica la història de Phileas Fogg, un aristòcrata anglès molt ric que s'embarca en un viatge per fer la volta al món. El motiu? Una aposta.

Fogg llegeix al diari que han inaugurat una nova línia de ferrocarril a l'Índia que permetrà fer la volta al món en menys de tres mesos. Ningú creu que sigui possible, però Fogg aposta la seva fortuna al fet que és capaç de fer el viatge en vuitanta dies.

Juntament amb el seu criat Passepartout, emprèn un viatge cap a l'est amb l'objectiu de fer la volta al planeta. Molts dels llocs que apareixen a la novel·la formen part dels antics dominis de l'Imperi Britànic, que en aquella època s'estenien des del Pròxim Orient fins a la Xina.

Des de Londres fins al canal de Suez, naveguen per l'oceà Índic fins a Calcuta (Índia), i d'allà viatgen amb tren i vaixell fins a la costa oriental de la Xina. Al Japó prenen un vaixell de vapor que creua l'oceà Pacífic en tres setmanes, i després recorren els Estats Units amb tren. L'últim trajecte els porta amb vaixell de Nova York fins a Liverpool, on agafa el tren a Londres.

Il·lustració del viatge de Phileas Fogg, elaborada per Alphons de Neuvill i Léon Bennet, que va apaèrixer a l'edició original de la novel·la.

Quan finalment arriben a la meta, Fogg creu que han perdut perquè arriben amb cinc minuts de retard, incomplint l'estricta puntualitat britànica. Però el cert és que han arribat un dia abans de la data límit perquè, com que viatjaven cap a l'est, han anat restant hores als seus dies.

Jules Verne: un autor visionari

Jules Verne (1828-1905) va ser un dels primers autors de ciència-ficció i, encara avui, un dels escriptors més populars a tot el món. Va escriure més de 60 novel·les en les quals combinava aventures amb dades científiques molt ben documentades.

Verne tenia una gran imaginació, però també era molt curiós i li interessaven molt els descobriments i avenços científics de l'època. En aquest sentit, les seves històries tenien una certa voluntat divulgativa i incloïen els coneixements geogràfics, físics i astronòmics més recents.

Sovint se'l considera un autor visionari perquè algunes de les invencions que apareixen als seus llibres van ser desenvolupats dècades més tard, com el submarí, la missió espacial a la Lluna o la creació d'una xarxa global de comunicacions (internet).

Alguns dels seus llibres més coneguts formen part d'una sèrie anomenada Viatges Extraordinaris, que agrupa títols com Viatge al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), Vint mil llegües de viatge submarí (1869-70) o La volta al món en vuitanta dies (1872) o L’illa misteriosa (1874-75). Moltes d'aquestes novel·les han estat adaptades al cinema i la televisió.

Una de les crítiques més habituals a les novel·les de Verne és la falta de personatges femenins protagonistes. No obstant això, les seves aventures van inspirar dones reals com Nellie Bly, periodista estatunidenca que va fer realitat la història de Phineas Fogg i fins i tot va superar la seva gesta: ella va fer la volta al món en 72 dies, entre el 14 de novembre de 1889 i el 25 de gener de 1890.

11 de novembre: Dia de les Llibreries

L'aniversari de la novel·la de Verne coincideix amb una altra efemèride literària: el Dia de les Llibreries, que enguany celebra la dotzena edició. Aquesta iniciativa va ser promoguda per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL) per promoure el paper de les llibreries com a lloc de trobada cultural i de foment de la lectura.

Internet ha transformat les nostres vides: la manera en què ens entretenim i ens comuniquem, com estudiem i treballem. I també la manera en què llegim: les pantalles han substituït les pàgines impreses, no només en el cas dels llibres sinó també amb els diaris i revistes.

Així i tot, les dades més recents de la Federació d'Editors mostren que la lectura en temps lliure ha augmentat els darrers anys i també la compra de llibres, i que les llibreries continuen sent els llocs de referència per adquirir nous exemplars.


A més, les vendes de llibres han augmentat després de la pandèmia. Un dels motius és l'augment de la demanda per part dels lectors més joves, que han contribuït a l'auge de nous gèneres com el còmic. En aquest cas, les xarxes socials ajuden a difondre la tasca de les llibreries, el seu catàleg i les activitats que organitzen.

Per als més bibliòfils, les llibreries són llocs únics on perdre's entre lloms i prestatgeries, a la recerca del títol perfecte per començar a llegir. I els lectors més aventurers sempre poden recórrer els carrers d'una ciutat de llibres i descobrir una nova llibreria a cada cantonada.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -