28 març 2024
spot_img
28 març 2024

Les escenografies teatrals d’Antoni Tàpies

Una exposició repassa la relació de l’artista amb el teatre i les arts escèniques a partir d’esbossos, fotos, retalls i altres materials

Antoni Tàpies és un dels artistes catalans més importants del segle XX. Amb el seu estil personal que combina la pintura amb altres elements i materials reciclats, Tàpies es va convertir a partir dels anys 50 de segle passat en un dels grans referents internacionals de l’art informalista i abstracte.

El que potser no és tan conegut és la relació de Tàpies amb el món de teatre i les arts escèniques. I és que, al llarg de la seva carrera, l’artista va arribar a dissenyar les escenografies de cinc espectacles teatrals, a més de projectar els decorats d’una òpera.

Si vols conèixer millor la relació d’aquest artista amb el teatre, ara pots fer-ho en una exposició a la Fundació Antoni Tàpies.

Tàpies va crear aquesta fundació per promoure l’estudi i coneixement de l’art contemporani. A la seva seu, situada al primer edifici modernista de Barcelona, ​​s’organitzen exposicions temporals per conèixer la seva obra i la d’altres artistes contemporanis.

 

Decorats per al teatre

A l’exposició Antoni Tàpies. Teatre, que pots visitar fins al 19 d’abril, es repassen els diferents projectes teatrals en els quals l’artista va participar. En la majoria va col·laborar amb el poeta Joan Brossa i el músic Josep M. Mestres Quadreny.

Per a aquests espectacles, Tàpies va crear escenografies efímeres, de manera que els decorats originals no es conserven. No obstant això, a l’exposició podràs veure esbossos, a més de quadres, fotografies, vídeos, articles de premsa, llibres i altres documents per a imaginar com eren aquests dissenys.

Entre 1961 i 1989, Tàpies va dissenyar les escenografies per a cinc espectacles: Or i sal (1961), Semimaru (1966), L’armari en el mar (1978), L’Éboulement (1982) i Johnny va agafar el seu fusell (1989).

L’exposició, comissariada per Núria Homs, inclou una selecció d’obres de Tàpies realitzades en les mateixes èpoques que els seus projectes escenogràfics, i que guarden algunes similituds pels materials i elements utilitzats. Altres peces evoquen el món de teatre i de la tramoia, com l’obra titulada “Pintura-bastidor“, de 1962.

Les obres seleccionades permeten evocar una escenografia en concret, com el quadre “Relleu amb cordes“, de 1962, que ens permet imaginar el decorat d’Or i sal. O “Torchon Noue“, amb un nus de tela, que ens trasllada al decorat de Semimaru, una peça teatral inspirada en un mite japonès, i en la qual Tàpies va poder donar sortida al seu interès per l’art oriental.

Amb totes aquestes obres podem comprovar que, quan dissenyava escenografies, l’artista es mantenia fidel al seu estil i personalitat artística.

A l’exposició també pots veure una projecció amb imatges de l’obra L’armari en el mar, inicialment estrenada el 1978 i reposada l’any 2009. A l’escena apareix una orquestra en la qual els músics toquen en cos de camisa, mentre que les seves jaquetes pengen d’una estructura situada sobre el cap.

A més, veuràs els esbossos de l’escenari de L’Éboulement, una obra de teatre que formava part d’un cicle de teatre que es representava en cases particulars a París, o les fotos de el muntatge de Johnny va agafar el seu fusell.

 

Cabaret, màgia i òpera

La relació de Tàpies amb el teatre, però, no es limita només als projectes escenogràfics, sinó que va més enllà. A l’exposició pots trobar referències a altres projectes, com les primeres posades en escena d’obres teatrals de Joan Brossa o les sessions privades de cabaret que se celebraven en domicilis particulars durant els anys de franquisme.

També podràs descobrir l’interès de Tàpies per la màgia i l’il·lusionisme, que es plasma en la figura de l’actor i transformista Leopoldo Fregoli, que va ser molt popular a la Barcelona d’aquella època.

O com compartia amb Joan Brossa la passió per l’òpera i la música de Wagner, plasmada al llibre Carrer de Wagner, en referència al carrer on va néixer Brossa.

De fet, Tàpies, Brossa i Mestres Quadreny van idear el projecte d’òpera “Cap de mirar”, que hauria de haver-se estrenat al Gran Teatre del Liceu el 1991, però que va quedar suspès. Ara podem imaginar com hauria estat a l’exposició de la Fundació Antoni Tàpies.

Informació elaborada en col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -