25 setembre 2022
spot_img
25 setembre 2022
spot_img

L’impacte dels Jocs Olímpics a les ciutats

La celebració d’uns JJOO implica una gran inversió, però pot generar un impacte social i econòmic molt positiu per a les ciutats 

El 9 d’agost del 2022 farà 30 anys de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, una de les ciutats amfitriones més recordades. La capital catalana va ser escollida seu olímpica l’any 1986, el mateix any en què Espanya va entrar a la Unió Europea.

Per Barcelona, els Jocs representaven una doble oportunitat: d’una banda, era l’ocasió perfecta perquè la ciutat es donés a conèixer internacionalment; de l’altra, la inversió econòmica per posar en marxa les Olimpíades podia suposar la transformació urbanística de gran part de la ciutat.

I així va ser. La ciutat va posar en marxa un pla urbanístic que es va estructurar en dotze projectes enfocats a diferents zones de la ciutat. Va haver-hi projectes per construir infraestructures olímpiques, uns altres per rehabilitar alguns barris, i alguns destinats a millorar l’accés a l’habitatge, el transport i els serveis.

Segons un informe del CIDOB, els Jocs Olímpics van propiciar un impacte econòmic i social considerable a Barcelona i l’àrea metropolitana. A nivell econòmic, hi va haver un descens de l’atur i una reactivació del mercat de l’habitatge per l’auge de la construcció. La ciutat també va experimentar un augment del turisme internacional, fins a convertir-se en una de les principals destinacions turístiques del món.

Més enllà de l’economia, l’informe destaca el canvi social que va experimentar la ciutat: va haver-hi una clara millora de l’urbanisme, l’habitatge, el transport i la mobilitat, les institucions culturals, les instal·lacions esportives i la façana marítima. Tot plegat va contribuir a la qualitat de vida dels barcelonins.

JJOO: una qüestió esportiva i econòmica

Les ciutats que organitzen uns JJOO han de disposar de les instal·lacions esportives necessàries, a més de l’allotjament per als milers de participants: atletes i equips d’entrenament, personal de premsa i turistes interessats. Així mateix, és important que la circulació per la ciutat sigui ràpida i eficient.

Totes aquestes característiques exigeixen que les ciutats amfitriones hagin de fer una àmplia inversió econòmica, destinada a crear pavellons esportius, habitatges i altres llocs d’allotjament, així com a la millora de carrers, carreteres i transport públic.

Aquesta inversió suposarà un benefici a curt termini durant els Jocs Olímpics. Per exemple, es crearan més llocs de treball per als veïns i veïnes, i la ciutat es convertirà en una destinació turística; això ajudarà a activar l’economia. També es rebrà una compensació econòmica directa per la venda d’entrades o els drets de retransmissió.

Ara bé, aquesta inversió també suposarà un augment del deute públic: hi haurà grans costos administratius i de seguretat, es gastaran molts diners en la construcció i millora de nous espais, a més de l’organització i execució de les cerimònies d’obertura i clausura…

Per això és important que les ciutats amfitriones sàpiguen organitzar bé com reparteixen els recursos econòmics, amb l’objectiu que les millores a la ciutat puguin gaudir-se també a llarg termini, un cop que els Jocs hagin acabat.

Ciutats amfitriones

Al llarg de la història dels Jocs Olímpics, les ciutats amfitriones han viscut diferents models: algunes han sabut aprofitar la inversió econòmica i han pogut gaudir d’un creixement a llarg termini després de ser la seu dels Jocs.

Aquest seria el cas de Barcelona, però també d’altres ciutats com Sydney. La capital d’Austràlia va ser la seu dels JJOO l’any 2000 i va saber aprofitar la popularitat de la competició esportiva per promocionar el turisme a les antípodes.

Els JJOO de Londres 2012 es consideren els Jocs Olímpics més verds de la història per la seva implicació amb la sostenibilitat. El comitè organitzador també va saber crear un impacte positiu en una zona degradada i amb baixos ingressos com era l’East End londinenc, on es van fer les competicions.

No obstant això, en altres casos, la mala gestió i planificació de les inversions ha esborrat qualsevol llegat dels Jocs Olímpics més enllà de l’àmbit esportiu. Al Brasil, per exemple, s’esperava que les Olimpíades de Rio 2016 representessin una oportunitat per fer reformes urbanístiques, recuperar barris degradats i ampliar la quantitat d’instal·lacions i espais públics.

No obstant això, els problemes de transport, seguretat i obres endarrerides van contribuir al col·lapse polític i econòmic que va envoltar les Olimpíades de Rio de Janeiro. Segons l’estudi del CIDOB, els Jocs no van contribuir a revitalitzar l’economia ni a millorar la qualitat de vida dels habitants del Brasil.

Una situació semblant es va produir a Grècia. Segons un estudi de CaixaBank, es van construir 22 pavellons esportius per a la celebració dels Jocs Olímpics d’Atenes l’any 2004. Quatre anys després, 21 estaven abandonats i necessitaven reparacions en profunditat per poder fer-los servir en el futur.

Crèdits de la fotografia de portada: Ralf Roltschek. Llicència CreativeCommons via Wikipedia.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -