12 agost 2022
spot_img
12 agost 2022
spot_img

Màquines que pensen i senten

Google acomiada un dels seus enginyers d’intel·ligència artificial per explicar els avenços d’un programa que sembla que té consciència pròpia

La intel·ligència artificial (IA) és un reptes tecnològics més importants de la nostra època. Grans empreses com Google o Tesla inverteixen milers de milions per desenvolupar aquesta tecnologia, l’objectiu de la qual és que les màquines puguin reproduir el pensament humà a través de la programació.

Un d’aquests sistemes ha generat polèmica i molts titulars les últimes setmanes: el Model de Llenguatge per a Aplicacions de Diàleg (LaMDA, per les sigles en anglès) és un sistema desenvolupat per Google per funcionar com un ‘chatbot’ o robot de conversa, que fa les tasques d’assistent per als usuaris.

LaMDA fa servir algorismes per aprendre i reproduir el llenguatge i el pensament humans. Un dels enginyers que treballava en aquest projecte, Blake Lemoine, s’encarregava de mantenir converses de prova amb aquest sistema per comprovar que no respongués amb expressions o idees discriminatòries.

No obstant això, Lemoine va començar a tenir converses estranyes amb LaMDA: el programa oferia respostes increïblement reals i molt complexes, com si tingués consciència pròpia. Per exemple, quan l’enginyer li va preguntar per què el llenguatge era tan important per als humans, la IA va respondre: “És el que ens diferencia d’altres animals” (identificant-se com un ésser humà).

Lemoine va informar els seus caps que el programa podia mostrar sentiments, però no li van fer cas i el van apartar del projecte. Com a resposta, ell va publicar la conversa amb LaMDA a la plataforma Medium. Google va acusar Lemoine de compartir informació confidencial de l’empresa i el va acomiadar.

Com funciona la intel·ligència artificial?

Les màquines més bàsiques estan programades per funcionar amb instruccions molt senzilles i fer tasques simples. Per exemple, encendre’s i apagar-se, moure’s en una direcció, encendre una llum, moure un dispositiu…

L’evolució de la programació va permetre desenvolupar els algorismes informàtics: un conjunt d’instruccions concretes i ben ordenades que van un pas més enllà i permeten resoldre problemes. Els algorismes permeten processar informació i fer accions més complexes amb màquines més avançades com ara ordinadors, mòbils, processadors de materials…

Per exemple, aquests algorismes són els que calculen la ruta més ràpida d’un lloc a un altre, tenint en compte variables com el trànsit, el tipus de transport, les possibles incidències al recorregut… En aquest cas, la màquina pot “calcular sola el recorregut” perquè abans li hem proporcionat una sèrie de dades i instruccions perquè els tingui en compte.

La intel·ligència artificial també utilitza algorismes per imitar el pensament humà. Amb els primers models d’IA, els programadors van crear les instruccions per respondre qüestions i pensaments bàsics: preguntes de sí/no o reaccions senzilles. Per exemple: si li preguntaven a una IA si tenia gana, responia sí o no i podia dir quin era el seu menjar preferit (sempre en funció de les dades introduïdes prèviament pels programadors).

Però l’evolució de la IA els últims anys ha fet que les màquines siguin capaces d’elaborar raonaments molt més complicats, fins i tot filosòfics, que ens fan creure que realment poden pensar pel seu compte. Això ha obert un debat sobre els límits ètics d’aquesta tecnologia.

Amb la intel·ligència artificial ha passat el mateix que amb els ordinadors: els primers ocupaven una habitació sencera, mentre que els portàtils d’avui caben en una carpeta. Així mateix, les tecnologies IA inclouen cada vegada més dades i més variables i els processen a una velocitat cada vegada més gran, imitant el procés de les nostres neurones.

Aplicacions de la intel·ligència artificial

Encara falta molt perquè prototips d’IA com LaMDA s’apliquin a la vida real. De moment, els robots assistents amb IA més habituals són els altaveus intel·ligents, capaços de proporcionar informació i donar opinions sobre determinats temes, encara que de forma molt limitada.

Un altre dels usos més coneguts de la IA són els vehicles autònoms que circulen sense conductor. Si bé encara estan en fase de proves i no poden adquirir-se en cap mercat, existeixen diversos projectes en desenvolupament. La seva introducció dependrà de la legislació de cada país.

La intel·ligència artificial també té aplicacions en l’àmbit de la biologia i la medicina. El Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), per exemple, ha utilitzat un sistema de IA per predir l’estructura de milions de proteïnes, fet que permetrà estudiar-ne millor el funcionament i desenvolupar fàrmacs per a malalties.

Una dels principals avantatges de la IA és que permet analitzar grans quantitats d’informació i elaborar conclusions en menys temps. Això té aplicacions en el camp de la medicina (per diagnosticar malalties), el comerç (per veure quins productes funcionen millor) o les finances (a l’hora d’invertir).

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -