16 abril 2024
spot_img
16 abril 2024

D’on ve el peix que mengem?

Espanya té una llarga tradició pesquera però necessita importar peix de l’estranger per cobrir la demanda

En alguns llocs encara es manté la pesca tradicional: els pescadors claven les seves canyes a la sorra o surten amb les seves barques a la mar. En tornar, venen el peix a la subhasta de la llotja als veïns i restaurants de la zona.

No obstant això, el procés de pesca s’ha industrialitzat en la majoria de casos. Abans d’arribar al plat, un filet pot haver recorregut dins d’un congelador milers de quilòmetres durant mesos.

Sistemes industrialitzats 

Pel peix fresc, els compradors participen en subhastes que es realitzen en grans naus industrials. Tant peixateries de barri com supermercats compren de matinada el que vendran durant el dia.

El producte que es vengui pot provenir de pescadors que surten diàriament en petites i mitges embarcacions, o pot ser pescat criat en piscifactories.

Però el peix fresc té un inconvenient: en no ser tractat, la carn es descompon ràpidament. Perquè el peix duri més temps i pugui suportar llargs viatges, ha d’estar congelat.

El peix congelat representa una part important de tot el peix que es consumeix al món. Algunes espècies poden aguantar fins a un any en bon estat mentre estan congelades.

Aquest peix prové d’operacions que poden durar mesos. Grans embarcacions recullen tones de peixos i porten a bord els instruments necessaris per processar el peix, congelar-lo a temperatures molt baixes i transportar-lo milers de quilòmetres.

L’origen del peix consumit a Espanya

Espanya és un país amb molts quilòmetres de costa i una llarga tradició pesquera. És una activitat econòmica important tant en la costa mediterrània, com a la de l’Atlàntic i el Cantàbric.

Però a Espanya no només es captura sinó que també es menja molt peix. Tant que, cada vegada més, una part important del peix que mengem prové d’altres llocs.

La població espanyola és de les que consumeix més peix a la seva dieta (2002). (FAO)

S’importa peix de països tan llunyans com Xina o Argentina, encara que una quantitat considerable també prové de països europeus com Portugal, els Països Baixos o França.

Garantia de sostenibilitat

Amb tantes opcions, les organitzacions de consumidors i ONG mediambientals exigeixen que s’ofereixi més informació sobre la procedència i les condicions en les quals s’ha pescat.

De quin país prové aquest peix? Les reserves estan en bones condicions o està sobreexplotat? A la zona on s’ha pescat, hi ha suficients exemplars per no posar en perill l’espècie? Quines tècniques pesqueres s’han utilitzat? Han estat respectuosos amb el medi ambient?

https://www.instagram.com/p/BNjjlkPhDnx/?utm_source=ig_embed

Perquè el consumidor pugui reconèixer un producte sostenible s’ha creat “l’ecoetiqueta” MSC. Es tracta d’un certificat que poden aconseguir les pesqueres que compleixin tres requisits bàsics: mantenir poblacions sostenibles, minimitzar l’impacte mediambiental i tenir una bona gestió.

També existeix un certificat semblat pel peix criat a centres de cultiu. L’etiqueta ASC és un reconeixement internacional per aqüicultors que respecten uns estàndards de sostenibilitat a les seves piscifactories.

Consum responsable: un benefici global 

Un consum responsable de peix i marisc no només beneficia al medi ambient. Consumir productes certificats pot tenir un impacte positiu sobre l’economia, els països en desenvolupament i la gent que es dedica a la pesca, per exemple.

Però tota la pressió no pot recaure sobre el consumidor. Són els productors, distribuïdors i comerciants que decideixen quins productes ofereixen i poden comprometre’s amb un consum responsable.

Governs i entitats com a la Unió Europea impulsen campanyes informatives i promouen la implementació de certificats com el MSC o ASC per fomentar el respecte per la biodiversitat.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -