3 octubre 2022
spot_img
3 octubre 2022
spot_img

Nova condemna contra la líder birmana Aung San Suu Kyi

La Junta Militar que controla el país allarga la condemna de presó de Suu Kyi, empresonada des de fa gairebé un any

La política i activista Aung San Suu Kyi, que durant dècades ha lluitat pels drets democràtics a Birmània, ha estat condemnada a quatre anys de presó. Als 76 anys, Suu Kyi està detinguda des del febrer del 2021, acusada de diversos delictes per la Junta Militar que controla el país. 

Suu Kyi és la líder de la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), partit que va guanyar les eleccions de Birmània al novembre del 2020 amb més del 80% dels vots. Malgrat això, els militars no van acceptar aquest resultat. Van dur a terme un cop d'estat i van impedir la formació d'un nou govern escollit pel poble. 

Des de llavors, la Junta Militar ha llançat diverses acusacions contra Suu Kyi per evitar que pugui governar: des de frau electoral fins a corrupció i violació de secrets oficials. 

Ara, la justícia birmana, que està controlada pels militars, ha declarat Suu Kyi culpable de violar les lleis contra la pandèmia i de saltar-se les mesures de seguretat per haver participat en un acte electoral al novembre de 2020. El tribunal també l'ha condemnat per possessió il·legal de dispositius de telecomunicacions: segons la investigació, la policia hauria trobat diversos walkie-talkies i un inhibidor de senyals a la seva casa. 

Aquestes dues sentències suposen quatre anys de presó i se sumen a dues condemnes més emeses al desembre, per les quals la líder birmana va ser condemnada dos anys més de presó per incitar a la violència i infringir les normes de prevenció de la covid-19.

Tots aquests judicis s'han celebrat a porta tancada i sense testimonis. A més, les autoritats del país van decretar el secret de sumari, de manera que els advocats de Suu Kyi tenen prohibit parlar amb els mitjans de comunicació sobre el cas.

Diverses associacions de drets humans creuen que les sentències contra Suu Kyi són excuses utilitzades per la Junta Militar per legitimar el cop d'estat i apartar la dirigent de la política. Segons Amnistia Internacional, les forces armades estarien actuant per eliminar qualsevol oposició al govern i reprimir les llibertats al país. 

Un símbol de la lluita per la democràcia 

Aung San Suu Kyi és la filla del general Aung San, que va liderar les revoltes contra el règim colonialista britànic i va ser assassinat poc després que Birmània firmés la independència l’any 1947. Suu Kyi va passar gran part de la seva infància i joventut a l'estranger, ja que la seva mare era diplomàtica. 

Després de la independència hi va haver diversos governs liderats per militars, fins que l’any 1988 es va dur a terme un cop d'estat que va imposar una dictadura militar. Va ser aleshores quan Suu Kyi va decidir tornar a Birmània per impulsar-hi un moviment democràtic.

La junta militar que governava llavors va organitzar unes eleccions per donar una imatge democràtica, però no comptava que la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD) de Suu Kyi arrasaria a les urnes. Els militars van detenir als opositors i anul·lar els resultats.

Va ser l'inici de l'arrest domiciliari de Suu Kyi, que va passar 15 anys sense poder sortir de casa seva entre el 1989 i el 2010. Es va convertir en un símbol de la democràcia i els drets humans i fins i tot va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1991.

La NLD va tornar a guanyar les eleccions generals del 2015 i Suu Kyi es va convertir en primera ministra birmana, encara que els militars van continuar exercint una gran influència sobre el govern. Malgrat defensar dels drets democràtics, la líder birmana també ha estat molt criticada per la seva inacció davant dels atacs contra la minoria rohingya. Suu Kyi mai ha condemnat públicament la violència contra aquesta minoria.

Les conseqüències de la dictadura militar

Des del cop d'estat del febrer, milers de manifestants pacífics han sortit als carrers per protestar contra la dictadura militar i la falta de llibertats a Birmània.

No obstant això, l'exèrcit ha reprimit amb violència qualsevol tipus de protesta contra el govern de la Junta Militar. Segons dades de l'Associació de Suport als Presos Polítics de Birmània (AAPPB), entre febrer i desembre del 2021 els militars han assassinat més de 1.400 persones i n’arrestat a més d’11.000.

La crisi política ha obligat milers de persones a abandonar casa seva. Més de 280.000 birmans s'han vist desplaçats per la inseguretat i la violència, segons l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCAH). Les Nacions Unides alerten que tres milions de persones depenen de l'ajuda humanitària al país, ja que els enfrontaments han destruït habitatges i serveis bàsics, dificulten l'accés a aliments i impedeixen el funcionament d'escoles, hospitals i negocis.

Finalment, la persecució de l'ètnia rohingya ha empitjorat des que les forces militars van prendre el poder. Aquesta minoria musulmana fa dècades que és discriminada pel govern i la població birmana, de majoria budista. Des del 2017, més de 700.000 rohingyes han abandonat el país fugint de la violència i viuen en camps de refugiats a Bangladesh.

Birmània o Myanmar?

En català existeixen dos noms per denominar aquest país asiàtic: Birmània i Myanmar. El primer era el nom del país abans del cop d'estat del 1988, quan la nova junta militar el va canviar per Myanmar. Existeixen raons a favor i en contra de tots dos noms.

Birmània és l'adaptació de Burma, el nom que els anglesos van donar a aquesta regió durant el segle XIX. Burma es va convertir en una part més de les colònies de l'Imperi Britànic a l'Índia. Per això, alguns critiquen que es tracta d'un nom imposat per colonitzadors.

Després del cop d'estat de 1988, els militars van canviar el nom per Myanmar, un dels noms històrics de la regió. Molts organismes internacionals, com les Nacions Unides, utilitzen aquesta denominació de manera oficial. No obstant això, també hi ha crítiques: el fet que fos un nom imposat per un règim dictatorial que va assassinar a milers de persones.

Avui dia, encara no existeix un consens a nivell internacional i els governs i institucions utilitzen una forma o una altra depenent del seu propi criteri.

 

Treballa l'actualitat a l'aula

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -