4 desembre 2022
spot_img
4 desembre 2022
spot_img

Nova crisi migratòria a Europa

El desembarcament de l’‘Ocean Viking’, amb més de 230 migrants a bord, provoca la primera disputa entre el nou govern d'Itàlia i França

El vaixell de rescat Ocean Viking ha desembarcat al port francès de Toló, prop de Marsella, després de tres setmanes al mar. L'embarcació, operada per l'ONG SOS Mediterranée, havia intentat atracar dies abans en un port d'Itàlia, però les autoritats italianes van denegar el permís a la tripulació.

La negativa a acollir a migrants i refugiats és una mostra de les polítiques del nou govern d'extrema dreta a Itàlia, liderat per la presidenta Giorgia Meloni. El nou executiu considera que les organitzacions humanitàries contribueixen a promoure la migració irregular i ha anunciat que prohibirà l'entrada de migrants i refugiats rescatats al Mediterrani, i que només acollirà els més vulnerables.

Per la seva banda, França ha criticat amb duresa la nova postura del govern italià. Aquest conflicte polític posa en perill l'acord d'acollida entre França i Itàlia, segons el qual el govern francès es compromet a acollir 3.500 persones migrants de totes les que arriben a territori italià cada any (prop de 90.000 aquest 2022).

Aquesta mena d'acords entre països europeus serveixen per alleujar la pressió migratòria a Itàlia, un país que, a causa de la seva localització geogràfica a les costes del Mediterrani, és un dels estats del sud d'Europa que rep més entrades irregulars.

L’Ocean Viking transportava 234 migrants que havien estat rescatats al mig del Mediterrani, entre els quals hi havia prop de 60 nens. Aquestes persones seran repartides entre diferents països de la Unió Europea, que comparteixen les polítiques migratòries.

SOS Mediterranée denuncia que el cas de l’Ocean Viking és un exemple de com els governs europeus utilitzen els migrants com a arma política. D'acord amb les lleis marítimes, els països europeus estan obligats a garantir la seguretat al mar i rescatar les persones que estiguin en perill. En canvi, s'han desentès totalment de la crisi migratòria al Mediterrani.

La majoria de les 88.000 persones que han arribat per mar a Itàlia al 2022 han estat rescatades per la Guàrdia Costanera Italiana i altres vaixells de salvament operats pel govern italià, mentre que el 15% han estat rescatats per vaixells d'ONG, segons dades de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM).

La ruta migratòria del Mediterrani

El mar Mediterrani separa la costa nord d'Àfrica dels països del sud d'Europa i és una de les rutes migratòries més transitades, encara que també és molt perillosa: sovint, les persones migrants utilitzen embarcacions molt precàries o són víctimes de les xarxes de traficants.

La majoria de persones que creuen el Mediterrani fugen de països de l'Àfrica subsahariana afectats pels conflictes armats, la crisi alimentària, l'impacte del canvi climàtic i la falta d'oportunitats. Aquestes situacions els empenyen a arriscar la seva vida per trobar-ne una de millor a Europa.

No obstant això, viatgen en condicions precàries i insegures: naveguen en bots inflables o embarcacions poc sòlides a l’hora de resistir l'onatge o les tempestes en alta mar. Almenys 1.337 persones han desaparegut a la ruta migratòria del Mediterrani Central enguany, segons l’OIM.

Aquest organisme de les Nacions Unides recorda que molts dels migrants que viatgen fins a les costes italianes arriben des de Líbia, on han patit greus abusos i violacions dels drets humans. Després de la mort del dictador Moammar al-Gaddafi el 2011, el país s'ha enfonsat en un caos polític i social que es manté en l'actualitat, i molts migrants acaben sent víctimes de les màfies que trafiquen amb persones.

La falta de compromís dels països europeus

Malgrat la situació política a Líbia, la Unió Europea manté diversos acords amb aquest país per frenar el flux migratori. L'objectiu és que les autoritats líbies limitin el trànsit de migrants des de les costes africanes, encara que els mètodes per fer-ho violin els drets humans.

Entre el 2015 i el 2016, Europa va viure una de les crisis migratòries més greus de la història: més d'un milió de persones que fugien de conflictes a l’Orient Mitjà van intentar arribar als països europeus, però es van trobar les portes tancades. La Unió Europea no va saber com fer front a l’arribada massiva de migrants i, en lloc d'acollir-los, va buscar altres mecanismes per a frenar la migració.

Un exemple és l'acord migratori amb Turquia per traslladar els migrants irregulars a aquest país. L’any 2017, Itàlia (amb el suport de la Unió Europea) va signar amb Líbia el Memoràndum d'Entesa sobre Migració, que el 2020 es va renovar per tres anys més.

El Memoràndum estableix que Itàlia oferirà suport tècnic i financer a les autoritats líbies per a millorar la vigilància marítima. Ara bé, aquestes ajudes acaben invertint-se en centres de detenció a Líbia, on els migrants són sotmesos a situacions d'.

Molts periodistes i organitzacions humanitàries han denunciat les pèssimes condicions d'aquests centres, on les persones migrants hi són retingudes de manera il·legal. En aquest sentit, les ONG assenyalen la falta de compromís dels països europeus amb els drets humans i la seva obligació de protegir els més vulnerables.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -