28 març 2024
spot_img
28 març 2024

Què són les infeccions de transmissió sexual?

Els mètodes de barrera, com el preservatiu, redueixen les probabilitats de contagiar-se d’aquesta mena d’infeccions

Les Infeccions de Transmissió Sexual o ITS són infeccions que es contagien d’una persona a una altra durant les relacions sexuals, ja sigui en el sexe vaginal, anal o oral. Cada dia més d’un milió de persones contreuen una infecció d’aquest tipus, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Les ITS poden estar causades per una trentena de virus, paràsits, fongs o bacteris que es contagien a través de fluids corporals com el semen, el flux vaginal o la sang. Algunes de les més freqüents són la gonorrea, la sífilis, la clamídia, les hepatitis o el VIH.

De vegades, els termes Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) i Malalties de Transmissió Sexual (MTS) s’utilitzen com a sinònims. Així i tot, encara que es fan es refereixen a una mateixa idea, en realitat no són el mateix.

Una infecció té lloc quan un bacteri, un virus, o un paràsit entra al cos i les defenses s’activen per combatre’l. Ara bé, una malaltia es produeix quan la infecció es desenvolupa i provoca símptomes concrets que deriven en problemes de salut. En aquest sentit, moltes infeccions mai arriben a convertir-se en malalties.

ITS més comunes

Dues de les ITS més comunes són la gonorrea i la clamídia, un tipus d’infeccions bacterianes que afecten especialment les persones joves. La majoria de persones infectades no presenten símptomes i poden tractar-se fàcilment amb medicaments antibiòtics. Malgrat això, si les infeccions no es tracten a temps, poden aparèixer problemes de salut.

L’herpes és una altra de les ITS més comunes. És un virus que pot provocar nafres tant als genitals (vulva, vagina, anus, penis o escrot) com a la boca. Pot ser molest i dolorós, però normalment no causa problemes greus de salut. L’herpes no té cura, però hi ha medicaments com ara cremes o pastilles que n’alleugen els símptomes.

El virus del papil·loma humà o VPH és la ITS més estesa actualment. Segons l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), cada any es produeixen més de mig milió de nous casos. De vegades no presenta símptomes, mentre que d’altres provoca l’aparició de berrugues genitals. Per prevenir-ne la infecció hi ha una vacuna que sol administrar-se a nens i nenes d’entre 9 i 12 anys.

En els casos més greus, el VPH també pot provocar l’aparició del càncer. Aquest virus està associat al 99,7% de casos de càncer de coll d’úter, segons dades de l’AEP, però també està relacionat amb altres tipus de càncer com com els de cap, coll, anus, penis, vagina i vulva.

Finalment, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) és un altre dels virus associats a les relacions sexuals més coneguts. El VIH ataca el sistema immunitari i, si no es tracta, pot causar la síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA). Quan una persona es contagia de VIH, el virus es queda al seu cos per sempre (no hi ha cura), però existeixen medicaments per evitar que els símptomes es desenvolupin.

Sexe segur

Per tal d’evitar aquestes infeccions de transmissió sexual, el més important és realitzar un sexe segur. Això inclou una sèrie de pràctiques concretes a l’hora de mantenir relacions sexuals amb altres persones.

Una de les pràctiques de protecció més efectives és l’ús de mètodes de barrera com el preservatiu (tant masculí com femení). Aquests anticonceptius, a més d’evitar embarassos no desitjats, també serveixen per protegir-nos d’infeccions i malalties de transmissió sexual en les relacions amb penetració.

També hi ha altres mètodes com la barrera bucal: unes làmines de làtex que es col·loquen damunt de parts del cos com la vagina o l’anus a l’hora de tenir sexe oral. Amb aquestes barreres s’evita el contacte directe i es prevenen infeccions sense perdre les sensacions de plaer.

Per tenir un sexe segur també és important passar revisions mèdiques periòdiques. La majoria d’infeccions de transmissió sexual no tenen símptomes i l’única manera de saber amb seguretat si en tenim una és visitar un especialista. Amb aquest examen rebrem el tractament adequat i evitarem contagiar altres persones.

Treballa aquest tema A FONS a l’aula

Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -