29 març 2024
spot_img
29 març 2024

Quin és l’origen del Black Friday?

De tradició nadalenca a festa consumista, negocis digitals i comerços locals s'apunten a la moda del ‘Black Friday’

Aquest divendres és el Black Friday, una jornada en la qual comerços petits, grans superfícies i negocis online aprofiten la proximitat del Nadal per començar la campanya comercial i fer grans descomptes als seus productes.

Des de finals d'octubre, els anuncis de televisió, les pàgines web i les xarxes socials comencen a omplir-se amb promocions i descomptes per aquest dia. Ara bé, l'origen històric del Black Friday queda molt lluny de les compres per internet. De fet, hi ha diverses versions que expliquen l'aparició d'aquest dia, però totes neixen als Estats Units.

Una de les més antigues fa referència al Divendres Negre que es va viure a la borsa de Nova York el 24 de setembre del 1869. Dos inversors van intentar acaparar el mercat de l'or per forçar un augment del preu d'aquest metall preciós. Però el complot financer va ser detectat i el preu de l'or va acabar caient en picat, fet que va provocar la ruïna de diversos inversors i una greu crisi econòmica a tot el país.

Un segle després, a la ciutat de Philadelphia, van tenir lloc una sèrie de fets que també es van descriure com a “Black Friday”. El divendres 28 de novembre del 1952 era el dia després d'Acció de Gràcies, començava la campanya de Nadal i es disputava un gran partit de futbol americà a la ciutat.

Els carrers estaven plens, va haver-hi grans embussos i la policia va haver d'intervenir per evitar aldarulls: els agents van començar a referir-se a aquest dia com a Black Friday. L'expressió es va popularitzar i aviat es va començar a fer servir fins i tot a la premsa.

Avui dia, el Black Friday continua celebrant-se el quart divendres de novembre, just després del dia d'Acció de Gràcies (que se celebra el quart dijous d’aquest mes). Pels comerciants, és una data perfecta perquè els clients avancin les compres nadalenques i ampliar així els seus beneficis.

Un consum poc sostenible

Fenòmens com el Black Friday fomenten el consumisme, que és la “tendència a consumir productes en quantitat molt superior a la necessària”, segons la definició del DIEC. Es tracta d'una forma de consum poc sostenible que afavoreix els productes d'un sol ús i té un gran impacte sobre el planeta.

Quan comprem productes molt barats, solen ser productes de baixa qualitat que no duren gaire. Al cap d’un temps, això ens obliga a tornar a comprar o comprar diversos articles alhora, quan en realitat només en necessitem un.

El consumisme també afavoreix una sobreproducció de béns, més dels que realment necessitaríem. Com que fabriquem més, també es consumeixen més recursos naturals i es produeixen més emissions contaminants durant el procés de fabricació. Alhora, com més productes comprem i llencem, més residus generem i més difícil serà tractar-los.

Aquest problema serà cada vegada més gran si tenim en compte que la població mundial no para de créixer i que ja som 8.000 milions d'habitants a la Terra. Canviar la nostra manera de consumir pensant en el medi ambient i els drets humans pot ajudar-nos a protegir el planeta i combatre el canvi climàtic.

La solució és senzilla: comprar amb sentit comú. Pensa si realment necessites comprar-ho? Hi ha alternatives que puguis aconseguir en comerços locals? I per tal de fomentar un comerç just i responsable: fixa't on s'ha produït i/o si l'empresa respecta els drets laborals dels treballadors.

Comerç en línia o comerç local?

Una de les claus de l'èxit del Black Friday és la promoció a través d'internet, les xarxes socials i les plataformes de comerç online. Comprar a cop de clic és molt més senzill que desplaçar-se fins a la botiga, fer cua, esperar que el dependent ens atengui… A més, tenim accés a productes de tot el món i una gran varietat d'articles que no sempre trobem a les botigues.

Malgrat això, comprar per internet també té desavantatges. D'una banda, desapareix el tracte personal amb els venedors, no només perquè ens recomanin productes sinó també per resoldre dubtes. Tampoc podem veure el producte real fins que arriba en un caixa (i, sovint, el que rebem no té res a veure amb el que havíem vist a internet).

D'altra banda, les compres online estan provocant un canvi important en els hàbits de consum. Ens hem acostumat a comprar a distància i hem deixat d'anar-hi presencialment. El resultat és la desaparició del comerç de proximitat i de les petites botigues i comerços de tota la vida, que s'han vist obligats a tancar per falta d'ingressos.

Una altra de les conseqüències és que les grans marques i franquícies s'estan fent amb aquests espais: els carrers de moltes ciutats semblen còpies les unes de les altres, perquè sempre trobem el mateix tipus de comerços. Davant la falta de varietat, acabem recorrent a internet, on “s’hi troba de tot”, però en el fons és un peix que es mossega la cua…

Finalment, els ingressos del comerç en línia no solen repercutir en les persones, sinó que només beneficien a les empreses. Els comerços tradicionals, situats en botigues físiques, paguen uns impostos a l'Estat que serveixen per millorar els serveis a les ciutats; en canvi, moltes empreses digitals tributen en països estrangers on paguen menys impostos i on els seus beneficis no reverteixen en la societat.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -