12 agost 2022
spot_img
12 agost 2022
spot_img

Telescopi James Webb: una finestra a l’univers

Les imatges del telescopi espacial James Webb permeten observar l’espai i els cossos celestes com no s’havien vist mai

L’Agència Espacial dels Estats Units (NASA) ha fet públiques les primeres imatges del telescopi James Webb, que va ser llançat en òrbita fa set mesos, i que suposen tota una revolució en la manera de veure i comprendre l’univers.

Les imatges mostren amb gran detall i color estrelles, nebuloses i galàxies, i permeten observar característiques que fins ara estaven ocultes en aquests cossos celestes.

Per exemple, s’ha determinat la composició d’una de les galàxies més antigues i llunyanes de l’univers: conté oxigen i neó, fet que permet entendre com ha evolucionat l’univers i els seus materials al llarg de milers de milions d’anys.

Imatge del Quintet Stephan, un conjunt de cinc galàxies, captada pel telescopi Webb.

Això és gràcies al sistema de captació d’imatges per infrarojos, que permet fotografiar l’espai més enllà del que podríem captar a simple vista. Així, la radiació infraroja de les càmeres pot travessar els núvols de pols còsmica i veure com es formen les estrelles o què passa al voltant dels forats negres, per exemple.

El Telescopi Espacial James Webb (STJW) va trigar dècades a desenvolupar-se i es va llançar a l’espai el 25 de desembre de 2021 des de la base espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA) a la Guyana Francesa. El telescopi és un projecte conjunt de la NASA, l’ESA i l’Agència Espacial Canadenca (CSA).

Durant els primers mesos de trajecte per l’espai, els responsables del projecte han estat preparant el telescopi per a la seva missió: es van encarregar d’alinear els miralls i calibrar els instruments científics perquè pogués funcionar correctament i enviar les dades a la Terra. El seu recorregut es pot seguir en directe aquí.

L’univers en un gra de sorra

La pàgina web de la NASA ofereix molta informació dels primers descobriments del telescopi James Webb. La fotografia més impactant de totes és la que mostra el conjunt de galàxies SMACS 0723, considerada la imatge més profunda i detallada de l’univers llunyà que s’ha fet mai.

Aquesta imatge mostra un conjunt de milers de galàxies. Així i tot, si estiguéssim mirant al cel des de la Terra a simple vista, aquest tros de l’univers equivaldria a l’espai que ocupa un gra de sorra sostingut amb el braç estès.

El telescopi Webb també ha permès analitzar l’atmosfera del planeta WASP 96-b, situat a 1.150 anys llum del Sol. S’han captat rastres de vapor d’aigua i núvols (encara que la vida en aquest planeta seria impossible, perquè està molt a prop del sol i la temperatura pujar a més de mil graus).

La Nebulosa de l’Anell del Sud és un núvol de gas en expansió que envolta una estrella a punt d’extingir-se, a uns 2.000 anys llum de distància. Les càmeres del telescopi permeten travessar les capes de pols i explorar aquesta nebulosa planetària, l’última fase d’una estrella abans de morir.

El Quintet de Stephan és un grup de galàxies a la constel·lació de Pegàs. El telescopi James Webb va aconseguir acostar-se fins al núvol de gas i materials que envolta el centre d’una de les galàxies, on hi ha un forat negre súper massiu.

Finalment, la NASA ha fet pública una imatge de la Nebulosa de Carina, una gran nebulosa on hi ha dues de les estrelles més brillants i lluminoses de la Via Làctia. Les dades d’aquesta regió permetran estudiar com es formen les estrelles i quins elements les componen a les fases més primerenques.

El llegat del telescopi Hubble

Fins ara, el principal telescopi d’exploració espacial era el Hubble, llançat en òrbita l’any 1990. Aquest telescopi orbita al voltant de la Terra a gairebé 600 quilòmetres per sobre del nivell de la mar, i fa una volta al nostre planeta cada 96-97 minuts.

El Hubble ha proporcionat imatges espectaculars de l’univers durant més de 30 anys, com la famosa instantània d’Els pilars de la creació, que mostra unes columnes de gas i pols interestel·lar a la nebulosa de l’Àguila, a uns 7.000 anys llum de la Terra.

La diferència és que el telescopi Hubble capta les imatges en longituds d’ona òptica i ultraviolada (la llum visible amb els nostres ulls), per això les seves imatges són menys precises. A més, el Hubble té un mirall més petit (2,4 metres) i amb menys capacitat d’abast que el del James Webb (6 metres de diàmetre).

Els científics de la NASA creuen que el Telescopi Espacial James Webb obrirà una nova era en l’astronomia, perquè les imatges rebudes aporten informació desconeguda fins ara. Així, els científics podran fer-se noves preguntes que mai s’havien plantejat.

Treballa l’actualitat a l’aula

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -