25 setembre 2022
spot_img
25 setembre 2022
spot_img

Ucraïna canvia el rumb de la guerra

L'exèrcit ucraïnès ha dut a terme una contraofensiva i ha recuperat part del territori ocupat pels russos

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha informat en les últimes hores que l'exèrcit ucraïnès ha recuperat una part important del territori al nord-est del país, que fins ara estava ocupat per les tropes russes.

El govern de Zelenski assegura que, des que va començar el mes de setembre, l'exèrcit ucraïnès ha recuperat uns 6.000 km² a l'est i el sud del país. Dins d'aquest territori hi ha ciutats com Izium i Kupyansk, que tenen un gran valor estratègic per les seves connexions.

L'exèrcit rus havia establert una base militar i logística a Kupyansk, per exemple, des d'on enviaven armament i material de suport a la resta de ciutats ocupades. Per aquest motiu, recuperar aquesta localitat també suposa tallar el subministrament als batallons russos d’altres regions.

Per part seva, el Kremlin (la seu del govern rus) ha assegurat que el replegament de les tropes russes estava planejat i que forma part de l'estratègia de guerra. Malgrat això, diversos polítics i militars russos han criticat públicament aquesta retirada. Això no és habitual ja que, des de l'inici de la guerra, s’ha aplicat una forta censura contra els mitjans i la població per tal d’evitar qualsevol crítica.

La contraofensiva de l'exèrcit ucraïnès arriba 200 dies després de l'inici de la guerra, quan el president de Rússia, Vladímir Putin, va posar en marxa una operació militar per ocupar la regió del Donbass, formada per les províncies de Lugansk i Donetsk.

Putin va intentar justificar l'ofensiva perquè la població del Donbass manté vincles històrics amb Rússia: allà existeix un moviment separatista que reclama la independència d'Ucraïna per acostar-se al govern rus. No obstant això, el conflicte aviat es va estendre per tot el país i fins i tot va haver-hi atacs a Kíiv, la capital d'Ucraïna.

Alguns experts consideren que aquesta nova situació suposa un punt d'inflexió en la guerra. Ucraïna compta amb el suport de la Unió Europea i la comunitat internacional, que han emès sancions econòmiques contra Rússia, mentre que els Estats Units ha enviat armament militar a Zelenski per combatre l'exèrcit rus.

Malgrat tot, Putin es nega a acceptar una derrota. La setmana passada, va anunciar un tall en el subministrament de gas a través del gasoducte NordStream, un dels més importants del continent. Una forma de pressió contra els països europeus que fan costat a Ucraïna en la guerra.

La destrucció de la guerra

Malgrat que ara estan alliberades, moltes ciutats i poblacions han quedat destruïdes pels combats i l'ocupació russa. Blocs d’habitatges, edificis públics, escoles, hospitals, ponts i carreteres… tot ha quedat destruït per la guerra.

Les tasques de reconstrucció s’allargaran anys, per no parlar dels efectes sobre la salut mental i l'impacte psicològic sobre la ciutadania. Milers de persones a tot el país han perdut familiars o éssers estimats, o han vist com casa seva quedava en ruïnes. Molts s'han acostumat a passar la nit al metro o en búnquers per evitar els bombardejos.


També al sud d'Ucraïna, moltes ciutats van ser bombardejades i assetjades durant setmanes. Rússia volia controlar les ciutats de la costa per dominar el transport i el comerç des del Mar Negre fins al Mediterrani, ja que Ucraïna és un important productor de cereals a nivell global i depèn dels ingressos d'aquesta activitat.

Més de 7 milions d'ucraïnesos han sortit del país, segons les últimes dades de les Nacions Unides, i han estat acollits com a refugiats per diversos països europeus. Aquesta situació contrasta amb la dels migrants d'altres països i regions, com Orient Mitjà o l’Àfrica Subsahariana, que es troben amb les fronteres d'Europa tancades.

El nombre de víctimes civils a Ucraïna supera les 14.000 persones: l’últim informe de les Nacions Unides parla de més de 5.700 morts i prop de 8.300 ferits. No obstant això, aquestes són les víctimes confirmades i es tem que les xifres reals són molt més altes.

Fotoperiodisme: testimoni del conflicte

El fotògraf ucraïnès Evgeny Maloletka ha guanyat el Visa pour l’Image, un dels premis de fotoperiodisme més importants del món, per una sèrie de fotografies fetes durant el setge a Mariúpol, ciutat del sud d'Ucraïna.

Mariúpol va ser una de les ciutats més afectades pels atacs de les tropes russes, que volien controlar la ciutat per tancar-ne la sortida a la mar. Els bombardejos van ser continus, dia i nit, durant tres setmanes.

Aquests atacs van deixar imatges devastadores, com el bombardeig de la maternitat, que va obligar a desallotjar dones embarassades i nounats enmig dels enderrocs. D'altra banda, les organitzacions humanitàries denuncien el bombardeig del Teatre de Mariúpol, convertit en un refugi civil, on es calcula que van morir 600 persones.

Maloletka i el càmera Mstyslav Chernov, reporters de l'agència Associated Press, van entrar a Mariúpol el 23 de febrer poques hores abans que comencés l’ofensiva russa i van ser presents durant tot el setge a la ciutat.

Les fotografies de Maloletka mostren la crua realitat dels nens morts durant el bombardeig del Teatre, les dones embarassades buscant un lloc segur entre la runa i la població cavant fosses comunes per enterrar-hi desenes de morts. Imatges que serveixen per demostrar els crims de guerra i evitar que caiguin en l'oblit.


Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -