31 gener 2023
spot_img
31 gener 2023
spot_img

Ucraïna demana armes per guanyar la guerra

El govern ucraïnès reclama als països occidentals que enviïn armes i tancs per fer front a Rússia en el conflicte

La guerra a Ucraïna continua onze mesos després que Rússia llancés els primers atacs en territori ucraïnès. En l'actualitat, Ucraïna ha aconseguit recuperar una part dels territoris ocupats a l'est del país, gràcies a l’ajuda de països occidentals com els Estats Units o la Unió Europea, que hi han enviat armament per combatre contra Rússia.

Com a resposta, l'exèrcit rus ha intensificat els atacs contra diverses ciutats ucraïneses les últimes setmanes, com el bombardeig contra un edifici d'habitatges a Dnipro on van morir més de 40 persones.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat a la comunitat internacional que enviï armament de manera urgent perquè l'exèrcit ucraïnès pugui fer front als atacs russos. L'OTAN, una aliança políítica i militar de 30 països, s'ha ofert a ajudar Ucraïna encara que el país no sigui membre de l'organització.

Així, des de l'inici del conflicte, l'OTAN ha proporcionat armament militar i assessorament estratègic a Ucraïna. Malgrat això, ara Zelenski reclama l'enviament de nous tancs per frenar l'avenç de Rússia; concretament, demana a Alemanya que enviï 300 unitats de Leopard 2, un dels carros de combat més moderns i avançats, que es construeixen en aquest país.

Aquesta petició ha dividit els membres de l'OTAN, que s'han reunit el cap de setmana a la base militar de Ramstein (Alemanya) per analitzar en quin punt es troba el conflicte i quin armament poden proporcionar. El govern alemany, un dels més influents de l'aliança, s'ha negat a cedir aquests vehicles blindats a Ucraïna perquè creu que, si ho fa, això donaria arguments a Rússia per atacar el seu país.

Hi ha diversos països europeus, com Polònia i Finlàndia, que també tenen tancs Leopard 2 i podrien enviar-los a Ucraïna. Ara bé, com que és armament fabricat a Alemanya, es necessita el permís del país d'origen per poder exportar-lo a tercers països. Així i tot, el govern polonès ha anunciat la seva intenció d'enviar una vintena d'aquests tancs a territori ucraïnès: una manera de pressionar el govern alemany perquè es decideixi a intervenir en el conflicte.

Carros de combat i sistemes antiaeris

Amb més de 143 milions d'habitants, Rússia té un dels exèrcits més grans del món i és una de les principals potències globals, per la qual cosa els seus recursos militars són molt superiors als d'Ucraïna, que compta amb poc més de 41 milions d'habitants.

En aquest context, l'enviament d'armament per part de països occidentals a Ucraïna ha estat un factor decisiu en la guerra. Un dels principals contribuents han estat els Estats Units, que fins avui han invertit 20.000 milions de dòlars en ajuda i que al desembre van aprovar l'enviament de 45.000 milions més per contribuir a combatre l'exèrcit rus.

Entre l'armament proporcionat pels Estats Units, destaquen els sistemes llançacoets, els projectils d'alta precisió i els sistemes antiaeris, que detecten la presència de míssils enemics i els fan explotar a l'aire, quan encara no han arribat al seu objectiu. Aquests sistemes són molt efectius i permeten evitar víctimes i la destrucció d'edificis i infraestructures.

D'altra banda, l'enviament de carros blindats tindria com a objectiu fer retrocedir l'exèrcit rus que ocupa diverses zones a l'est d'Ucraïna. Els tancs Leopard són més ràpids i tenen armes més potents que els tancs de l'exèrcit rus, que estan més antiquats. A més, han estat provats sobre terreny gelat, per la qual cosa podrien marcar la diferència en ple hivern.

D'aquí la insistència de Zelenski: l'exèrcit ucraïnès vol aprofitar les dures condicions de l'hivern, que impedeixen que les tropes russes avancin. D'aquesta manera, podrien expulsar l'exèrcit rus del seu territori abans que arribi la primavera i el bon temps.

Onze mesos de guerra

Aviat farà un any de la guerra a Ucraïna, que va començar el 24 de febrer del 2022 quan Rússia va llançar una ofensiva militar contra diversos territoris ucraïnesos. Onze mesos després, la guerra ha passat per diferents fases en les quals dominava un bàndol o l'altre.

Les primeres setmanes de guerra, Rússia va atacar nombroses ciutats de tota Ucraïna, fins i tot a l'extrem oest del país (el més allunyat de la frontera russa). Això va provocar un gran moviment migratori: prop de 8 milions d'ucraïnesos han sortit del país i 5 milions estan registrats com a refugiats, segons dades de les Nacions Unides (ONU).

L'exèrcit rus ha estat acusat de cometre crims de guerra a ciutats com Butxa, als afores de Kyiv, la capital. També han destruït infraestructures essencials com a carreteres, ponts o estacions de tren, a més d'hospitals, escoles i edificis públics. Experts de l'ONU van alertar també sobre l'estat de les instal·lacions a Zaporíjia, la central nuclear més important d'Ucraïna.

Després de l'estiu, l'exèrcit ucraïnès va canviar el rumb de la guerra i va recuperar part del territori ocupat per les tropes russes. D’altra banda, les autoritats prorusses de la regió del Donbass (est d'Ucraïna) van organitzar un referèndum d'annexió a Rússia, encara que el procés va presentar nombroses irregularitats i els resultats no van ser reconeguts per la comunitat internacional.

Avui dia, Rússia manté els atacs contra objectius civils i continua amenaçant d’estendre la guerra a altres països si els membres de l'OTAN ajuden Ucraïna.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -