29 març 2024
spot_img
29 març 2024

Una ciutat accessible, una ciutat més amable

Eliminar les barreres físiques i promoure la mobilitat són objectius clau per a les ciutats accessibles

Pujar amb cadira de rodes a un autobús o passejar pel carrer arrossegant un cotxet amb un nadó sense baixar de la vorera hauria de ser fàcil. Però també ho hauria de ser llegir un cartell penjat al suro de l’aula o poder-se agafar d’una barana en una escala per frenar una caiguda. I són les ciutats les que tenen el repte d’aconseguir-ho.

En el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es commemora el 3 de desembre, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) recorda la necessitat de garantir l’accessibilitat a l’espai públic i els equipaments. Però també la importància de facilitar als ciutadans i ciutadanes totes aquelles activitats que vulguin dur a terme, ja sigui durant la seva jornada laboral o durant el seu temps d’oci. És el que anomenen “cadena d’accessibilitat“.

Acessibilitat
A Barcelona, encara trobem carrers costeruts on s’hi han de pujar escales o passatges estrets i en mal estat. (Anna Mas / COAC)

L’eliminació de les barreres físiques és el primer objectiu d’una ciutat que vol ser accessible. Barcelona n’és un referent a nivell internacional, amb mesures com el gual per a vianants en l’encreuament de carrers que facilita el pas de persones amb mobilitat reduïda amb rampes de 5 metres, agafant tota l’amplada de pas. O, en el cas de les persones cegues amb paviments podotàctils que incorporen relleu de línies per indicar la direcció i puntets per indicar advertència de perill just abans de creuar.

La mobilitat és un altre dels aspectes a tenir en compte. La capital catalana compta amb una xarxa d’autobusos i tramvia 100% accessible i les estacions de metro s’han anat adequant per aconseguir-ho. Ara bé, hi ha mesures que encara no s’han implantat, com per exemple la possibilitat de carregar les cadires motoritzades en l’espai públic per facilitar-ne l’ús massiu; en canvi, sí que hi ha punts de càrrega per a bicicletes i cotxes elèctrics.

 

L’arquitectura com a element clau de l’accessibilitat

A Barcelona, encara trobem carrers costeruts on s’hi han de pujar escales o passatges estrets i en mal estat. “L’urbanisme és important perquè podem fer que tothom se senti acollit”, assegura Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. I és que l’arquitectura té un paper actiu en la millora de l’accessibilitat que permet aportar solucions a tots els col·lectius.

Per a la gent gran, és necessari prescindir de graons i instal·lar al carrer elements que els facilitin el camí: per exemple, més bancs on seure. Però per als joves que van mirant el mòbil mentre caminen i es converteixen en persones cegues momentàniament, una barana en una escala els ajudarà a frenar una caiguda greu.

En aquest sentit, la cadena d’accessibilitat fa que la vida quotidiana millori. No només al carrer, sinó també dins de casa. Per això, és imprescindible comptar amb un ascensor dins de l’edifici on vivim o treballem. I no només per a les persones amb dificultat per moure’s: cal que l’ascensor disposi de la numeració en braille per a les persones amb discapacitat visual o una veu que digui a quin pis som. Per a les persones amb discapacitats auditives, la informació haurà de ser visible amb text, també en cas que hi hagi una incidència i que l’ascensor es quedi aturat.

Els diners dels fons europeus Next Generation són una oportunitat per impulsar l’accessibilitat universal. Però no serà fàcil: hi ha edificis que tenen moltes dificultats per instal·lar un ascensor perquè no hi cap al buit de l’escala, un fet que obligarà a arquitectes, administracions i comunitats de propietaris a treballar plegats amb una finalitat comuna. Les solucions no són senzilles, però treballar conjuntament amb els arquitectes segur que permet trobar-hi una bona solució.

Tot allò que sigui bo per a les persones amb discapacitat, serà bo per a tothom“, assegura Bestraten. Només cal pensar en elements com els cartells que un professor penja al suro de l’aula amb lletra petita, fet que en dificulta la lectura a les persones amb visió reduïda; fer servir una lletra més gran beneficiarà a tots els alumnes. Un altre exemple: si en una aula hi ha reverberació, les persones amb problemes auditius ho tindran molt difícil per comunicar-se, però la resta d’alumnes també poden acabar amb mal de cap i problemes per concentrar-se.

 

Mapathon Fora Barreres 2021

Amb la finalitat de millorar la connexió a la ciutat fent ús de les noves tecnologies, el COAC Barcelona col·labora amb la UPC per impulsar la Mapathon Fora Barreres 2021. Es tracta d’una activitat col·laborativa que permet recollir informació sobre accessibilitat en un espai determinat.

El funcionament és senzill: a través d’un telèfon mòbil, les persones que hi participen geolocalitzen punts claus en un plànol, els referencien amb uns codis preestablerts i es penja una fotografia. D’aquesta manera, en poc temps i la participació de moltes persones es pot fer una diagnosis de les barreres arquitectòniques de l’àmbit estudiat.

En el marc de la Festa de l’Arquitectura, l’any 2020 es va fer una Mapathon al districte de les Corts de Barcelona. Estudiants d’arquitectura ETSAB-UPC es van posar a la pell de les persones amb discapacitat i van anar asseguts en cadira de rodes o antifaços per analitzar l’entorn del Campus Sud UB-UPC amb l’objectiu de millorar la connexió amb la resta del districte. La principal tasca era detectar les barreres arquitectòniques en l’espai públic per suprimir-les i crear un entorn més accessible.

La Mapathon d’enguany tindrà lloc aquest 3 de desembre als districtes de Les Corts i Sant Andreu de Barcelona i a ciutats com Terrassa, Sabadell, Montmeló, Lliçà d’Amunt, Cervelló o Cardedeu, on joves estudiants d’arquitectura ETSAB – UPC, joves d’instituts, entitats de persones amb diversitat funcional i tècnics municipals posaran un granet més de sorra per fer les nostres ciutats més accessibles. Si vols impulsar una mapathon, consulta la web de la iniciativa.

Article elaborat en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -