Caminar per la lluna

Viatge a la Lluna Méliès
Fotograma de la pel·lícula 'Viatge a la Lluna' (1902) de Georges Méliès. (Arxiu)

Des que l’ésser humà va trepitjar la lluna el 1969, el satèl·lit terrestre ha servit d’inspiració per a nombroses pel·lícules, llibres i cançons

La matinada del 21 de juliol del 1969 (hora espanyola), l’estatunidenc Neil Armstrong es va convertir en la primera persona a trepitjar la Lluna. Caminar per la superfície lunar es va convertir en un de les grans fites de la humanitat.

La Lluna és un cos celeste que, atret per la gravetat de la Terra, orbita al voltant del nostre planeta. Els pobles més antics la feien servir de referència per comptar el temps i crear els primers calendaris. El seu rostre il·luminat ha acompanyat l’ésser humà des dels seus orígens, per això apareix a les llegendes, creences i tradicions de totes les èpoques i llocs del món.

L’últim segle també ha servit d’inspiració per a diverses pel·lícules, cançons i novel·les. Us presentem una selecció de propostes per explorar la Lluna com mai l’havies vist!

 

La deessa Lluna

Molts pobles ancestrals van adoptar la Lluna a la seva mitologia. A l’Antic Egipte hi havia diferents déus lunars, com Jonsu o Thot, els poders dels quals es relacionaven amb aquest cos celeste. A l’Antiga Grècia era la deessa Selene, filla dels titans que van governar a l’inici dels temps.

A la majoria de cultures la Lluna s’associa a la feminitat i és representada com una dona. Per als inques, per exemple, la Lluna o Quilla era l’esposa del Sol, deessa del matrimoni i de la fertilitat. La deessa maia Ixchel també es relacionava amb la lluna i els cultius, ja que els cicles lunars servien de guia per sembrar.

 

‘De la Terra a la Lluna’ (1865) – Jules Verne

L’escriptor francès Jules Verne va escriure més de 50 novel·les d’aventures i és considerat un dels primers autors de ciència-ficció, amb títols tan famosos com Viatge al centre de la Terra (1864), Vint mil llegües de viatge submarí (1869) o La volta al món en 80 dies (1872).

En aquesta novel·la, Verne imagina el viatge a la Lluna disparant un canó gegant que envia la nau-projectil fins a la superfície lunar. L’autor va realitzar nombrosos càlculs i estudis científics: quina distància hi havia entre la Terra i la Lluna, quant duraria el trajecte, quina posició de la Lluna seria més favorable, quin tipus de pólvora podria utilitzar per a disparar el canó…

Verne va calcular que la nau trigaria 97 hores (4 dies i una hora) a arribar a la Lluna… El viatge de l’Apollo 11 va durar 4 dies.

 

‘Clar de Lluna’ (1905) – Claude Debussy

La Suite bergamasque (1905) és una composició per a piano escrita pel francès Claude Debussy. La tercera peça de la suite es diu Clair de lune i és una melodia molt coneguda, inspirada en un poema de Paul Verlaine. Debussy va compondre aquesta obra el 1890, però no es va publicar fins molt més tard perquè l’autor creia que no era prou bona.

Un segle abans, el compositor alemany Ludwig van Beethoven va compondre la Sonata per a piano núm. 14 (1802), també coneguda com a Clar de Lluna. La llegenda diu que l’hi va dedicar a una de les seves estudiants de piano, amb qui va viure un amor impossible.

 

‘Els primers homes a la Lluna’ (1901) – H.G. Wells

Novel·la de l’escriptor anglès H.G. Wells que relata el viatge a la Lluna d’un empresari amb problemes, Mr. Bedford, i d’un excèntric científic, el Dr. Cavor, que inventa una substància anti-gravetat per viatjar a l’espai. Quan arriben a la Lluna es troben uns extraterrestres als quals anomenen “selenites”. La novel·la va ser adaptada al cinema i es va estrenar el 1964.

H.G. Wells es va fer molt famós per altres títols de ciència-ficció com La màquina del temps (1895), L’home invisible (1897) o La Guerra dels Móns (1898), que narra un atac extraterrestre a la Terra. Aquesta última novel·la va provocar el pànic el 1938, quan el cineasta Orson Welles va organitzar una lectura dramatitzada que es va emetre per la ràdio i va sembrar el pànic entre la població, que va creure que la invasió alienígena era real.

 

‘Viatge a la Lluna’ (1902) – Georges Méliès

El cineasta francès Georges Méliès va dirigir una de les obres més simbòliques dels inicis del cinema: Viatge a la Lluna. Méliès va ser un gran innovador i, amb pocs recursos però molta imaginació, va introduir noves tècniques i efectes especials per fer les seves pel·lícules més espectaculars.

La pel·lícula dura poc menys d’un quart d’hora, però té una de les escenes més emblemàtiques de la història del cinema: l’aterratge del coet sobre la lluna, representat amb manualitats perquè en aquella època encara no s’havia inventat l’animació digital!

 

‘Tintín: Objectiu la Lluna’ (1950)

El dibuixant belga Hergé es va avançar gairebé 20 anys a la gesta de Neil Armstrong amb el còmic Tintín: Objectiu la Lluna (1950). Més que un relat de ciència-ficció, Hergé va contactar amb experts en astronàutica i va estudiar la tecnologia de l’època per escriure i dibuixar la història.

Tres anys més tard es va publicar la segona part del còmic: a Hem caminat damunt la Lluna (1953), Tintín aconsegueix trepitjar la Lluna acompanyat del seu inseparable Milú i el capità Haddock.

 

‘For all mankind’ (1989) – Al Reinert

Aquest documental de National Geographic recopila entrevistes, vídeos i imatges de diferents missions espacials que van viatjar a la Lluna entre el 1968 i el 1972. Es tracta d’un resum dels moments més importants del programa Apollo, el programa dissenyat per l’Agència Espacial dels Estats Units (NASA) per explorar la Lluna.

La pel·lícula mostra imatges del llançament de coets i dels astronautes dins de la nau espacial, els passejos espacials per la superfície lunar, la visió de la Terra des de l’espai…

 

‘Man on the Moon’ (1992) – REM

Una de les cançons més conegudes de REM, una banda de rock alternatiu que va triomfar a la dècada de 1980. El títol de la cançó fa referència a les teories de la conspiració que posaven en dubte que Neil Armstrong hagués trepitjat realment la Lluna el 1969.

Ara bé, la cançó en si està dedicada a l’humorista Andy Kaufman, un personatge molt conegut i polèmic als Estats Units de qui es va dir que havia fingit la seva pròpia mort. La cançó de REM va servir d’inspiració per a la pel·lícula Man on the Moon (1992), del director Milos Forman, que també explica la història de Kaufman.

 

‘First Man’ (2018) – Damien Chazelle

Pel·lícula inspirada en la missió Apollo 11 de la NASA, que al juliol del 1969 va dur el primer ésser humà a la Lluna.

A banda d’explicar un fet històric, la cinta se centra sobretot en els preparatius de la missió i retrata l’experiència personal de Neil Armstrong: els seus dubtes i temors, la por de no tornar a veure a la seva família, la pressió de tot un país perquè la missió sortís bé…

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorIbai Llanos no vol que siguin com ell
Article següentAtapuerca: Quan va començar a parlar l’ésser humà?
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here