Canvi climàtic: què esperem per actuar?

Un cartell que diu “Canviar o no canviar el clima? No hi ha cap mena de dubte”, durant una manifestació del Moviment pel Clima a Washington (Eric Thayer / Bloomberg)

Governs d’arreu del món es reuniran a la COP25 per impulsar la lluita contra el canvi climàtic

Un any més, governs de tot el món es reuniran a la COP, la conferència mundial sobre el clima, per debatre com reduir els efectes del canvi climàtic sobre el planeta.

La cita tindrà lloc del 2 al 13 de desembre a Santiago de Xile, on representants de 200 països es trobaran per intentar complir la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC).

Aquesta Convenció es va signar fa més de 25 anys i, des de llavors, cada any reuneix representants polítics de tots els països per avaluar les conseqüències de l’escalfament global, veure com està afectant a cada país i quines mesures s’haurien de prendre per fer-hi front.

La pujada del nivell del mar, la manca de recursos naturals, l’augment de temperatures arreu del planeta i la desaparició d’espècies són algunes de les conseqüències del canvi climàtic.

Aquestes conseqüències són reals i estan passant ara: quin serà el preu a pagar si no actuem a temps?

 

El fracàs de l’Acord de París

La COP25 de Xile arriba quatre anys després de la famosa Conferència del Clima de París, on es va aconseguir un “acord històric” entre els països presents: limitar l’augment de la temperatura global a 2ºC per a l’any 2100.

Per aconseguir-ho, els països es comprometien a reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle: són gasos procedents de les indústries, els automòbils, els avions… que s’acumulen a l’atmosfera i retenen encara més calor.

Un total de 197 països van signar l’acord l’any 2015, però només una dotzena han posat en marxa mesures reals per reduir les emissions. A més, altres països s’han retirat de l’acord durant aquests anys.

El president Donald Trump va anunciar que es retirava de l’acord signat per l’anterior president, Barack Obama, malgrat que els Estats Units són el segon país més contaminant del món. Per Trump és més important el creixement econòmic del país que invertir en el futur del planeta.

El mateix opinen altres polítics com Jair Bolsonaro, el president del Brasil, que ha modificat les lleis que protegien l’Amazònia per interessos econòmics. L’estiu de 2019, el “pulmó del planeta” ha quedat assolat per milers d’incendis per convertir la selva en terres de cultiu.

 

Per què és tan difícil posar-se d’acord?

Si és difícil posar-se d’acord entre diverses persones, imagina’t aconseguir que molts països es posin d’acord en alguna cosa, encara que sigui per salvar el planeta.

D’una banda, existeixen els interessos de cada país: reduir les emissions implica reduir el ritme de producció de les fàbriques o la distribució de productes, i això frena el creixement de l’economia.

Aquest és un dels principals motius pels quals alguns països es resisteixen a complir els acords climàtics. A més, invertir en noves tecnologies més netes i sostenibles és car… encara que, a la llarga, valgui la pena.

D’altra banda, existeix un conflicte entre països rics i països pobres. Gran part de la contaminació actual ha estat provocada pels països més rics, que tenen més indústries i fàbriques. Per això, els països en vies de desenvolupament no accepten reduir les seves emissions: consideren que també tenen dret a enriquir la seva economia abans de posar-hi fre.

Xina ha aconseguit un nivell de creixement econòmic altíssim, però a un preu molt alt: és el país més contaminant del món. (Reuters)

El problema és que, si no comencem a prendre mesures tots junts, aviat no hi haurà planeta per ningú.

 

Hem d’actuar ja!

Encara que algunes persones ho neguen, el canvi climàtic és una realitat i els seus efectes són molt visibles a tot el món: el nivell del mar puja, les temperatures augmenten i les característiques dels fenòmens meteorològics extrems canvien.

Segons alguns científics, limitar a 2ºC l’augment de temperatura hauria de servir per mantenir fora de perill les regions que estan en risc per la pujada del nivell del mar. No obstant això, altres investigadors asseguren que hauria d’haver-se limitat encara més, a 1’5ºC.

Les conseqüències van més enllà de passar calor a ple octubre o d’haver de renunciar a alguns aliments perquè les collites s’endarrereixen retarden. Els desastres naturals cada vegada són més violents, la falta de precipitacions obliga moltes persones a emigrar (refugiats climàtics) i hi ha països sencers que podrien desaparèixer, com les illes de Tuvalu.

Quan parlem del canvi climàtic, hem de pensar en el futur a llarg termini i tothom ha d’implicar-s’hi: governs, empreses, institucions i nosaltres, la societat civil.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorAprofita les vacances per practicar l’anglès
Article següentNaadam: el festival de la cultura mongola  
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here