El cinema reivindica la importància de l’alfabetització

Fotograma de la pel·lícula 'Camino a la escuela'.

L’educació i el paper actiu dels mestres és un tema constant en moltes pel·lícules documentals

En la nostra societat, és obligatori que els nens i nenes vagin a l’escola per rebre una educació. Encara que l’educació és un dret bàsic, en moltes parts del món arriba a ser un privilegi. Moltes persones s’han d’enfrontar a molts obstacles per poder anar a l’escola.

L’alfabetització, l’acció d’ensenyar a llegir i escriure, és clau per adquirir competències bàsiques que ens permeten desenvolupar-nos com a persones.

Moltes pel·lícules s’han fixat en la situació dels nens i nenes que viuen en països en els quals anar a l’escola és un repte o fins i tot un perill, per denunciar aquests casos i reivindicar l’educació universal per a tothom. Avui repassem algunes d’aquestes pel·lícules.

 

Padre Padrone (1977)

El dret a l’escolarització és el tema principal d’aquest clàssic de cinema italià dirigit pels germans Paolo i Vittorio Taviani.

La pel·lícula es basa en la vida real de Gavino Ledda, un jove pastor que va aconseguir arribar a convertir-se en un prestigiós lingüista, malgrat l’oposició del seu pare al fet que anés a l’escola.

De fet, una de les escenes més famoses de la pel·lícula és aquella en què el pare de Gavino entra a l’aula i es porta al seu fill a la força perquè faci de pastor a les muntanyes. El jove, però, va seguir estudiant de forma autodidacta fins arribar a graduar-se a la universitat.

 

Entre les murs [La clase] (2008)

El director francès Laurent Cantet aborda en aquesta pel·lícula molts temes relacionats amb l’educació i la realitat a les aules, des de la immigració fins a l’abandonament escolar.

També tracta sobre el paper dels professors, la seva motivació i com aquesta es posa constantment a prova.

El protagonista de la pel·lícula és un jove professor de llengua francesa que imparteix classes a un grup d’adolescents en un institut multiètnic d’un barri marginal de París (França). Dia rere dia, la seva empenta i principis xoquen amb el comportament i l’hostilitat dels seus alumnes.

 

Sur le chemin de l’école [Camino a la escuela] (2013)

Aquest documental, que tracta sobre de les aventures de quatre nens per poder arribar a l’escola, es va convertir en 2013 en un autèntic fenomen de taquilla.

El seu director, Pascal Plisson, va viure durant un temps a Kenya, país en què va conèixer a dos dels protagonistes de la seva pel·lícula. Per a aquests nois, anar a classe suposava hores i hores de camí, en els quals podien trobar-se amb elefants i altres perills.

També mostra els casos de nens del Marroc, l’Índia o la Patagònia, el camí dels quals a l’escola també és una odissea. Ens recorda la importància de l’educació per poder forjar-se un futur millor i ens mostra la sort dels nens i nenes occidentals que tenen un accés fàcil a l’educació.

 

Katmandú, un espejo en el cielo (2011)

La directora espanyola Icíar Bollaín es va basar en la història real de Victòria Subirana per a aquesta pel·lícula, que narra la iniciativa d’una mestra catalana que decideix crear una escola al Nepal per als nens pobres de les barraques.

En aquest país asiàtic la societat es troba organitzada per castes. Els dàlits o intocables neixen i creixen sense drets, de manera que tampoc tenen accés a l’educació.

Iniciatives com les d’aquesta mestra ens ajuden també a reflexionar sobre la importància de l’educació per sortir de la ignorància.

 

Takhté Siah [La Pizarra] (2000)

Moltes pel·lícules iranianes denuncien la situació dels menors i reclamen els seus drets. La pizarra, ambientada a la zona del Kurdistan iranià, a la frontera amb l’Iraq, retrata la realitat dels nens que han viscut una guerra i que tracten de recuperar la normalitat.

En aquest film de la directora Samira Makhmalbaf, veiem com l’únic accés d’aquests nens a l’educació és possible gràcies a professors motivats que caminen per les muntanyes carregant una pissarra, ensenyant a tots aquells que vulguin aprendre.

En una imatge significativa de la pel·lícula veiem també que la pissarra serveix com a escut contra les bales, una metàfora de la importància de l’educació.

 

Yi ge dou bu neng shao [Ni uno menos] (1999)

Aquesta pel·lícula xinesa, dirigida pel prestigiós director Zhang Yimou, retrata la realitat de les escoles rurals al país asiàtic, on l’accés a l’educació dels menors no és un dret universal.

La protagonista de la pel·lícula és una nena de tretze anys que, per ordre de l’alcalde, es veu obligada a substituir durant un mes al seu mestre en una escola en un petit i aïllat poble de les muntanyes.

El professor li deixa únicament un tros de guix i li promet que li donarà una moneda si aconsegueix que cap estudiant abandoni l’escola durant aquests dies. Però la realitat dels alumnes és que molts d’ells han d’anar a la ciutat a buscar feina per poder sobreviure, de manera que la tasca de la jove professora no serà fàcil.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

 

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here