De colònia anglesa a regió “especial” xinesa

Aquest dibuix del segle xix mostra funcionaris xinesos destruint l'opi que els anglesos introduïen il·legalment al país. El govern xinès va perdre la sobirania de Hong Kong arran de les Guerres de l'Opi. (Wikipedia)

Després de més d’un segle sota control britànic, la regió va tornar a formar part de la Xina, tot i que amb un estatus especial

Les fortes protestes d’aquestes setmanes a Hong Kong porten el pes de la seva història. Sense conèixer-la, no es pot entendre per què milers de persones han sortit al carrer.

L’estatus “Regió Administrativa Especial” de Hong Kong i la seva complicada relació amb el govern xinès són conseqüència de la colonització de la Gran Bretanya durant més d’un segle i la posterior annexió a la Xina.

Aquesta complicada situació política va començar amb la Primera Guerra de l’Opi (1839-1842). Al s.xix, la Xina exportava te, seda i porcellana al Regne Unit, però els productes britànics no tenien gaire sortida al mercat xinès. Així que la Gran Bretanya va començar a vendre-hi opi, una droga que proporcionava grans beneficis als anglesos.

El consum d’opi va créixer molt i l’emperador xinès Daouang va intentar prohibir-lo a causa de l’alt nombre d’addictes. Aquesta decisió va provocar la guerra i la posterior derrota de la Xina davant de la Gran Bretanya.

Tots dos països van signar un tractat de pau que va acabar perjudicant els xinesos i gràcies al qual els britànics van annexionar l’illa de Hong Kong al seu imperi.

 

El desenvolupament sota l’Imperi britànic

El territori de Hong Kong està format per tres departaments o regions: l’illa de Hong Kong, Kowloon i Nous Territoris.

Arran de la Primera Guerra de l’Opi (1839-1842), els anglesos van aconseguir l’illa de Hong Kong. Amb la Segona Guerra de l’Opi (1856-1860), van afegir als seus dominis la península de Kowloon. Més tard, el 1898, la Xina va signar un contracte amb els anglesos per cedir la sobirania dels Nous Territoris durant 99 anys.

Durant més d’un segle, Hong Kong i la Xina van prendre direccions polítiques oposades, tant pel que fa a l’economia com als drets civils i les llibertats.

La revolució comunista de Mao Zedong va triomfar a la Xina l’any 1949, mentre que Hong Kong es va desenvolupar com un enclavament capitalista al continent asiàtic.

 

La devolució de Hong Kong a la Xina

Durant la dècada de 1980, la Xina va establir els primers contactes perquè el Regne Unit retornés la colònia i així poder recuperar-se d’uns tractats que considerava injustos.

El 1984 es va anunciar que tots dos governs havien arribat a un acord: la tornada es faria efectiva el 1997 coincidint amb la caducitat del contracte d’arrendament.

Encara que el contracte signat el 1898 només corresponia als Nous Territoris, el govern de Pequín va pressionar perquè la retirada fos a tot el territori de Hong Kong, ja que els tres departaments funcionaven sota un mateix sistema.

D’aquí ve la fórmula “Un país, dos sistemes”, per la qual Hong Kong tornava a pertànyer a la Xina però mantenia un règim polític diferent.

La Xina també va accedir al fet que, durant 50 anys, els habitants de Hong Kong mantinguessin el seu propi sistema judicial, la seva moneda (dòlar de Hong Kong) i la llibertat de premsa. Per la seva banda, la Xina quedava al càrrec de la política exterior i de la defensa.

No obstant això, l’incompliment d’aquests acords ha generat fortes protestes entre la població de Hong Kong. Què passarà el 2047, quan l’acord caduqui, continua sent un misteri.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here