Com afecta el coronavirus a les persones sordes o amb problemes d’audició?

Marcos Lechet, sord des dels 5 anys, ha promogut una campanya de recollida de signatures per homologar les mascaretes transparents que permeten la lectura labial. Marta Fernández Jara / EP

La crisi del coronavirus dificulta encara més les tasques d’inclusió i l’accés a la informació de les persones amb sordesa   

La pandèmia de coronavirus ha tingut un impacte global al món: una crisi sanitària, econòmica, social i política sense precedents les conseqüències de la qual, no obstant, han afectat de manera desigual a les persones.

El teletreball, l’assistència sanitària a través del telèfon o fins i tot les classes virtuals s’han convertit en la nostra manera de relacionar-nos durant els mesos de confinament provocats per la Covid-19. I en molts casos, aquestes rutines continuen vigents en el món laboral i educatiu.

Però, què passa amb les persones que són sordes o tenen problemes d’audició i, per exemple, no poden seguir una roda de premsa en què s’informa sobre noves restriccions?

Aquests dies se celebra la Setmana Internacional de la Persona Sorda, una iniciativa liderada per la Federació Mundial de Sords (WFD) i l’objectiu del qual és reivindicar els drets de les persones sordes, així com la tasca de familiars, intèrprets professionals de llengua de signes i organismes i associacions que treballen per facilitar la inclusió d’aquest col·lectiu.

Què és la sordesa?

Hi ha aproximadament 72 milions de persones sordes, segons la Federació Mundial de Sords. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), per la seva banda, calcula també que existeixen al voltant de 466 milions de persones amb problemes auditius que provoquen discapacitat, és a dir, el 5% de la població mundial.

L’audició és el canal principal pel qual es desenvolupa el llenguatge i la parla, segons explica la Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes (FIAPAS). Especialment durant la infantesa, aquest trastorn pot afectar el desenvolupament cognitiu, lingüístic i comunicatiu dels nens i convertir-se amb els anys en un problema important tant en l’àmbit escolar com en el social i laboral.

El coronavirus ha posat de manifest els obstacles amb els quals es troben les persones amb sordesa en el seu dia a dia: dificultat per accedir a la majoria d’informació televisiva i radiofònica; als missatges d’alarma, per exemple, a través de megafonia; problemes per gaudir d’una pel·lícula que no disposi de subtítols

Treballant per la inclusió

Sensació d’aïllament, desconfiança i atordiment. Així és com diuen sentir-moltes persones sordes des que la mascareta es convertís en una peça més de la nostra vestimenta. És el cas de Marcos Lechet, sord des dels 5 anys, i l’encarregat de lliurar més 80.000 signatures al Ministeri de Sanitat del govern d’Espanya per demanar l’homologació de màscares transparents.

Segons va comentar Lechet a diferents mitjans de comunicació, no només les persones amb problemes d’audició necessiten llegir els llavis i interpretar els gestos que realitzem amb el rostre quan ens comuniquem, també aquelles persones que pateixen algun Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). És per aquest motiu que docents i personal sanitari també han recolzat aquesta proposta.

Des de FIAPAS, insisteixen en la necessitat d’homologar les màscares transparents perquè compleixin amb les condicions de seguretat i prevenció de contagis, especialment per aquelles persones que les utilitzin en espais tancats, com una oficina o una classe.

Alguns organismes públics estan facilitant als seus treballadors mascaretes transparents per poder atendre a persones amb sordesa o dificultats comunicatives. (Europa Press).

L’ús de màscares per frenar l’avanç de la pandèmia és un dels obstacles per comunicar-se a què s’enfronta el col·lectiu, però no és l’únic que els dificulta dur a terme accions quotidianes.

Per això, organitzacions com la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) i l’Associació d’implantats Coclears d’Espanya (AICE) donen suport per promoure el subtitulat dels vídeos, l’ús d’aplicacions que converteixin la veu en text i disposar d’intèrprets de llengua de signes en administracions i espais públics, entre altres propostes.

També la tecnologia pot ser d’ajuda. Es poden utilitzar sistemes d’entrada d’àudio connectats directament als implants d’una persona sorda, perquè rebi el so emès, per exemple, per la televisió o una tauleta, directament al seu oït.

 

Fonts: Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes (FIAPAS); World Federation of the Deaf (IWD); ONU; 20 Minutos; AGBell International; Instituto Nacional de Estadística (INE); Europa Press (EP); AICE; CNSE.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

COMPARTIR
Article anteriorAccions urgents i globals per salvar el planeta
Article següentPremi internacional per al joc interactiu ‘Mou-te bé! Play & Learn’ del RACC
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here