Com afecta el coronavirus a les relacions internacionals?

El coronavirus no només ha afectat la nostra vida quotidiana, també ha afectat les relacions internacionals. (Atienza / EFE)

Els governs i els països s’han vist molt afectats per la crisi de la Covid-19 i la seva forma de relacionar-se ha canviat

Per Laura Andrés Tallardà

El coronavirus (Covid-19) ha suposat un punt d’inflexió en les nostres vides. La nostra forma de comunicar-nos amb familiars i amics ha canviat. A gran escala, els governs i els països també s’han vist molt afectats. Fins i tot la seva forma de relacionar-se amb altres països és diferent.

Moltes persones consideraven el coronavirus com una oportunitat perquè els països s’ajudessin i es fessin costat. No obstant això, no sempre ha estat així, ja que en moltes ocasions han primat els interessos de cada país.

 

Els Estats Units es desvinculen de l’Organització Mundial de la Salut

El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar a finals de maig de l’any 2020 que trencava la seva relació amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Els Estats Units és la principal font de finançament de la institució. Segons Trump, la decisió s’ha pres per la suposada proximitat de l’OMS i la Xina. Trump acusa aquest país d’haver ocultat la veritat sobre la pandèmia.

“La Xina va pressionar a l’OMS per enganyar el món”, va afirmar Donald Trump en una roda de premsa. “La Xina va ignorar les obligacions d’informar l’OMS i va pressionar l’organització perquè el món infravalorés el coronavirus”.

“Aquesta crisi és una excusa de Trump per debilitar el sistema internacional i la cooperació multilateral. Ja fa temps que ho intenta. Ja es va retirar de la Unesco, de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic, del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides… El coronavirus és una excusa per justificar la seva decisió”, apunta Onno Seroo, director del Grau en Relacions Internacionals de Blanquerna-URL.

Trump ja s’havia referit al nou coronavirus com “el virus de Wuhan“, pel nom de la ciutat xinesa en què va començar la seva propagació. El virus va ser denominat “Covid-19” per desvincular-lo de qualsevol lloc o nacionalitat i evitar així comportaments xenòfobs cap a la comunitat asiàtica.

 

La Unió Europea i la Xina

Les relacions entre la Unió Europea i la Xina també s’han desgastat per la crisi del coronavirus. La Covid-19 ha brindat al govern xinès una ocasió única per extremar la vigilància digital dels seus ciutadans, que amenaça restringir encara més els drets humans al país i reforçar el caràcter autoritari del règim.

Els ciutadans xinesos tenen una aplicació en els seus telèfons mòbils per analitzar si han estat exposats o no al virus i han de mostrar-la per viatjar o entrar en alguns edificis. (Hector Retamal / AFP)

Quan la pandèmia va arribar a Europa i estava més controlada a la Xina, el país va enviar subministraments mèdics, inclosos equips de protecció, kits de prova i respiradors als països més afectats d’Europa, en una mostra d’ajuda que contrastava amb l’absència dels Estats Units. Però també hi ha hagut crítiques a proveïdors xinesos per materials defectuosos.

A més, una unitat especial de la Unió Europea (UE) que s’encarrega d’analitzar el fenomen de la desinformació va publicar un informe a finals d’abril en el qual assenyalava que Rússia i la Xina estaven darrere de molts dels rumors i altres formes de manipulació que s’estan difonent durant la pandèmia.

 

Reivindicacions internacionals

Tot i que moltes persones han afegit el seu gra de sorra per pal·liar els efectes de la pandèmia, alguns països i governs podrien haver estat més units. La solidaritat és una gran palanca de canvi perquè ciutadans i governs puguem ajudar-nos en moments de dificultat.

Hi ha diferents tensions i reivindicacions arreu del món. “Hi ha una tensió entre com el sistema internacional està muntat i totes les resistències i resiliències que apareixen en molts llocs del món. Hi ha moviments de protesta com Fridays for Future, impulsat per joves contra el canvi climàtic, els moviments vinculats al 8M contra la discriminació de les dones, el Black Lives Matter contra el racisme als Estats Units, però també a Europa”, afirma l’expert.

La mort de l’afroamericà George Floyd a mans de policies estatunidencs ha provocat multitud de protestes contra el racisme i la brutalitat policial arreu del món. (David Ryder / AFP)

És important que les nostres accions no suposin un problema per al planeta i per a les persones que hi viuen i hi viuran. “Totes aquestes manifestacions econòmiques, socials, polítiques… són símptomes d’un canvi sistèmic. El nostre model de vida consumista ha esgotat els ecosistemes i agreuja l’imminent tsunami que és el canvi climàtic. Tot això ens condueix a reorganitzar-nos com més aviat millor per intentar limitar els danys col·laterals tant com sigui possible per poder garantir un futur més just per a les generacions futures i presents”, conclou Seroo.

Informació elaborada amb la col·laboració amb Blanquerna-URL

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here