Com comerciaran el Regne Unit i la Unió Europea després del Brexit?

La Unió Europea i el Regne Unit utilitzaran aquests mesos per negociar la seva futura relació comercial. (Olivier Matthys / Bloomberg)

El govern britànic i les institucions europees volen aconseguir el millor acord possible per a la seva economia

Si el Parlament britànic aprova l’Acord de Sortida de Boris Johnson, l’1 de febrer la Unió Europea (UE) perdrà un dels membres per primer cop en la història.

El Brexit es fa realitat tres anys i mig després que se celebrés el referèndum, en què el 51,9% de la població britànica va votar a favor de sortir de la UE. Però, de moment, la desconnexió no es notarà gaire.

Un cop aprovat l’acord, s’espera un període de transició fins al 31 de desembre del 2020 (com a mínim) per acabar de definir les condicions del tractat de lliure comerç entre el Regne Unit i la Unió Europea.

Amb el Brexit, el Regne Unit deixarà de contribuir a la Unió Europea i recuperarà part del seu pressupost. Però deixar de ser un país membre també té els seus inconvenients: els britànics ja no formaran part del mercat comú que comparteixen la resta de països de la UE.

Els països que formen part d’aquesta Unió Duanera tenen avantatges comercials i imposen una tarifa comuna a les mercaderies exteriors que procedeixen d’altres països. Per això, en les negociacions dels pròxims mesos, totes dues parts intentaran aconseguir un acord que els beneficiï.

Durant aquest temps el Regne Unit continuarà estant dins del mercat únic de la UE: això significa que les persones, les mercaderies, els serveis i els diners podran circular lliurement.

 

Els Estats Units: un aliat comercial?

Ara que deixarà de ser un país membre de la Unió Europea i no tindrà el mateix accés privilegiat al mercat comú, el Regne Unit ha de buscar nous aliats comercials.

Un candidat possible serien els Estats Units, amb qui el govern britànic podria establir el seu propi acord comercial per enfortir l’economia.

De fet, el president dels Estats Units, Donald Trump, va celebrar la victòria de Boris Johnson com una via lliure per arribar a un acord comercial després del Brexit. “El Regne Unit i els Estats Units seran ara lliures per arribar a un acord comercial després del Brexit. Un acord que pot ser molt més gran i profitós que amb la UE”, va escriure el president Donald Trump.

Això no obstant, aquests acords només podran començar a aplicar-se un cop finalitzi el període de transició.

Fins llavors, el mercat britànic continuarà estant subjecte a la Unió Duanera amb la Unió Europea: tota mercaderia que entri al mercat europeu o al Regne Unit abans que acabi el període transitori podrà continuar circulant lliurement fins que arribi a destinació.

També es mantenen els impostos especials, l’IVA i les duanes de la UE si l’intercanvi es produeix abans de la retirada del Regne Unit de la unió duanera.

 

Irlanda del Nord: una situació especial

Un dels punts més difícils és l’aplicació de l’acord comercial a la frontera d’Irlanda del Nord.

Amb el Brexit, aquesta frontera passaria de separar dos països membres a ser el límit entre un país de la Unió Europea (Irlanda) i un país estranger (Irlanda del Nord, una de les quatre regions del Regne Unit). En aquest cas, les normes per travessar la frontera i comerciar són més estrictes i això podria provocar tensions.

La República d’Irlanda i Irlanda del Nord van estar enfrontades durant la segona meitat del segle XX, un conflicte armat que va provocar més de 3.000 víctimes mortals. Per evitar que el conflicte ressorgeixi, tant el govern britànic com les institucions europees volen evitar un mal acord.

Per això, Irlanda del Nord (regió del Regne Unit) mantindrà la duana amb Irlanda segons les regulacions comercials de la Unió Europea, però quan els productes vagin d’Irlanda del Nord a la Gran Bretanya haurà de fer controls suplementaris.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorAprèn anglès jugant a futbol
Article següentNou any, nou idioma
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016) i en Filologia Anglesa per la University of the Fraser Valley de Canadà (2019). És redactora de Junior Report i del canal Innovación & Tech. També ha realitzat reportatges audiovisuals per a Televisó de Catalunya i ha escrit a la secció de Cultura de La Vanguardia.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here