Què és i com funciona un virus?

Recreació del virus VIH (responsable de la sida) infectant una cèl·lula. (GYI)

Què és un virus? De quins tipus n’hi ha? Com es reprodueixen i es transmeten d’un organisme a un altre?

Un virus és un agent infecciós 100 vegades més petit que una cèl·lula, per això només pot observar-se a través del microscopi electrònic. La paraula procedeix del llatí virus, que significa “toxina” o “verí”.

Els virus estan al límit del que es podria considerar un ésser viu, perquè necessiten la cèl·lula d’un altre ésser viu per viure: pot ser la cèl·lula d’un animal, una planta o un bacteri (els bacteris són organismes unicel·lulars).

Una vegada dins de l’organisme que serveix d’“hoste”, el virus n’infecta les cèl·lules i es multiplica per sobreviure.

Existeixen milions de tipus de virus, que tenen diferents formes i afecten diferents menes de cèl·lules, per la qual cosa poden produir malalties diverses. Per exemple, el virus de la pòlio afecta el sistema nerviós i la mobilitat, mentre que el coronavirus afecta els pulmons i el sistema respiratori.

 

Com funciona un virus

L’estructura d’un virus és força senzilla: té un nucli de genoma, que en defineix les característiques i la forma com es multiplica, i un embolcall de proteïnes anomenat “càpside”.

Els virus no tenen citoplasma ni ribosomes (elements necessaris per formar una cèl·lula), i per això no es poden multiplicar per si mateixos i els cal infectar la cèl·lula d’un altre organisme per fer-ho.

Quan el virus infecta una cèl·lula, es multiplica i allibera més agents virals perquè n’infectin més i d’aquesta manera s’estengui pel cos de l’organisme hoste.

Els virus s’encomanen per contacte directe, a través de fluids corporals (sang, saliva, semen) o secrecions (orina, femta). També poden infectar-se les persones que toquin objectes o animals infectats. Per això, en cas d’epidèmia, és important mantenir un grau elevat d’higiene.

 

La ‘memòria’ de les vacunes

Com que els antibiòtics ataquen la membrana cel·lular dels bacteris, aquests fàrmacs no serveixen per tractar els virus (perquè no tenen la mateixa estructura que un bacteri).

Per combatre els virus ens calen les vacunes, que permeten que el sistema immunitari reconegui el virus com un intrús i el destrueixi.

Les vacunes creen una mena de memòria contra el virus. Així, cada cop que entra al nostre cos, les cèl·lules immunitàries reconeixen les proteïnes que recobreixen el virus i hi actuen en contra.

El problema és que els virus tenen una gran capacitat de mutació: l’embolcall de proteïnes pot canviar i ‘enganyar’ el sistema immunitari, que deixa de reconèixer-lo com un element nociu i no reacciona. Per això els virus tenen tanta resistència.

Des que es va crear la primera vacuna a la fi del segle XVIII, s’han desenvolupat vacunes per a malalties com la ràbia, la poliomielitis, la febre groga, la tuberculosi o el xarampió.

 

Virus globals

Hi ha virus que no produeixen cap malaltia i n’hi ha que poden resultar mortals.

Un dels virus més estesos és la influença, responsable de la grip. N’hi ha de diferents tipus, i d’un any per l’altre va mutant: per això, encara que es trobi una vacuna, sempre hi ha grip perquè apareixen noves formes del virus.

La febre groga és provocada per un virus que es transmet per la picada d’un mosquit. Si no es té el tractament adequat, pot resultar mortal. Es tracta d’una malaltia endèmica a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, on costa molt erradicar-la per la falta de recursos econòmics, de sanejament i de campanyes que fomentin els hàbits higiènics i sanitaris.

El virus VIH és un altre dels més coneguts perquè causa la perquè causa la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida). Des que es va detectar per primer cop el 1980, es calcula que més de 35 milions de persones han mort de sida. Encara no s’ha trobat una vacuna per prevenir-ne el contagi, però sí que existeixen tractaments per evitar que el virus evolucioni fins a la fase més avançada.

Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.

 

 

 

COMPARTIR
Article anteriorPoesia per a tothom
Article següentCoronavirus, un pretext per a la discriminació?
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here