Com ha canviat la comunicació en els últims 25 anys?

Façana de l'edifici de 'The New York Times', un dels diaris més prestigiosos del món. (Carlo Allegri/Reuters)

Les Jornades de Comunicació Blanquerna aborden temes com el poder del periodisme o el paper de la dona en l’àmbit comunicatiu

Per Laura Andrés Tallardà

La comunicació ens ha permès sempre radiografiar la realitat o crear mons paral·lels. No obstant això, en els últims 25 anys hi ha hagut un canvi substancial en la forma de comunicar-nos.

Fa tan sols uns anys, els diaris, la ràdio o la televisió es limitaven a un únic format, però ara entra en joc un element d’hibridació: els diaris es llegeixen en internet, pots veure vídeos i parlar per xat.

“La sensació que tenim és la de trobar-nos en una revolució permanent”, exposa Ignasi Boada, professor dels graus de comunicació de Blanquerna-URL, qui afegeix: “No és només una qüestió de forma, sinó també de psicologia del coneixement”.

Del 9 a l’11 de març s’estan celebrant les XXVI Jornades de Comunicació Blanquerna, que suposen una interrupció de la docència regular i tracten un tema relacionat amb la comunicació: el paper d’Europa, l’storytelling o narrativa, la situació de la dona en la comunicació…

“Enguany fem una mirada retrospectiva dels 25 anys de la nostra facultat i ens ocupem dels canvis que s’han produït durant aquest temps”, apunta Boada.

 

La importància dels Alumni

Boada destaca la diversitat de temes tractats durant les jornades: des de la figura dels ‘spin doctors’ amb la intervenció de Toni Aira, fins a la influència de la premsa com a quart poder, un tema que va comptar con l’aportació d’Esther Vera, la directora del diari ARA.

“Analitzem com ha canviat la comunicació política, l’impacte de les noves tecnologies…” afirma Boada.

També es lliuren el Premi Blanquerna al Millor Comunicador de l’Any a la campanya ‘Mediterràniament’ d’Estrella Damm i el Premi Extraordinari a la cadena de televisió local Betevé.

En aquestes jornades, els antics alumnes o ‘alumni’ tenen un paper clau com a convidats. “Donem molt protagonisme als Alumni, que s’han format en la nostra sensibilitat, fan una recapitulació i ens parlen de la seva experiència”, assegura el professor.

La xerrada Xarxes vs. Mitjans. El debat de l’opinió pública comptarà amb la presència de Josep M. Calvet, redactor en cap de La Vanguardia, i els periodistes Jordi Fusté i Marta Jarpa. D’altra banda, es podrà conèixer més de prop l’evolució de l’‘influencer’ en la sessió Del prescriptor a l”influencer’: 25 anys de comunicació estratègica.

Les jornades inclouen la projecció de curtmetratges realitzats pels estudiants de Comunicació Audiovisual, entre altres activitats.

 

La comunicació, un dret fonamental

Boada remarca la importància de la comunicació per garantir la democràcia. “Si la comunicació està segrestada per un número molt reduït, això col·loca la democràcia en situació d’escac i mat”, assegura.

Un altre element important que ha contribuït a la difusió dels mitjans i la informació és la internacionalització i l’impacte de les noves tecnologies, internet i les xarxes socials.

“Abans, per comprar el The New York Times havies d’anar a un quiosc de les Rambles o anar a una Facultat de Comunicació. Però ara es pot consultar qualsevol diari internacional per internet”.

Per assegurar la supervivència dels mitjans de comunicació, Boada creu que cada projecte ha de trobar el seu públic, el seu target. “Han de respondre a la pregunta: Què ens semblarà interessant en aquest nou context? Si no poden respondre a aquesta pregunta deixaran d’existir”, conclou.

Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna- URL

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here