Com ha evolucionat la narrativa dels videojocs?

Recentment ha sortit a la venta el videojoc 'Final Fantasy VII Remake' per a la plataforma Play Station 4, un dels llançaments més esperats de l'any. (Square Enix/Kerkez)

De trames argumentals més senzilles s’ha passat a un desenvolupament més profund dels personatges amb dinàmiques i arcs argumentals molt sofisticats

La capacitat narrativa dels videojocs ha anat creixent i desenvolupant-se des dels inicis de la indústria del gaming amb la publicació dels primers videojocs als anys 70 del segle passat. Actualment, molts dels videojocs que es consumeixen poden considerar-se obres d’art.

És el cas, per exemple, del videojoc The Witcher 3: Wild Hunt. Es basa en la saga de novel·les de l’escriptor Andrzej Sapkowski. Segons la crítica i els gamers, té un dels millors guions mai escrits per a un videojoc.

També es va adaptar a la gran pantalla, a càrrec del director Marek Brodzki, però la falta de pressupost, entre altres motius, va fer que la pel·lícula resultés un fracàs.

I és que la narrativa digital s’ha convertit en un gènere en si mateix capaç d’explicar històries. I encara que sovint els videojocs es considerin productes menors de la indústria cultural, és cert que van guanyant pes i protagonisme, sobretot entre els més joves.

Els videojocs compten amb llenguatges, mecàniques i eines pròpies que el diferencien del gènere literari i de cinema. És important destacar que en el món dels videojocs hi ha una diferència entre la narrativa, la història en si mateixa, i la narrativitat, els elements que es fan servir per explicar una història.

 

Tipus de narrativa

En general, una història consta de presentació, nus i desenllaç. Aquesta estructura es coneix com model narratiu aristotèlic, pel fet que va ser el filòsof grec Aristòtil (segle IV a.C.) qui va definir aquestes parts per construir un relat. També passa en el món dels videojocs en el qual, a més, es poden distingir dos tipus de narratives.

D’una banda, la narrativa embeguda és aquella que trobem imbuïda en el videojoc: les descripcions de personatges a través dels textos. De l’altra, s’entén com narrativa emergent aquella que “emergeix” des de l’experiència de joc cap al jugador.

Un altre dels conceptes que ajuden a entendre la tipologia de narracions en els videojocs és el Lore, el rerefons d’un videojoc. Aquest es defineix com el “conjunt d’històries, dades, personatges o representacions que conformen l’univers representat en el mateix i li donen coherència”, segons el diccionari en línia de termes sobre videojocs i cultura gamer.

Es podria dir que el context que envolta el videojoc (escenaris, objectes, elements…) ha deixat de ser un simple ornament per convertir-se en part activa de la narració. El videojoc Beyond: Two Souls, per exemple, basa part de la seva narració en la psicologia dels personatges i aprofundeix en les relacions que s’estableixen entre ells.

 

La interacció als videojocs

A diferència del cinema o la literatura, el videojoc inclou la interacció del jugador amb els personatges en la narració de la història. Aquest és el factor determinant que distingeix el videojoc d’altres aproximacions artístiques de caràcter narratiu, com poden ser els llibres, les pel·lícules, les sèries o els programes de ràdio.

A dia d’avui, els videojocs no es poden entendre sense que el públic al qual es dirigeix interaccioni amb l’obra. En aquest sentit, els jocs de rol o del gènere Role-playing Game (RPG, per les seves sigles en anglès), són aquells en què el jugador es converteix en gairebé un personatge més de l’acció. Final Fantasy, Fallout o Skyrim són exemples d’aquest tipus de videojocs.

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

COMPARTIR
Article anteriorDels jocs ‘arcade’ a la realitat virtual
Article següent40 anys de Pac-Man, un dels videojocs més influents de la història
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here