Com identificar la desinformació a les xarxes socials

La desinformació es reprodueix a Internet i en xarxes socials més ràpidament que la informació real i contrastada. (Sorbetto / Getty)

La difusió de rumors, mentides o continguts poc contrastats o manipulats a través de les xarxes socials és cada cop més habitual

El ràpid desenvolupament d’Internet i especialment de les xarxes socials va suposar una revolució en la manera en què ens comuniquem amb els altres i també en els nostres hàbits de consum d’informació.

Aquest procés de democratització de la xarxa va permetre que qualsevol persona connectada a Internet pogués crear contingut i compartir-lo. Ja no només els grans mitjans de comunicació i els periodistes especialitzats són generadors d’opinió i d’informació, sinó que aquesta tasca ara està a l’abast de tothom.

En aquest gran oceà de (des)informació que és la xarxa, trobem diferents recursos i mecanismes que ajuden a la descontextualització dels fets i a restar veracitat a la informació quan no menteixen directament amb informació falsejada.

 

Ocultar per manipular

Els mitjans de comunicació són empreses que tenen una ideologia i visió de món determinada, igual que cadascun de nosaltres. És per això, que quan llegim una notícia, depèn de quin mitjà la publiqui trobarem un punt de vista o un altre. No obstant això, els periodistes són professionals de la informació que es basen en fets per explicar què està passant a la resta de persones.

Ara bé, la desinformació es produeix quan s’oculta informació important de manera conscient per presentar uns fets de manera interessada. Es pot, per exemple, destacar una informació per sobre d’una altra o aportar dades sense context per despistar els lectors.

De vegades, també passa que s’aporten dades veritables a les quals se n’hi afegeixen altres de falsejades, de manera que s’arriben a conclusions equivocades. Això provoca que la informació es pugui malinterpretar i que els lectors només es quedin amb una part dels fets explicats.

 

El risc de compartir notícies falses 

Hi ha alguns portals d’internet que es dediquen a difondre mentides. De vegades, el seu disseny s’assembla al dels mitjans digitals convencionals, de manera que a primera vista poden enganyar la persona que els visita.

Acostumen a utilitzar titulars cridaners per captar l’atenció de l’audiència i difonen informacions falses. A través d’aquestes pàgines es difonen rumors i mentides per enganyar els lectors o per influir en la seva opinió sobre una persona, un producte, un partit polític… Busquen influir en el comportament de les societats.

Aquest tipus de contingut fals sol apel·lar a la part més emocional de les persones i no a la seva vessant més racional. És per això, que solen incloure informacions que ens indignen, ens fan enfadar, ens entristeixen… per així fer-nos partícips i que vulguem compartir el missatge.

A més d’aquests portals, la desinformació també pot tenir forma de cadena de WhatsApp o fotomuntatge compartit a través de les xarxes socials. Són continguts que no expliquen d’on prové la informació i que sovint demanen que es comparteixi per arribar a tantes persones com sigui possible.

 

És només contingut humorístic? 

El contingut humorístic i la sàtira han estat presents des dels inicis del periodisme. Per exemple, a través d’una vinyeta còmica es pot donar informació sobre un fet i, al mateix temps, el dibuixant expressa una opinió utilitzant característiques pròpies d’aquest gènere: l’exageració, hipèrbole, els acudits…

No obstant això, hi ha usuaris a la xarxa que comparteixen bromes o notícies inventades pensant que són fets reals. Moltes vegades, aquests continguts tenen una aparença molt similar a la informació convencional per la qual cosa són més difícils d’identificar.

En principi, els autors d’aquests continguts humorístics no pretenen enganyar ni manipular, però els internautes poden malinterpretar la informació. Així és com algunes d’aquestes bromes acaben convertint-se en ‘fake news’ sense voler-ho.

 

‘Deepfakes’, cada cop més utilitzats 

Els ‘deepfakes‘, paraula que es traduiria literalment com a ‘mentides profundes’ en català, són muntatges de vídeo amb una estètica hiperrealista. Imiten la realitat d’una manera tan exacta que és gairebé impossible descobrir quina part és falsa.

Són un tipus de mentida, en format audiovisual. Per crear-les, s’acostuma a necessitar programes que utilitzen la intel·ligència artificial (IA). Un exemple és aquest vídeo publicat el 2018 en què aparentment es veu a Barack Obama, expresident dels Estats Units, criticant la gestió política i insultant l’actual president, Donald Trump. En realitat, l’actor nord-americà Jordan Peele es va fer passar pel polític per cridar l’atenció sobre la perillositat d’aquest format.

Aquesta tècnica de falsejat ja s’havia utilitzat anteriorment en la indústria del cinema, amb pel·lícules com per exemple A Star Wars Story‎: ‎Rogue One (2016). No obstant això, la tecnologia per crear aquest tipus d’il·lusions es va anar fent més assequible i més persones van començar a conèixer-la a causa de continguts pornogràfics polèmics. Hi ha persones que substitueixen les faccions de les actrius porno en vídeos per a adults per cares de dones famoses, sense el seu consentiment.

 

Fomentar el pensament crític

La desinformació es propaga molt més ràpid que les informacions que la desmenteixen. Les ‘fake news’ tenen un 70% més de probabilitats de ser compartides i de convertir-se en fenòmens virals que la informació real, segons un estudi del Massachusetts Institute of Technology (MIT) publicat el 2018. A més, segons diversos estudis, es pronostica que la meitat de les notícies que circularan per la xarxa seran falses de cara a l’any 2022.

Per aquestes raons, fomentar la mirada crítica entre la població és un dels màxims objectius en l’àmbit de l’educació mediàtica. Consumir informació de diversos mitjans i que contingui diferents fonts de qualitat o oficials és una de les recomanacions.

També ho és no compartir aquells missatges que semblen poc fiables o que no estan contrastats. I el més important, utilitzar el sentit comú per així evitar difondre mentides.

 

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

COMPARTIR
Article anteriorInstituts d’arreu d’Espanya opten a la Beca RED-ACER per crear la seva revista escolar  
Article següentQuè en saps, de les xarxes socials?  
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here