Com viuen les persones refugiades i migrants l’avanç del coronavirus

Centenars de refugiats i migrants segueixen atrapats a la frontera entre Bòsnia i Croàcia en la seva ruta cap als països més rics d’Europa. (Velija_Hasanbegovic/EFE). 

La pandèmia provocada pel nou coronavirus augmenta el risc de vulnerabilitat entre les persones migrants i aquelles que viuen en camps de refugiats

La pandèmia de Covid-19 ha agreujat encara més la difícil situació de vulnerabilitat dels migrants i refugiats i ha posat en risc la seva salut. Actualment, 79,5 milions de persones al món són desplaçades, refugiades o sol·licitants d’asil, segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR). 

La Covid-19 està afectant de manera desigual a les persones, ja que fer front als possibles contagis és més complex en entorns on la pobresa i la desigualtat hi són protagonistes. I un d’aquests escenaris són els camps de refugiats i les zones de pas de migrants. 

   

Allà les persones viuen en condicions molt precàries i amb un accés quasi nul a l’atenció mèdica. A més, en la majoria dels casos, no tenen accés a aigua potable o a una xarxa de sanejament que els garanteixi unes mínimes condicions d’higiene.

D’altra banda, l’avanç del coronavirus ha fet més difícil el treball sobre el terreny de moltes organitzacions, com per exemple Metges Sense Fronteres (MSF), que basa part de la seva activitat en assistir socialment i medicament a persones molt vulnerables a més de 70 països.   

 

La vida als camps

A l’illa de Lesbos, a Grècia, la major part de migrants i refugiats, es troben al camp de Mória. Té capacitat per acollir a 3.000 persones, però allí malviuen prop de 20.000. A més, en el conjunt de les illes gregues, es troben altres 42.000 persones migrants, repartides en cinc centres d’identificació i registre per sol·licitants d’asil, segons l’organització Metges Sense Fronteres

Davant la mancança de material de prevenció (sabó, mascaretes…), els habitants del camp de Mória s’han unit per fer front al coronavirus. Així va néixer, a principis d’abril, l’Equip de Conscienciació sobre el Coronavirus (MCAT), un grup de voluntaris que es dedica a tasques informatives i de neteja, fabriquen mascaretes i ajuden a fer que es compleixin les mesures de distanciament social en espais públics.

Tant a Mória com a la majoria de camps de refugiats del món no existeix cobertura sanitària suficient per afrontar un possible brot del virus. Per aquest motiu, l’organització Legal Center Lesbos i organitzacions d’ajuda humanitària posen sobre la taula la necessitat urgent d’evacuar els camps i reubicar als refugiats en entorns més segurs. 

El camp de refugiats Kutupalong, que es troba a Cox’s Bazar (Bangladesh), és el camp de refugiats més gran del món. Allà s’hi van detectar els dos primers casos positius de Covid-19 a mitjans de maig. 

Segons alerta l’ONG Save The Children, un brot de coronavirus seria “catastròfic”. Kutupalong acull a quasi un milió de persones refugiades, però no disposa d’un sistema per detectar possibles contagis ni una unitat de cures pal·liatives

 

Les arribades no s’aturen 

Malgrat que sembli que el coronavirus hagi paralitzat la vida i els moviments de les persones durant els darrers mesos, els migrants i les persones refugiades procedents d’Àfrica han continuat intentant creuar el Mediterrani. Alguns hi han perdut la vida

Les petites embarcacions amb les quals emprenen el viatge són molt inestables i insegures, i posen en risc la seva vida. Més de 1.000 persones van morir, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) des de gener de 2019 fins a l’octubre d’aquest mateix any. 

“La protecció de les vides i dels drets humans fonamentals han de seguir al capdavant de la nostra presa de decisions”, afirma en aquest text Gillian Triggs, Alta Comissionada Auxiliar de Protecció d’ACNUR, que apel·la a les obligacions establertes pel dret internacional per assegurar els rescats de persones en el mar. 

 

Migrantes forçats al retorn

Moltes de les persones que emigren ho fan per poder trobar un treball que els permiti viure, tot i que sigui dur, estigui mal pagat i es treballi sense contracte. Davant l’avanç del coronavirus i el confinament de la població, aquestes persones s’han quedat sense els seus mitjans de subsistència

Un exemple és la població etíop. Des de principis d’abril de 2020, més de 15.000 persones s’han vist obligades a tornar a Etiòpia des de països com Sudan, Djibuti o Aràbia Saudita a conseqüència de la pandemia de coronavirus, segons informacions de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Molts d’ells, migrants sense papers, han perdut les seves feines i han hagut de tornar als seus països d’origen. 

També a l’Amèrica Llatina molts són els migrants que s’han vist forçats a tornar a les seves llars a conseqüència del coronavirus. És el cas de Veneçuela. Del país han fugit més de 5 milions de persones per motius econòmics i d’inseguretat alimentària, segons dades d’ACNUR, però ara tornen a quedar-se sense feina als seus països d’acollida o per por a possibles contagis

 

La crisi sanitària provocada per la Covid-19 no ha fet més que posar de manifest la desprotecció i vulnerabilitat en la qual viuen milions de persones. És responsabilitat dels governs i de les seves institucions donar una resposta basada en la solidaritat i la cooperació internacional.  

Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.

COMPARTIR
Article anteriorDues vegades vulnerables: la situació de les dones refugiades
Article següentLlibres on buscar aixopluc
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here