Comença la primavera més matinera

La paraula 'equinocci' prové del llatí 'aequinoctium' i significa “igualació amb la nit”. (EFE)

Estem en any de traspàs i això provoca que el calendari s’ampliï, avançant el moment del equinoccio

Per Raquel Sáez

L’entrada de la primavera no té un dia fix. Tot està marcat per la posició de la Terra respecte del sol, que ens indica amb exactitud en quina estació ens trobem. Encara que també cal mirar al calendari: enguany toca que comenci el 20 de març.

“El nostre calendari té la peculiaritat dels anys de traspàs, pel fet que la terra no triga un nombre exacte de dies a donar la volta al Sol. Quan afegim un dia més al mes de febrer de l’any de traspàs, el que fem és anar una mica per davant del que es marca”, apunta Salvador J. Ribas, director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM) de Lleida.

La Terra dóna voltes al voltant del sol durant un període d’una mica més de 365 dies (un any). Alhora, dóna voltes sobre si mateixa, en un moviment de rotació amb cicles d’aproximadament 24 hores (un dia).

 

Dotze hores per sobre de l’horitzó

L’esperada primavera irromp amb l’equinocci, una paraula que prové del llatí aequinoctium i significa “igualació amb la nit”. És a dir, durant aquest dia la nit i el dia duren el mateix.

“Tècnicament el sol està dotze hores per sobre de l’horitzó, coincidint amb la posició central del propi sol. Aquest fenomen es produeix a tot el planeta, encara que les regions polars són molt singulars i és una mica difícil veure’l des d’allà. També coincideix que el sol surt, exactament, pel punt cardinal est i es posa per l’oest”, explica Ribas.

L’equinocci ha estat el punt de partida del calendari per a moltes cultures al llarg de la història.

Un exemple és el calendari romà antic, que marcava març com l’inici de l’any i del qual conservem el nom d’alguns mesos com ara setembre, que era el setè mes per als romans.

 

“Astronòmic” no significa “climatològic”

Al llarg de l’any, aquest fenomen es produeix dues vegades: primavera i tardor. La resta d’estacions també estan condicionades per aquests factors i, quan es produeixen, podem parlar de dates singulars.

“En el cas de l’estiu, la Terra està orientada de manera que l’hemisferi nord apunta cap al sol, mentre que en època hivernal és l’hemisferi sud el que apunta cap a la nostra estrella. Per tant, no és que a l’estiu estiguem més prop del Sol sinó que estem més ben orientats”, sosté.

Se sol relacionar el canvi d’estació amb un canvi de temps, però no sempre succeeix així. Per això cal no confondre l’àmbit climatològic amb l’astronòmic.

“Les estacions es defineixen a partir de posicions astronòmiques, per això les condicions meteorològiques poden fer que ens equivoquem. Per exemple, podem passar fred o calor abans del que és habitual, però ho hem de vincular a altres qüestions”, conclou el responsable del PAM.

Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here