Commonwealth, el llegat de l’Imperi britànic

La reina Isabel II és la cap de la Commonwealth, una organització que agrupa estats i territoris que van formar part de l’Imperi britànic. (Reuters / Suzanne Plunkett)

El Regne Unit segueix vinculat a les antigues colònies i hi promou la cooperació econòmica i cultural a través d’aquest organisme

El 31 de gener del 2020 es compleix el termini del Brexit. Després de gairebé 50 anys com a país membre, els ciutadans britànics van votar per majoria sortir de la Unió Europea (UE).

En canvi, els britànics sí que continuaran formant part de la Commonwealth o Mancomunitat de Nacions, un organisme que agrupa països i regions que van formar part de l’antic Imperi britànic.

La Commonwealth és una associació voluntària de 53 països que comparteixen llaços històrics i culturals, i a molts l’anglès hi és llengua oficial. La majoria d’aquests territoris van pertànyer en algun moment als dominis de l’Imperi britànic (l’excepció són Moçambic i Ruanda, que no en van ser mai colònies).

Aquests països reconeixen la reina Isabel II del Regne Unit com a líder de la Commonwealth. Cada país és independent i té un sistema polític propi, encara que alguns com el Canadà o Austràlia continuen mantenint un vincle amb la monarquia britànica.

Als estats membres hi viuen 2.400 milions de persones, cosa que suposa gairebé un terç de la població mundial.

 

Països units per una història comuna

Els orígens de la Commonwealth es remunten a mitjan segle XIX, quan les antigues colònies del Regne Unit van començar a reclamar la independència.

La Conferència Imperial de 1926 va reunir els líders polítics dels diferents territoris de l’Imperi britànic. En aquella reunió es va signar la Declaració de Balfour, que reconeixia que tots els territoris tenien el mateix estatus i eren autònoms dins de l’Imperi, sense estar subordinats al Regne Unit.

Va ser llavors quan la paraula Commonwealth, que podria traduir-se com a “riquesa comuna”, es va utilitzar per primera vegada per definir aquella unió de nacions.

La desaparició de les colònies va ser una de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), cosa que també va suposar la fi de l’Imperi britànic. Amb la Declaració de Londres de 1949, el govern britànic va anunciar oficialment la creació de la Mancomunitat de Nacions.

En els seus 70 anys de vida, països com Irlanda o Zimbàbue han decidit retirar-se de l’organització, mentre que altres estats han estat expulsats temporalment com a sanció per violar els valors i drets de la mancomunitat.

 

La missió de la Commonwealth

La Mancomunitat alberga tant països rics com economies en desenvolupament. De fet, més de la meitat dels països membre són estats molt petits, la població dels quals no aconsegueix els 1,5 milions d’habitants.

En aquest sentit, una de les funcions més importants de la Commonwealth és la cooperació econòmica, establint tractats comercials i facilitant els negocis entre els seus membres.

Per això els defensors del Brexit defensen la Commonwealth com un gran soci comercial, ara que deixaran de formar part del mercat únic de la Unió Europea. No obstant, tan sols el 10% de les exportacions del Regne Unit es dirigeixen a països de la Commonwealth (mentre que el 50% va a països de la UE).

Els països membres de la Mancomunitat comparteixen projectes en l’àmbit de la cooperació internacional, la democràcia i la pau, i desenvolupen iniciatives conjuntes per complir objectius globals com combatre el canvi climàtic i promoure la igualtat de gènere.

Els països de la Commonwealth no tenen compromisos legals, perquè l’organització no posseeix una constitució ni lleis que obliguin els seus membres. Les úniques decisions oficials procedeixen de les trobades periòdiques entre els caps d’estat dels diferents països.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here