Coneix els dos germans pioners de la dissecació a Espanya

'Naturalezas Recreadas', l'exposició del MNCN sobre l'obra dels germans Benedito. (MNCN)

Els germans Benedito van realitzar una important contribució a la ciència gràcies a dissecar animals, i molts d’ells ara s’exposen al Museu de Ciències Naturals de Madrid

Hi ha una connexió especial entre germans que, a vegades, quan treballen junts, els porta a fer coses extraordinàries. Com per exemple, els germans Wright, que junts van inventar l’avió; els Jackson Five, un grup de funk integrat per cinc germans; o Marc i Pau Gasol, que triomfen a la NBA.

En el camp de la taxidèrmia, l’art de dissecar animals pel seu posterior estudi i observació, Espanya compta amb els germans Benedito.

Ells van ser autèntics pioners en el camp de naturalitzar animals, una altra manera de referir-se a la taxidèrmia. El Museu de Ciències Naturals de Madrid (MNCN) guarda la major part de la seva obra.

 

Precursor taxidermista

Poques vegades tindràs l’ocasió de veure, per exemple, un elefant africà, l’animal terrestre més gran del món. Però a Junior Report ja t’hem explicat que pots fer-ho si vas al Museo Nacional de Ciencias Naturales, on torbaràs un exemplar taxidermitzat.

Un elefant africà es va naturalitzar a principis del segle xx. (MNCN)

Aquest exemplar, juntament amb bona part dels animals dissecats que conserva el MNCN, va ser obra de Luis Benedito, qui va ser taxidermista del museu. En Luis formava part d’una nissaga, la família dels Benedito, que va deixar una obra excepcional en el camp de la naturalització d’animals.

L’aportació que va diferenciar la seva obra d’altres taxidermistes va ser la creació de diorames en els quals els exemplars apareixen en el seu entorn natural, mostrant al públic com viuen les diferents espècies.

Els inicis de la saga Benedito es remunten a la segona meitat del segle xix, moment en el qual José María Benedito Mendoza, taxidermista resident a València, naturalitzava aus aquàtiques i caps de toro. Posteriorment, venia els exemplars a col·leccionistes i col·legis.

 

‘Erasmus’ a Alemanya

Després de morir José María Benedito Mendoza el 1989, els seus fills va heretar la tradició familiar y van aconseguir redoblar l’èxit del pare. Tot això en l’Espanya del ‘Desastre del 98’, moment històric en el qual el país va perdre els seus últims territoris a Amèrica. Era un context polític i econòmic molt desfavorable.

José María Benedito Vives, el germà gran dels Benedito, es va convertir en el dissecador del rei Alfons xiii i el 1907 va obtenir la plaça de taxidermista del MNCN. Expert en aus, les seves obres més conegudes (uns abellerols, una cadernera, uns milans i diversos mussols reials) encara formen part del MNCN.

Mentre el germà gran s’especialitzava en aus, el menor, Luis Benedito, es va formar a Alemanya amb un dels taxidermistes europeus més reconeguts: Herman H.ter meer. Després d’aquest ‘erasmus’ de cinc mesos, Benedito va tornar a Madrid i es va incorporar a l’equip del seu germà José María, qui liderava el laboratori de taxidèrmia del MNCN.

Els germans Benedito al seu taller. (MNCN)

Luis Benedito, autor de la peça més icònica del museu, el mencionat elefant africà, també va dissecar un tigre de bengala i un toro, entre d’altres peces.

La nissaga dels Benedito continua més enllà d’aquests dos germans. José Luis Benedito López, fill de Luis Benedito, va continuar amb la professió del pare, així com el fill d’aquest, José Luis Benedito Bruño. En total segle i mig d’entrega a la taxidèrmia i la divulgació de la ciència.

 

El llegat de Benedito

El MNCN ha volgut homenatjar a aquesta nissaga familiar que tant ha contribuït a la seva col·lecció, en especial als dos germans, José María i Luis Benedito, que van crear les indiscutibles estrelles de la col·lecció d’animals naturalitzats del museu.

Abellerols naturalitzats per José Maria Benedito l’any 1916. (Jesús Muñoz / MNCN)

A l’exposició “Naturalezas recreadas. La obra taxidérmica de los hermanos Benedito”, podràs veure aquesta col·lecció, a més de documents inèdits, instrumental tècnic i obres d’art que rarament veuen la llum.

Informació elaborada en col·laboració amb el MNCN.

COMPARTIR
Article anteriorUn Nadal més sostenible
Article següentQui et porta els regals de Nadal?

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here