Cop d’estat a Guinea Conakry

El coronel Mamady Doumbouya, líder del cop d'estat contra el president de Guinea, s'adreça a la població en un missaatge a la televisió pública. (RTG)

Un grup de militars assalta el palau presidencial i pren com a ostatge el president Alpha Condé

Un grup de militars ha assaltat el palau presidencial de Guinea Conakry, país situat a la costa oest d’Àfrica, i n’ha detingut el president, Alpha Condé, que governa amb fermesa des del 2010. Els assaltants formen part del Grup de Forces Especials, un cos d’elit liderat pel coronel Mamady Doumbouya, però encara no se sap si la resta de l’exèrcit guineà dóna suport al cop d’estat.

Durant el matí del diumenge, diversos vehicles armats i militars es van desplegar pel barri de Kaloum a Conakry, la capital, on es troben diversos edificis governamentals, ministeris i la residència oficial del president guineà. Es van sentir trets i els militars van demanar a la població que no sortís al carrer.

Després de detenir el president, Doumdouya va aparèixer a la televisió nacional anunciant la dissolució de la constitució i la formació d’un nou govern. També s’han tancat les fronteres terrestres per evitar l’entrada de forces aliades al règim de Condé.

Alpha Condé té 83 anys i porta més d’una dècada governant Guinea. Va ser el primer president guineà escollit democràticament, encara que una part de la població considera que s’ha convertit en un líder autoritari que vol mantenir el poder per la força. La llei guineana només li permetia governar durant dos mandats, però va canviar la constitució per poder presentar-se una tercera vegada.

Condé va guanyar els comicis d’octubre del 2020, però l’oposició denuncia que van ser unes eleccions fraudulentes. Això va provocar fortes protestes que van ser apaivagades amb violència per part de les forces governamentals, fet que va provocar la mort de desenes de manifestants. Ara, els militars rebels asseguren que han actuat per aturar la corrupció a les institucions.

 

Pobresa i desigualtat amb origen colonial

Entre els segles XVI i XIX, les costes de Guinea van ser un dels principals ports del comerç d’esclaus: els països europeus van segrestar milions de persones de diferents territoris d’Àfrica, que van ser tractades com si fossin mercaderies i transportades fins a Amèrica per fundar les noves colònies.

Fins al segle passat, l’actual República de Guinea era coneguda com a Guinea Francesa pel seu origen colonial: els francesos van establir-hi una colònia el 1890 per controlar l’explotació dels recursos naturals. Cinc anys després va passar a formar part de l’Àfrica Occidental Francesa, un conjunt de territoris africans sota domini francès.

El moviment d’independència guineà va ser liderat per Ahmed Sékou Touré, una de les principals figures de la descolonització a l’Àfrica. Guinea es va independitzar de França en un referèndum el 1958 i Touré es va convertir en president, però va establir un règim repressiu on els opositors eren detinguts i assassinats. Touré va governar fins que va morir el 1984 i va ser succeït per Lansana Conté, que també es va aferrar al poder fins a la seva mort durant més de 20 anys.

Guinea és un país molt ric gràcies a la indústria minera d’elements com la bauxita (d’on s’extreu l’alumini), l’or o els diamants. Aquest va ser l’origen de la colonització, però també de les guerres i enfrontaments entre diferents grups militars guineans que lluiten per controlar aquests recursos. En l’actualitat, són les empreses estrangeres les que exploten la riquesa del país.

Mentrestant, la població civil en pateix les pitjors conseqüències. Segons les últimes dades del Banc Mundial, gairebé la meitat de la població (44%) viu per sota del llindar de la pobresa. La pandèmia de covid-19 ha agreujat la situació d’un país que ja va estar molt afectat per la epidèmia d’ebola entre 2013 i 2016.

 

Guinees africanes

La República de Guinea també és coneguda com a Guinea Conakry per diferenciar-la d’uns altres dos països africans: Guinea Bissau i Guinea Equatorial. Tots tres es troben a la costa atlàntica d’Àfrica i van ser territoris colonitzats pels europeus.

Després d’independitzar-se de França, el govern de Guinea Conakry va estar uns anys enemistat amb el govern francès, però avui dia mantenen importants relacions comercials i culturals. De fet, el francès continua sent l’idioma oficial, malgrat que existeixen nombroses llengües tribals que encara s’utilitzen.

Guinea Bissau (el nom de la capital) va estar sota domini de l’imperi portuguès des del segle XVI, quan els exploradors portuguesos navegaven la costa africana a la recerca d’una ruta que els permetés arribar a les Índies. Va ser una colònia portuguesa fins que es va independitzar el 1973.

En l’actualitat, Guinea Bissau viu una greu situació d’inestabilitat política, amb un president autoproclamat que governa des del gener del 2020 malgrat les crítiques de l’oposició. El país ha patit nou cops d’estat des del 1980.

D’altra banda, Guinea Equatorial és un dels països més petits de l’Àfrica. Els portuguesos s’hi van instal·lar al segle XV i van controlar la zona fins que, a finals del segle XVIII, espanyols i britànics van intentar prendre el control dels territoris al golf de Guinea. Des del 1926 i fins a la seva independència el 1968, va ser una colònia amb el nom de Guinea Espanyola.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here