COP26: contrarellotge per salvar el planeta

CANVI CLIMÀTIC
L'últim informe de l'ONU indica que, al ritme d'emissions actual, la temperatura del planeta augmentarà 2,7 graus a finals de segle: molt lluny de l'objectiu de 1,5-2ºC establert a l'Acord de París. (Kelly Sikkema/Unsplash)

Polítics de tot el món es reuneixen a la Cimera del Clima mentre els científics adverteixen que cal actuar amb urgència contra el canvi climàtic

Diumenge que ve, 31 d’octubre, començarà a Glasgow (Escòcia) la COP26: la Cimera del Clima de les Nacions Unides que s’organitza cada any per debatre els efectes del canvi climàtic i les mesures que els governs de tot el món han de prendre per frenar l’escalfament global.

El repte és enorme: aconseguir que els països es comprometin a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de tal manera que l’augment de temperatura a finals de segle estigui entre 1,5 i 2 graus centígrads. Això permetria evitar els pitjors efectes de l’escalfament global: pujada del nivell del mar, temperatures més extremes, sequera i disminució de les collites, desaparició d’espècies…

No és fàcil: segons l’Informe sobre la Bretxa d’Emissions 2021 elaborat pel Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el canvi climàtic s’ha intensificat i cada vegada queda menys temps per implementar mesures que siguin realment efectives. Si continuem amb el ritme d’emissions actual, a finals de segle la temperatura global registrarà un augment de 2,7°C, molt per sobre dels objectius establerts a l’Acord de París del 2015.

Malgrat les bones intencions de l’Acord de París, en el qual 196 països es comprometien a reduir les seves emissions, la situació ha empitjorat. L’informe del PNUMA adverteix que els compromisos climàtics adoptats a París només evitaran un 7,5% de les emissions previstes per al 2030, mentre que la reducció hauria de ser del 55% si es vol aconseguir l’objectiu de 1,5 graus.

L’augment de temperatures està provocant una crisi climàtica arreu del planeta amb conseqüències molt greus: des de l’augment de desastres naturals cada vegada més freqüents i intensos, fins a la desaparició de ciutats a la costa que produirien milions de refugiats climàtics, passant per la pèrdua de biodiversitat.

Científics, organitzacions ecologistes i moviments civils com els joves de Fridays for Future fa molt temps que exigeixen als polítics que es prenguin de debò el canvi climàtic. En aquest sentit, el missatge de les Nacions Unides no pot ser més clar: “No triïs l’extinció”.

 

Què es debatrà a la COP26? 

L’objectiu final de la Cimera del Clima és que se signin acords vinculants, és a dir, que els països estiguin obligats a complir. A més, les contribucions determinades a nivell nacional (NDC), que és la quantitat d’emissions que cada país pot produir i que es recullen de manera oficial als acords internacionals, han de reduir-se prou perquè tinguin un efecte real en la lluita contra el canvi climàtic. 

D’altra banda, l’Acord de París establia la creació d’un fons de 100.000 milions de dòlars anuals que havien de servir per ajudar els països amb menys recursos a combatre el canvi climàtic. Per exemple, introduint energies renovables o ajudant a substituir les indústries més contaminants per d’altres més ecològiques, sense que això afecti la seva economia. En l’actualitat, encara no s’ha aconseguit recaptar els diners ni queda clar qui ha de finançar el fons. 

Una altra de les qüestions pendents de regular és la compravenda d’emissions en l’anomenat “mercat del carboni”: quan els països rics, que tenen molta activitat industrial i contaminen molt, compren part de les NDC dels països pobres, que no produeixen tantes emissions i als quals els sobra capacitat per contaminar fins arribar al límit establert per llei.

Les organitzacions ecologistes i humanitàries denuncien que el mercat del carboni és una manera d’explotar les regions més desfavorides. Per això és necessari establir normes perquè els països amb més recursos no s’aprofitin d’aquesta desigualtat.

 

 

El llarg camí de la COP

A la dècada del 1970 es van crear les primeres reunions internacionals per debatre els efectes de l’activitat humana sobre el medi ambient. El 1988 es va crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que reuneix científics i experts de tot el món per analitzar l’evolució del canvi climàtic i els seus efectes.

La Cimera de la Terra del 1992 va ser l’origen de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), un tractat internacional on es reconeix oficialment l’existència del canvi climàtic.

Finalment, el 1995 es va celebrar la primera COP a Berlín (Alemanya). “COP” són les sigles de “Conferència de les Parts”, el nom oficial de la Cimera del Clima de les Nacions Unides que reuneix a totes les parts implicades: polítics, científics i societat civil. En aquesta conferència es van establir les bases del Protocol de Kyoto, el primer acord per reduir les emissions que finalment va fracassar.

Per què han passat tants anys i cimeres sense aconseguir canvis significatius? Perquè reduir les emissions implica canviar els hàbits de consum i la manera de produir dels països, la qual cosa pot afectar les grans empreses i provocar malestar entre la població. 

La majoria de polítics no vol arriscar-se i tenir en contra el sector econòmic, que genera ocupació i produeix part de la riquesa d’un país, ni tampoc a la població, perquè és qui vota a les eleccions. Malgrat això, la qüestió més important és: a què estem disposats a renunciar per salvar el nostre planeta?

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here