Covid-19, la primera pandèmia que s’estén per les xarxes socials

Una persona busca informació sobre la Covid-19 a Twitter. (EP).

Internet contribueix a difondre ‘fake news’ i teories conspiratòries, però també dades contrastades i informació científica sobre el coronavirus

Per Judith Vives

La pandèmia de la Covid-19 és la primera a escala global que s’estén també a través de les xarxes socials. Plataformes com Facebook, Twitter o Youtube s’han convertit en els altaveus de tota mena d’informació sobre el coronavirus.

Durant els mesos de confinament, internet i les xarxes socials ens han ajudat a mantenir el contacte amb amics i familiars, però també han estat la font més immediata per informar-nos sobre l’actualitat de la pandèmia.

Segons l’estudi titulat “Xarxes socials 2020” d’IAB, l’ús de les xarxes socials es va incrementar l’any passat en 25 minuts respecte a l’any anterior, fet que suposa una hora i 20 minuts d’ús diari. Un altre estudi realitzat per We Are Social i Hootsuite assenyala que, a nivell mundial, cada persona dedica gairebé dues hores i mitja a consultar les xarxes.

Aquestes dades ens ajuden a explicar el paper de les plataformes socials a l’hora de difondre informació veraç però també notícies falses sobre la Covid-19. Per a molts usuaris, les xarxes socials poden semblar més fiables que els mitjans de comunicació tradicionals.

“Les xarxes socials són un vehicle òptim per difondre informació útil, de vital importància, per a la ciutadania. Sovint arriben allà on els mitjans de comunicació convencionals no ho fan, perquè unes i altres tenen usuaris diferents”, explica Josep Lluís Micó, professor de periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna (FCRI).

“Desgraciadament, aquestes plataformes també són utilitzades per distribuir fake news o rumors que ningú ha confirmat. Per aquests dos motius, ara més que mai, és imprescindible formar professionals que treballin de manera responsable en aquest entorn”, afegeix. Això és el que es promou, precisament, des del grau de Digital Media de Blanquerna-URL.

En aquest sentit, en les xarxes socials han aparegut una sèrie de perfils que contribueixen a proporcionar informació seriosa i contrastada sobre la pandèmia. És el cas, per exemple, dels perfils de científics, metges i epidemiòlegs que expliquen de manera clara i propera la realitat del virus.

Un exemple interessant és el perfil de doctor Salvador Macip (@macips01), en el perfil del qual trobem notifiques i informacions fiables sobre l’evolució de la pandèmia. Professionals com el doctor Jaume Padrós (@jaumepadrós), president de Col·legi de Metges de Catalunya, o l’epidemiòleg Oriol Mitjà (@oriolmitja) també s’han convertit en personatges populars dins i fora de les xarxes, com a veus autoritzades sobre la pandèmia i la gestió sanitària.

 

Arreu del món, agències internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o les Nacions Unides, així com els ministeris de Salut i les associacions i societats científiques, han creat espais a internet per poder consultar informacions contrastades i de qualitat.

També s’han creat altres perfils específics per iniciativa privada, com ara Coronadades (@CoronaDades), en què un economista i consultor s’actualitza diàriament les dades sobre la pandèmia, indicant si milloren o empitjoren. 

La pandèmia vista amb humor

Tot i que la pandèmia està causant greus efectes en la salut i l’economia, hi ha qui ha intentat prendre’s les coses amb humor per fer la situació més suportable. Un dels perfils que s’han fet més populars en els últims mesos és el de Coronavirus (@CoronaVid19), un compte humorístic en què el seu responsable adopta el paper del virus.

 

Aquest perfil va néixer abans fins i tot de declarar-se oficialment la pandèmia i a hores d’ara ja compta amb prop de 930 mil seguidors, aconseguits amb el seu sentit de l’humor i els seus comentaris sobre l’actualitat, sempre vistos des del punt de vista del virus.

La lluita contra les ‘fake news’

Des d’un punt de vist negatiu, les xarxes socials s’han convertit en l’altaveu dels negacionistes i els conspiranoics, i han contribuït a difondre fake news. Per mirar de posar fre a aquesta situació, les grans plataformes com Facebook, Twitter o Youtube han decidit posar vetos i límits a les publicacions falses.

 

En aquestes xarxes socials s’han creat espais amb informació fiable sobre la pandèmia i s’han establert fórmules per alertar els usuaris sobre notícies falses. Aquestes mesures van arribar fins i tot a afectar el perfil de Twitter de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump, de qui molts dels seus missatges van ser marcats com fake news.

Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here