Covid-19: un món amb menys drets

Els drets humans també han quedat afectats per la pandèmia de coronavirus arreu del món. (Amnistia Internacional)

Un informe d’Amnistia Internacional destaca com la pandèmia ha fet augmentar encara més la desigualtat al món

La pandèmia de coronavirus que va esclatar a principis del 2020 s’ha estès per tots els països del món, però no ha afectat a totes les persones per igual. La covid-19 ha provocat una greu crisi sanitària i econòmica, però els més perjudicats han estat aquells que ja es trobaven en situació de desigualtat, discriminació o abús.

És la conclusió de l’Informe 2020/21 d’Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans al món. El darrer any, l’epidèmia global ha afectat especialment col·lectius vulnerables com les dones, les minories ètniques o la gent gran.

L’informe ha analitzat els drets de grups marginats en 149 països i com ha canviat la seva situació arran de la pandèmia. Més de la meitat d’aquests països (56%) han adoptat mesures amb conseqüències discriminatòries per combatre el virus.

Un dels col·lectius més perjudicats ha estat el de les persones migrants i refugiades, obligades a abandonar la seva llar per fugir de la violència, la persecució o la pobresa. La irrupció de la pandèmia ha provocat que moltes d’aquestes persones quedessin atrapades en camps de refugiats sense els serveis bàsics.

A Uganda, el país que acull el nombre de persones refugiades més gran a l’Àfrica (1,4 milions), les autoritats van decidir tancar les fronteres a l’inici de la pandèmia. Això va provocar que milers de persones quedessin atrapades sense tenir un lloc on allotjar-se ni a qui recórrer a la frontera ugandesa amb la República Democràtica del Congo.

L’informe també dedica una atenció especial a la violència per motius de gènere. El confinament decretat a molts països va fer que les dones víctimes de la violència de gènere estiguessin tancades a casa amb els seus maltractadors, mentre que les persones del col·lectiu LGTBI es van quedar sense els serveis i grups de suport, suspesos durant la pandèmia.

 

El virus com a pretext per limitar els drets humans

L’ONG també denuncia que els dirigents han aprofitat la pandèmia i la situació excepcional de l’estat d’alarma per limitar les llibertats i drets de la població.

Arran de la multitud de fake news que han sorgit sobre la covid-19, diversos països com Hongria, l’Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs han aprovat lleis que endureixen les condemnes per difondre informació falsa. Però l’objectiu final no és tant protegir la població de les notícies falses, sinó limitar la llibertat d’expressió amb l’excusa de la pandèmia. El que es pretén en realitat és prohibir qualsevol crítica o informació contrària al govern.

En altres països, els dirigents han fet un ús excessiu de la força. La policia de Filipines tenia permís per disparar qualsevol persona que se saltés el confinament; a Nigèria, diverses persones van morir mentre es manifestaven contra el govern (les forces de seguretat van actuar amb el pretext de fer complir les mesures de seguretat), mentre que al Brasil la violència policial ha augmentat durant la pandèmia.

La pandèmia també s’ha utilitzat per desviar l’atenció d’altres conflictes i violacions de drets humans. L’informe d’Amnistia Internacional destaca l’actuació del govern indi contra l’activisme social, empresonant diversos activistes que treballen a favor de les minories ètniques a l’Índia, o de l’aprovació de la polèmica llei de seguretat nacional a Hong Kong, que atorga més poder a la Xina.

Alhora, la covid-19 ha posat al descobert la falta de cooperació entre països, que s’han centrat en els seus propis interessos en lloc de col·laborar per superar la pandèmia. És el cas de l’ex president dels Estats Units, Donald Trump, que va anunciar la retirada de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), o de les desigualtats en l’accés a les vacunes a nivell mundial.

 

Les conseqüències de desatendre la salut pública

La pandèmia no només ha afectat els drets humans dels països en desenvolupament, sinó també les regions més riques com Europa, on les retallades als serveis públics i la falta d’inversió al sistema de salut s’ha convertit en un problema amb greus conseqüències.

A diversos països europeus, els ancians que vivien en residències van quedar desprotegits davant el virus per la falta de recursos i personal a l’hora d’atendre’ls. Ells van ser el col·lectiu més afectat durant els primers mesos de la pandèmia, quan encara no hi havia vacunes i els governs no sabien quines mesures prendre per frenar els contagis.

A tot el món, el personal sanitari va haver de fer front a la pandèmia des de primera línia. A molts països van continuar treballant malgrat no disposar dels equips de protecció adequats, exposant-se al contagi per salvar vides.

Malgrat la importància de la seva tasca, l’informe d’Amnistia Internacional indica que els treballadors de la salut han patit assetjament per part de les autoritats al 28% dels països, ja sigui per criticar en públic la falta de recursos o per mostrar el seu desacord amb la manera d’actuar del govern.

No obstant això, la manca de recursos materials va afectar sobretot les regions més desfavorides. El continent africà és un dels que ha registrat menys contagis, segons dades de la Universitat Johns Hopkins, però la falta d’infraestructura hospitalària i material mèdic ha impedit respondre de manera adequada a la pandèmia. A més, alguns països fins i tot van negar les indicacions de l’OMS i van deixar de publicar informació sobre la covid-19, deixant exposada a la població.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here