Creative commons: cultura lliure de drets

Les llicències de Creative Commons permetenfer servir continguts sense pagar drets d'autor, reconeixent-ne els autors. (Pixabay)

Molts autors opten per compartir les seves obres i continguts de manera gratuïta a les xarxes

Els autors de pel·lícules, llibres o música veuen la seva feina reconeguda gràcies a les lleis de propietat intel·lectual. Aquest tipus de lleis estableix que els continguts tenen un autor o autora i que, per ser reproduïts o comercialitzats, abans cal pagar els drets d’autor corresponents.

El mateix passa amb els continguts que circulen per internet. Les fotografies, textos, imatges o vídeos que trobem a la xarxa tenen un autor que cal reconèixer, per exemple citant-lo als crèdits.

El problema és que la informació circula a les xarxes de forma tan ràpida i massiva, que moltes vegades aquesta autoria es perd o no es reconeix.

Molts internautes utilitzen imatges, vídeos o música a les seves pàgines web sense tenir en compte que pertanyen a algú i que, per poder reproduir-los, haurien de pagar uns drets d’autor (coneguts com a copyright en anglès).

Per això, abans d’utilitzar qualsevol música en un videomuntatge o de penjar qualsevol foto d’internet a les nostres xarxes socials, hauríem de buscar informació sobre els autors. En cas contrari, el nostre perfil podria quedar suspès o fins i tot estar cometent un delicte de propietat intel·lectual.

 

Intercanvi lliure de cultura

L’alternativa és utilitzar continguts lliures de drets, és a dir, continguts els autors dels quals han renunciat a cobrar-los. Aquest tipus de continguts també es coneixen com a creative commons, que significa “béns creatius” en anglès.

En realitat, Creative Commons és una organització que es dedica a facilitar l’accés i intercanvi de productes culturals a internet. L’empresa té la seu a Califòrnia (Estats Units), on es troben moltes de les grans empreses d’internet: Google, Facebook, Instagram…

Les llicències de Creative Commons serveixen perquè els autors puguin canviar les condicions d’ús de les seves obres de manera fàcil i gratuïta i, d’aquesta manera, decidir com compartir-les amb el públic usuari.

En alguns casos, els autors només exigeixen que se citi el seu nom, en uns altres, ni tan sols cal reconèixer l’autoria.

www.youtube.com/watch?v=30i1ot57x0m

Però les llicències Creative Commons no només es limiten a l’àmbit cultural. En plena pandèmia del coronavirus, l’organització ha fet una crida a científics i investigadors de tot el món perquè comparteixin els seus coneixements sobre la Covid-19 i així poder combatre l’epidèmia.

A través del perfil @OpenCovidPledge. científics i institucions poden intercanviar fàcilment informació i descobriments sobre el virus amb l’objectiu de reduir-ne els efectes.

 

Els drets d’autor a internet

Internet és un oceà immens d’informació que cada dia creix amb nous continguts. En aquest sentit, és difícil supervisar tot el que es publica i mantenir un control sobre els drets d’autor.

Al març de 2019, el Parlament Europeu va aprovar una normativa per intentar regular els drets d’autor a internet.

Segons aquesta nova llei, les plataformes d’internet són responsables de revisar el contingut penjat pels usuaris. Per exemple, YouTube pot bloquejar el perfil d’un usuari si els seus vídeos van acompanyats de cançons amb drets d’autor.

Aquesta decisió va provocar una forta polèmica, ja que alguns activistes i organitzacions consideraven que podia vulnerar la llibertat d’expressió a internet.

 

La nova normativa també ha hagut d’adaptar-se als nous temps i tenir en compte continguts com els memes o GIF, que no queden afectats en considerar-se contingut humorístic.

Wikipedia i altres enciclopèdies virtuals no queden afectades per la nova normativa, ja que es considera que són plataformes sense ànim de lucre i contribueixen a la difusió del coneixement. De fet, Wikipedia fa servir les llicències Creative Commons de manera que els seus continguts són oberts per a tothom.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

COMPARTIR
Article anterior20è aniversari de Wikipedia
Article següentEl programa Stay Healthy promou els hàbits saludables entre joves
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here