Dels jocs ‘arcade’ a la realitat virtual

La tecnologia ha permès que els videojocs evolucionin ràpidament. (Getty Images)

L’evolució de la tecnologia ha permès desenvolupar videojocs més complexes per a molts dispositius diferents

Per Laia Vila i Ramon Oliva

Encara que sembli que els videojocs són una part indispensable de l’oferta d’oci, especialment entre els més joves, no fa tants anys que es van inventar. No obstant això, el ràpid desenvolupament de la tecnologia ha permès que passessin de ser un passatemps més aviat senzill a una modalitat d’entreteniment molt sofisticada.

Els primers videojocs es van popularitzar entre el gran públic al voltant de la dècada dels 70 gràcies a les màquines recreatives, també conegudes com arcade.

Eren aparells semblants a un moble, amb una pantalla i diverses palanques i botons, que es trobaven en salons recreatius, centres comercials, bars o restaurants. Per jugar, calia introduir una moneda o una fitxa.

Amb el temps, la paraula arcade també es va usar per referir-se als jocs que es jugaven en elles. Alguns dels més populars van ser el Pong, que simulava una partida de tenis taula, o el Pac-Man, que fa 40 anys aquest 2020.

 

Del saló recreatiu al saló de casa teva

L’evolució de la tecnologia va permetre fer el salt a la primera generació de videoconsoles de saló. Els jocs eren molt senzills i venien instal·lats a la màquina, de manera que no se n’hi podien afegir de nous.

Anys més tard, els jocs van passar a programar-se en cartutxos, petites carcasses de plàstic extraïbles que es connectaven directament a la videoconsola. La que va popularitzar aquest sistema va ser l’Atari 2600.

Els cartutxos van ser una gran revolució perquè els aficionats van tenir accés a més jocs sense la necessitat de comprar-se una altra consola. Els jocs van començar a fabricar-se de forma massiva i es va prioritzar la quantitat per sobre de la qualitat.

L’arribada de les japoneses Nintendo i Sega durant els anys 80 va suposar la recuperació d’un mercat saturat i la qualitat dels videojocs va millorar notablement.

A mitjans dels anys 90, els jocs van començar a ser en tres dimensions i a vendre’s en CDs, que eren molt més barats i tenien més capacitat d’emmagatzematge.

La PlayStation de Sony va ser la més destacada de l’època i el seu domini va continuar amb la PlayStation 2, fins a l’arribada de la Xbox de Microsoft, a principis dels anys 2000. Des de llavors, ambdues companyies s’han convertit en les preferides dels jugadors més habituals.

D’altra banda, Nintendo es va enfocar a un públic més familiar i va llançar la Wii l’any 2006, una consola que permetia jugar fent servir el teu propi cos gràcies a accessoris com ara comandaments, sensors de pressió o càmeres d’infrarojos.

 

Del saló de casa teva a qualsevol lloc

A la fi de la dècada dels vuitanta i al principi dels noranta, les consoles portàtils van fer realitat el somni de jugar a qualsevol lloc. Les més importants van ser la Game Gear de Sega i la Game Boy de Nintendo.

La Game Gear tenia millors gràfics i la pantalla a color, però era bastant gran i les piles es gastaven molt ràpid. En canvi, la Game Boy era més petita i la seva pantalla era en blanc i negre, però tenia molta més autonomia i era més barata, per això va triomfar. La Nintendo DS va suposar l’arribada del 3D a les portàtils.

Els telèfons mòbils i sobretot els smartphones van prendre el relleu a les consoles portàtils. Aviat es van començar a considerar com una plataforma més per jugar a videojocs per la seva potència i versatilitat, així que les empreses van centrar els seus esforços a crear jocs per a aquests dispositius.

L’any 2017 va aparèixer la Nintendo Switch, una consola molt versàtil. S’hi pot jugar connectant-la al televisor, com si fos una tablet o convertir-la en una portàtil, acoblant els comandaments a banda i banda de la consola.

 

Del cartutx al format digital

Els jocs cada vegada són més complexos. Es va començar programant-los en cartutxos, es va passar al CD i després al DVD i al Blu-ray, fins a arribar al format digital.

El format digital no ocupa espai a casa, els usuaris poden actualitzar el joc o adquirir més contingut i els creadors poden solucionar errors que vagin sorgint. A més, avui en dia tenim més capacitat d’emmagatzematge i una connexió a Internet molt més ràpida, de manera que el suport físic ha caigut en desús.

Els que volen fer un pas més enllà en la seva experiència aposten per la realitat virtual. La realitat virtual (RV) és un entorn tridimensional totalment immersiu on l’usuari deixa de ser un mer espectador per passar a formar part del videojoc.

S’aconsegueix amb unes ulleres completament immersives i accessoris com comandaments o vestits que rastregen els moviments de diferents parts del cos, fent que el nostre personatge es mogui com nosaltres.

Fa dècades que la RV s’utilitza en l’àmbit universitari, però no és fins a l’aparició de les primeres ulleres de realitat virtual, les Oculus Rift, que es comencen a desenvolupar dispositius més econòmics i accessibles per a tothom.

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here